_
_
_
_
_

Els menors tractats per trastorns alimentaris creixen un 31% des del 2007

Els experts desvinculen aquest augment de la crisi La malaltia és multicausal, però hi influeixen la imatge corporal associada l'èxit i la genètica

Jessica Mouzo
Una ombra al·legòrica de l'anorèxia.
Una ombra al·legòrica de l'anorèxia.CONSUELO BAUTISTA

Les consultes a menors d'edat per problemes de salut mental han augmentat un 19% en els últims cinc anys. Mentre alguns trastorns, com l'ansietat o la depressió, estan més vinculats a la crisi econòmica, segons els experts, la pujada de diagnòstics de dèficit d'atenció i autisme responen a un increment de la quantitat i la qualitat de la detecció en les consultes. A mig camí entre tots dos es troben els trastorns de conducta alimentària (TCA) —anorèxia, bulímia i empatxaments—, unes patologies que també han augmentat, segons dades del Departament de Salut. Els menors atesos en centres de salut mental per aquestes dolències han crescut un 31% en set anys.

“Que hi ha hagut un augment de la demanda és clar, el que no sabem és si ha augmentat la freqüència. Abans no es diagnosticava tant perquè la gent no demanava ajuda i ara estan més conscienciats”, apunta Gustavo Faus Boronat, director assistencial de l'Institut de Trastorns Alimentaris. El creixement de l'atenció per TCA ha estat gradual i constant des de 2007 a excepció de 2011, any que va registrar un lleuger descens. Salut va registrar el 2013 una xifra màxima d'1.572 joves atesos en les consultes psiquiàtriques. “Estem detectant cada vegada més i millor. No tant casos greus, que ja s'han detectat sempre, sinó els lleus o no especificats [que no compleixen tots els requisits tècnics per ser considerats com alguna dels tres TCA tot i que cal tractar-los de forma preventiva]”, explica la doctora Montse Pàmias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Clínica Infantil i juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

La metgessa assenyala que, tot i que “les situacions d'estrès i conflicte poden afavorir” el desenvolupament de la malaltia, el factor social que més afecta el TCA no és, com en altres dolències, la crisi econòmica. “Potser és el trastorn que està menys relacionat amb la crisi. Influeix molt més la imatge corporal associada a l'èxit que donen els mitjans de comunicació”, apunta Pàmias. Amb tot, els psiquiatres coincideixen que es tracta de trastorns multicausals. La doctora insisteix que aquestes patologies tenen una base biològica —“una predisposició genètica”, postil·la— que es combina amb una determinada forma de ser específica de cada dolència. “Per exemple, una conducta més obsessiva, perfeccionista, amb èxit escolar, està més vinculat a l'anorèxia. Mentre, un caràcter més impulsiu, que busca emocions fortes, eleva més el risc a desenvolupar bulímia”, assenyala. Aquest tàndem de gens i caràcter afavoreix el desenvolupament de la malaltia a partir de “un desencadenant”, que pot ser, segons els metges, des de l'assetjament escolar fins a l'inici d'una dieta.

L'anorèxia causa la mort del 4% dels menors que la tenen

Malgrat l'avanç de la detecció precoç en les consultes, que permet diagnosticar i tractar el trastorn alimentari en fases més primerenques, encara molts casos acaben en ingrés. El 2013, 451 joves van ser hospitalitzats per trastorn de conducta alimentària (TCA), un 22% més que els registrats el 2007.

“Si s'agafen a temps, es poden tractar a l'ambulatori i a les consultes. En anorèxia, al voltant del 30% es recupera absolutament, un 30% arriba a tenir una vida normal encara que sempre pendent de menjar de manera sana i controlant el pes, i un 30% es cronifica”, explica Pàmias. Aquestes dolències tenen a més, segons Faus Boronat, un risc afegit: “L'índex de recaigudes és elevat”, adverteix.

Amb tot, apunta Pàmias, les TCA tenen uns índexs de mortalitat “encara massa alts”. El 4% dels joves que tenen anorèxia acaben morint, “o per desnutrició o per suïcidi”, afegeix la metgessa. “Els TCA solen acompanyar-se d'altres trastorns, de personalitat, depressió o incapacitat per controlar els impulsos”, conclou Faus Boronat.

Els experts adverteixen que hi continuen havent molts casos ocults, que entren per la xarxa sanitària privada i que no arriben a ser inclosos en els registres públics. Les estimacions indiquen que la prevalença dels TCA en la població jove és del 6%. El perfil dels nois amb prou feines ha canviat en els últims anys. “Encara que el 90% de les persones amb TCA són noies, en els últims anys hem vist com s'ha incrementat també el nombre de nois. L'edat de risc continua estant entre els 15 i els 18 anys”, assenyala Pàmias.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_