Prat de Comte fitxa famílies
L'Ajuntament busca nous habitants per evitar el tancament de l'escola d'aquest municipi tarragoní
El Rubén puja a bon pas l'empinat carrer principal de Prat de Comte. Estan a punt de tocar les tres i encara no ha arribat a l'escola. Sap que no té sentit apropar-s'hi abans que soni el timbre perquè no hi trobarà a ningú amb qui jugar a pilota. Mentre avança amb l'empenta dels seus 12 anys comenta que el col·legi “és aquí al costat”.
A Prat de Comte (Terra Alta) tot queda a prop. I tots es coneixen. El municipi més petit de les Terres de l'Ebre té 164 veïns i des de 2009 no para d'encongir i d'envellir. El poble es cobreix de cabells blancs al mateix ritme que perd serveis. L'Ajuntament, alarmat davant la possibilitat que el Departament d'Educació tanqui l'escola el curs vinent si es redueix la desena actual d'alumnes, s'ha proposat fitxar nous veïns. Es busquen famílies amb nens. I per atreure-les s'ofereix casa a bon preu i feina. “No podem pagar un sou però si que podem facilitar les coses a qui es vulgui instal·lar aquí i pretengui guanyar-se la vida” diu Joan Josep Malràs, l'alcalde.
L'alberg municipal està tancat des que l'empresa que el gestionava va marxar sense mirar enrere. “Eren de fora i no li treien tot el profit” raona l'alcalde. L'Anna, una veïna que viu just davant de la casa d'hostalatge recorda que “abans venien molts nois de colònies, autocars plens”. “Llavors no dormíem sempre que volíem”. Ara res els pertorba la son. Al mateix carrer, Mercè explica que va treballar a l'alberg “almenys set o vuit anys”. “Hi ha cinc habitacions plenes de lliteres, té capacitat per 60 persones. Hi venia gent de tot arreu però aquests últims que ho van agafar no tenien ni idea de com portar-lo”. Les dues veïnes coincideixen que “perquè funcioni fa falta gent amb ganes de treballar”.
El poble té 164 veïns i des del 2009 perd habitants
Si es fa cas del volum de peticions que han arribat a l'ajuntament des que va transcendir la proposta per adjudicar l'alberg a una família amb nens amb voluntat de quedar-se a Prat de Comte, candidats no n'hi falten. L'alcalde, sorprès i una miqueta atabalat, explica que l'alberg té habitatge: “Pensem que deixar-lo en mans d'una família que ens ajudi a incrementar el cens i que aporti nois a l'escola és una opció vàlida per a tots”. A part de l'alberg, Malràs diu que el municipi també té un habitatge (l'antiga casa del metge) que pot ser llogada a bon preu si apareix el candidat ideal per encarregar-se de l'agrobotiga del poble. De la mateixa manera, també es miraria amb bons ulls, “i es posarien totes les facilitats possibles”, a la família que assumeixi el repte de comercialitzar el popular aiguardent de Prat de Comte. “Ara ho fem com podem i el que en traiem serveix per pagar la festa del poble; però ben gestionat, pot donar per a un sou”.
Amb tot, a l'ajuntament el telèfon no para. Carme Fosch, l'administrativa, ha optat per gravar un missatge de recurs al contestador automàtic. “Que la gent faci un cop d'ull al web, que allà està tot ben clar”, diu. Damunt de la seva taula s'hi amunteguen els papers. “Són correus electrònics. N'he hagut d'imprimir uns quants per poder alleugerir la bústia de correu, la tenia saturada”. En Joan, l'agutzil, els fulleja i llegeix en veu alta. “Las Palmas, Màlaga, Jaén. La gent ens escriu des de totes bandes. Mira, aquí n'hi ha un que diu que és a Mèxic i que el seu avi patern era català”.
Malràs, afiliat a Unió Democràtica i que abans de ser alcalde havia estat regidor a Tortosa, no té oposició a Prat de Comte. Les cinc regidories estan en poder de CiU. Un dels regidors, Robert Viña, es deixa caure per l'ajuntament per donar un cop de mà amb el telèfon i els correus. “Haurem de demanar ajuda i assessorament per fer el procés de selecció”, diu. L'èxit de la trucada ha estat considerable però admet que hi ha qui s'apunta al tema sense tenir gaire clar de què va. “Ens arriben currículums de gent de 60 anys o d'uns altres que pretenen una segona residència”. I de veïns de cap de setmana a Prat de Comte n'hi ha força.
L’alcalde està sorprès davant l’allau de sol·licituds de famílies
El regidor i en Pepe, l'operari de la brigada, assenyalen des d'un racó de la plaça les cases del carrer i indiquen: “Aquesta és d'un de Barcelona; aquesta també és de gent de fora; la del costat és d'un guàrdia urbà de Barcelona...”. Els requisits estan clars i no es fan excepcions. Que ho diguin sinó al marit de la Mercè, l'extreballadora de l'alberg: “Jo sóc d'aquí i estic a l'atur. Però les meves criatures ja són grans i van a l'institut”.
