_
_
_
_
_

Guindos preveu “cinc anys” amb un creixement d’entre el 2,5% i el 3%

El ministre anuncia que Espanya retornarà 1.500 milions del rescat financer al març El titular d'Economia assegura que ja "ningú" li pregunta per la situació a Catalunya

Lluís Pellicer
El ministre d'Economia, Luis de Guindos.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos. EFE

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha previst avui "cinc anys bons" per a l'economia espanyola, en què experimentarà un creixement anual d'entre el 2,5% i el 3%. "S'han posat les bases per tenir cinc anys bons, en els quals Espanya s'aproparà al seu potencial de creixement", ha afirmat Guindos. El ministre ha assegurat que les dades de l'atur que es van publicar ahir "van més enllà" de les previsions del Govern espanyol, que passen per un creixement del 2,4% del PIB i la creació de mig milió de llocs de treball enguany. "A l'abril revisarem la dada, però els riscos a l'alça són superiors que els riscos a la baixa, i el creixement diferencial respecte a la zona euro serà molt notable", ha afegit.

En un fòrum organitzat per l'agència Efe i KPMG a Barcelona, Guindos ha recordat que en el primer semestre del 2012 van sortir 250.000 milions d'euros en dipòsits de l'economia espanyola. El panorama actual que ha dibuixat ha estat radicalment diferent. A més de les previsions de creixement econòmic i d'ocupació, es preveu una inflació d'entre el -0,6% i el -0,7% i un superàvit en la balança de pagaments. "Es tracta d'un creixement molt sa", ha sostingut Guindos, que fins i tot ha apuntat que la construcció ha passat de ser "un obstacle" a realitzar una "aportació positiva" a l'economia i al mercat laboral.

Guindos ha apuntat que el creixement a la Unió Europea serà més alt de l'esperat, tot i que ha admès "riscos geopolítics", especialment pel conflicte d'Ucraïna i la situació grega. Guindos ha assenyalat que els quatre mesos que preveu l'extensió del programa d'assistència financera serviran per constatar si el país ha complert les condicions fixades per la troica i fixar "l'endemà". Sobre aquest tema, Guindos sí que ha criticat el paper de la troica. "Podria haver fet un curs de sensibilitat política i relacions públiques", ha lamentat en considerar que "de vegades" s'han imposat mesures "no concordes amb la sensibilitat política dels països". "Les mesures es poden consensuar socialment", ha insistit.

El ministre ha minimitzat, en canvi, els riscos derivats de la situació política espanyola. "Fa set o vuit mesos hi havia incertesa política sobre què passaria amb Catalunya. Això ha desaparegut. La racionalitat s'ha imposat i es veu quina és la situació", ha afirmat el ministre referint-se a la pèrdua de pes del sobiranisme que reflecteixen les últimes enquestes. Guindos ha dit que aquest assumpte ha desaparegut de l'agenda de les agències de qualificació o els inversors institucionals. "Ara ja no em pregunten per aquesta qüestió", ha afegit. Sobre l'ascens de partits com Ciutadans o Podem, Guindos ha afirmat que "la generació de falses expectatives té un recorregut bastant curt".

El ministre també ha anunciat que Espanya retornarà el proper 18 de març 1.500 milions d'euros més del rescat financer que va sol·licitar a la Unió Europea per sanejar el seu sistema financer. Guindos ha assenyalat que el Govern espanyol volia amortitzar una quantitat més elevada, tot i que finalment ha hagut de limitar-la a 1.500 milions a petició del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). En total, Espanya va rebre 41.300 milions d'euros del rescat financer dels seus socis europeus, dels quals l'any passat ja va amortitzar anticipadament 1.300 milions més.

Sobre la presidència de l'Eurogrup, Guindos ha insistit que farà el que li digui el president del Govern, Mariano Rajoy. "No és un tema personal, sinó de reconeixement a l'esforç que ha fet Espanya en un determinat moment", ha conclòs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_