_
_
_
_
_
Salut

Els alumnes d’escoles amb l’aire més contaminat tenen menys memòria

La mala qualitat de l'aire endarrereix la capacitat d'aprenentatge a primària, segons un estudi finançat per la UE i realitzat en 39 centres escolars de Barcelona

Nuño Domínguez
Alumnes en un centre de primària a Barcelona.
Alumnes en un centre de primària a Barcelona.Carmen Secanella

La contaminació de l'aire per culpa del trànsit s'associa amb un menor desenvolupament cognitiu en infants de 7 a 10 anys. És el que adverteix un estudi realitzat entre gairebé 3.000 alumnes de primària d'escoles públiques i privades de Barcelona i que apunta que la contaminació té un efecte neurotòxic.

Els resultats formen part del projecte Breathe, finançat amb 3,5 milions d'euros per la Comissió Europea i que té per objectiu explorar l'impacte de la contaminació en el cervell d'infants que tenen edats clau per consolidar els mecanismes d'aprenentatge. L'estudi mostra que els alumnes d'escoles amb més contaminació a les aules i els patis mostren un desenvolupament més lent de la memòria que els que estudien en centres més allunyats del trànsit i l'aire dels quals està més net.

L'Organització Mundial de la Salut ja ha advertit que la contaminació atmosfèrica mata uns set milions de persones cada any. A Europa són moltes les ciutats que sobrepassen els nivells excessius de partícules nocives i a Espanya un terç dels habitants respiren aire que supera els índexs legals de contaminació. Estudis en animals ja havien apuntat que la contaminació del trànsit té un efecte neurotòxic. Però malgrat el gran nombre d'escoles que hi ha prop de zones amb molta circulació de vehicles, cap estudi havia analitzat aquest problema en profunditat.

Hi ha “proves fortes” que la contaminació de l’aire té un efecte neurotòxic

“La gent ha de saber que la contaminació causada pel trànsit és perjudicial per a la salut i aquest estudi aprofundeix en això mostrant els efectes en els infants i en una cosa tan preuada com el seu aprenentatge”, resumeix el metge Jordi Sunyer, coordinador de l'estudi i membre del Consorci d'Investigació Biomèdica d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp). Els resultats de l'estudi, ressalta, “són totalment extrapolables a altres ciutats”.

L'equip ha analitzat els nivells de contaminació en 39 centres escolars de la capital catalana durant un any. Un total de 2.715 alumnes de 7 a 10 anys s'han sotmès a proves trimestrals en les quals s'ha mesurat la seva memòria de treball, capacitat d'atenció i altres indicadors del desenvolupament cognitiu. També es van mesurar els nivells de contaminació dins de les aules i al pati de totes les escoles. El treball s'ha centrat en tres compostos nocius que produeixen els motors de combustió: el carbó negre (associat sobretot als motors dièsel), el diòxid de nitrogen i les partícules ultrafines.

Els resultats mostren que els centres amb millor qualitat de l'aire són a la part alta de la ciutat. La majoria dels més afectats per la contaminació es troben al barri de l'Eixample.

Hauria de ser un toc d’atenció que serveixi per imposar normes de control ambiental més estrictes

Les conclusions diuen que hi ha “proves fortes” que la contaminació de l'aire té un efecte neurotòxic. Això no vol dir que la contaminació danyi la memòria de les criatures, sinó que sembla que aquesta progressa menys on els nivells de pol·lució són més elevats. Per exemple, mentre que l'augment de la memòria de treball entre els alumnes és d'un 11,5% en centres poc contaminats, l'augment és del 7,4% en els que registren una pitjor qualitat de l'aire. Segons el treball, publicat avui a PLoS Medicine, els alumnes més afectats desenvolupen la memòria de treball fins a un 13% menys que alumnes que estudien en col·legis amb menys pol·lució. “Probablement les diferències individuals entre un alumne i un altre no són significatives, però en conjunt, per escoles, sí que tenen un impacte”, ressalta Sunyer.

L'estudi destaca que la proximitat i la intensitat del trànsit rodat són un factor important per determinar la contaminació dins i fora de l'escola, però no l'únic. Per exemple, les zones verdes properes milloren significativament la qualitat de l'aire, explica Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua i coautor de l'estudi. “Aquest és el primer estudi d'aquest tipus al món”, diu l'expert, i afegeix que les seves conclusions haurien de servir perquè es tingui en compte la qualitat de l'aire a l'hora de construir nous centres educatius i també per reduir els nivells de trànsit i pol·lució al voltant dels centres que ja existeixen.

Experts aliens a l'estudi també destaquen la seva importància. “Es tracta d'un estudi convincent, ben fet i amb resultats cridaners”, opina Esteve Fernández, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. Fernández ressalta que en l'estudi s'han tingut en compte el nivell socioeconòmic dels alumnes, la contaminació de les seves llars i barris i el temps que triguen a arribar a l'escola, factors que podrien distorsionar la validesa dels resultats. Però, tot i tenint en compte aquests factors, les diferències es mantenen. “Hauria de ser un toc d'atenció que serveixi per imposar normes de control ambiental més estrictes”, ressalta.

Tot i que es tracta del primer estudi que adverteix d'aquest problema, “hi ha motius de sobres per prendre mesures”, considera Ildefonso Hernández, president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària. “Són resultats molt sòlids i és improbable que el mateix que s'ha vist a Barcelona no es repeteixi en altres llocs”, ressalta. Afegeix que “a més, ja hi ha moltes evidències prèvies dels danys de la contaminació en la salut perquè sigui necessari prendre mesures i afrontar aquest problema”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Nuño Domínguez
Nuño Domínguez es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo Científico por la Universidad de Boston (EE UU). Antes de EL PAÍS trabajó en medios como Público, El Mundo, La Voz de Galicia o la Agencia Efe.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_