_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Democràcia i igualtat

Els polítics han de plantejar solucions contra l'atur i la pobresa en aquest any electoral

Després de set anys de greu crisi econòmica i de retallades socials, els polítics semblen haver-se adonat de la situació de desigualtat que hi ha al nostre país. El nivell d'atur, precarietat laboral, pobresa i exclusió social no solament és injust, sinó que posa en perill la pròpia essència de la democràcia. En un informe que publica avui EL PAÍS es posa de manifest la situació d'emergència social a Espanya: una de cada quatre persones que vol treballar està a l'atur; un de cada dos aturats no cobra cap prestació; un de cada dos joves no té feina; 526 persones perden el seu habitatge cada dia; 2,3 milions de nens viuen sota el llindar de la pobresa; 13 milions de persones estan en risc de pobresa; 2,5 milions de persones reben ajudes de Càritas Espanya...

Davant d'aquesta situació, les formacions polítiques principals han començat a anunciar propostes per atallar aquest terrible problema que ens situa a la cua de la Unió Europea en igualtat, justícia social, qualitat democràtica i capital humà. La reacció coincideix amb l'any en el qual hi haurà més cites electorals des que estrenem democràcia. És d'agrair que els partits polítics afrontin aquestes qüestions, encara que cal demanar-los que no plantegin només propostes conjunturals, sinó que aprofitin l'ocasió per fer reformes estructurals que ajudin a tancar aquesta bretxa a mig i llarg termini.

A més de debatre mesures per crear ocupació i recuperar les ajudes i subsidis que s'han retallat en aquests anys de crisi, són imprescindibles diverses reformes de calat. La primera, sens dubte, és la de l'educació. No es pot tancar la bretxa social sense assegurar la igualtat d'oportunitats; per a això és imprescindible reformar el sistema educatiu de manera que en surtin uns ciutadans amb habilitats professionals adequades als nous temps.

En segon lloc, es fa imprescindible una reforma fiscal que permeti a l'Estat fer front a les necessitats socials de la gent. És incongruent plantejar abaixades d'impostos quan l'economia comença a recuperar-se; al contrari, caldria mantenir les taxes, o fins i tot apujar-les, per augmentar els ingressos públics i poder recuperar les ajudes a l'educació i la sanitat que s'han retallat aquests últims anys. I, per descomptat, plantejar una política agressiva de lluita contra l'economia submergida i el frau fiscal. A més, seria convenient blindar constitucionalment els drets socials dels ciutadans, plantejar polítiques actives d'ocupació i garantir uns ingressos bàsics per a les persones més desfavorides.

La bona notícia és que la majoria de les forces polítiques s'han adonat del dilema: o es busquen solucions contra la desigualtat, o l'ambient social pot enrarir-se fins a posicions de risc del sistema democràtic espanyol. Canvi o revolució.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_