Les famoses estructures d’Estat
Les 106 mesures són simple propaganda política encaminada a seguir fent bullir l'olla de la independència fins al 27-S
Quan el president de la Generalitat, i tots els seus corifeus dels mitjans de comunicació, van començar a parlar amb total naturalitat d'estructures d'Estat vaig pensar: què deu ser això?, ja saben del que estan parlant? Em passa el mateix amb la desconnexió. Mentre ens interconnectem elèctricament amb França a través de la famosa i per fi acabada MAT, pel que sembla una meravella de la tecnologia més avançada, el Govern de la Generalitat vol desconnectar-se d'Espanya. La veritat és que no sé què pretenen dir amb això però segur que saben de què parlen, com sabien el que volien dir amb estructures d'Estat. Ja es veurà: quan convingui trobaran l'interruptor i intentaran desconnectar. Llavors ho entendrem.
Però anem a les estructures d'Estat. Tot i que en un primer moment jo estava una mica confós, ara ja he descobert el que són les estructures d'Estat. Dit molt planament: estructures d'Estat, en el sentit en què en parla Artur Mas, és qualsevol òrgan de l'Estat del qual no és titular la Generalitat, però que aquesta crea o preveu crear perquè estigui preparat en una futura Catalunya independent, encara que sigui a costa de desafiar la llei i el dret.
Dit així sembla molt senzill d'entendre però la meva perplexitat inicial provenia d'una qüestió semàntica. En sentit ampli, en un dels sentits que fa servir la Constitució, la Generalitat ja és Estat i així ho va reconèixer el TC en una de les seves primeres sentències. És sabut que el terme constitucional d'Estat és amfibòlic i a la Constitució s'utilitza en dos sentits: d'una banda significa “poder públic” (en aquest cas són també Estat les comunitats autònomes i els ens locals) i, de l'altra, equival a institucions centrals de l'Estat o l'Estat central.
Així doncs, a Catalunya, o les estructures d'Estat ja estaven creades o la Generalitat, perquè no tenia competències per a això, no podia crear-les. En si mateixa, tota la Generalitat és una estructura d'Estat. I quina estructura! Cent vint mil funcionaris, 37.000 milions d'euros anuals. Quin llamp d'estructura! Naturalment, la Generalitat té potestat per autoorganitzar-se i contínuament ho fa. Però això, normal en tota organització pública o privada, és molt diferent a crear estructures d'Estat.
A Catalunya, o les estructures d’Estat ja estaven creades o la Generalitat, perquè no tenia competències per a això, no podia crear-les
Les estructures d'Estat són així doncs un gest inútil més i una altra despesa pública que no beneficia els interessos generals sinó només els interessos partidistes. És simple propaganda política encaminada a continuar fent bullir l'olla de la independència durant aquests mesos fins al 27 de setembre, data prevista de les eleccions. Així doncs, Mas fa veure que el procés segueix i d'aquesta manera té contenta ERC i aplaca les ires de les associacions que li organitzen les manifestacions –ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència–, les quals l'assetgen perquè acceleri la marxa del procés, aquelles de les quals és presoner.
Segons La Vanguardia de diumenge passat, les estructures d'Estat de més immediata creació són: una Hisenda catalana, un projecte de Seguretat Social, un banc central, una Constitució i un passaport català. Tot això entre el maig i el juliol d'aquest any. També es preveu en aquest període un projecte de gestió d'infraestructures bàsiques, com avions i trens. En concret, el centre de control de Ferrocarrils de la Generalitat és probable que s'instal·li a Sabadell i substitueixi l'actual control de l'AVE des de Saragossa.
El citat diari de dilluns detallava, amb l'aportació d'informes oficials, 106 mesures concretes a realitzar abans de les eleccions i 48 una vegada s'hagi constituït el nou Parlament català després del 27 de setembre. Algunes de tan fantasioses com un Consell Ibèric (amb Espanya, Portugal i Andorra) i un acord monetari amb la Unió Europea que permeti les entitats bancàries amb seu social a Catalunya l'accés al crèdit del Banc Central Europeu i altres operacions financeres mentre la Catalunya independent no sigui membre –per fi s'admet!– de la UE. Aquí podríem al·legar, a més a més, que tot això voreja els límits de l'Estat de dret perquè constitueix una substancial desviació de poder, real o virtual.
És a dir, en aquests informes no només es preveu la reorganització interna de l'Administració catalana de cara a una Catalunya independent, sinó les finalitats que l'Estatut indica a la Generalitat. Però sobretot és una despesa inútil i una deslleialtat amb els ciutadans perquè s'utilitzen diners públics per a finalitats partidistes. Mentre la Generalitat arriba a final de mes gràcies a l'Estat central, l'única font que li presta diners a un interès raonable i així no ha d'endeutar-se al 7% o al 8%, atès que és una institució fallida, el Govern de Mas dedica aquest finançament atípic i excepcional a pretendre desconnectar-se d'aquesta font creant les benaurades estructures d'Estat. Algú, mínimament assenyat, ho entén?
Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional
