_
_
_
_
_
anada dels vuitens de la champions | Manchester CITY, 1- FC BARCELONA, 2

Suárez arrodoneix un partidàs del Barça

Instintiu, l'uruguaià ha tancat amb els seus gols el desequilibri generat per Messi, que ha errat un penal

Ramon Besa
Messi remata de cap el rebuig de Hart després d'haver fallat el penal.
Messi remata de cap el rebuig de Hart després d'haver fallat el penal.LLUIS GENE (AFP)

Al partit més grandiloqüent ha respost el Barça amb una actuació convincent, potser la més solemne de la temporada, important després de la caiguda davant el Màlaga. L'exhibició blaugrana ha estat tan completa coralment i individualment durant el primer temps que fins i tot ha reaparegut la millor versió de Luis Suárez. L'uruguaià ha acreditat en el seu retorn als camps anglesos perquè va guanyar la Bota d'Or amb 31 gols al Liverpool. Instintiu, el 9 ha arrodonit el desequilibri generat per Messi, imperial amb la pilota en joc, erràtic de nou des del punt de penal, error colossal en l'última acció a l'Etihad.

M. CITY, 1- FC BARCELONA, 2

Manchester City: Hart; Zabaleta, Kompany, Demichelis, Clichy; Nasri (Fernandinho, m. 61), Milner, Fernando, Silva (Sagna, m. 78); Dzeko (Bony, m. 68) i Agüero. No utilitzats: Caballero; Mangala, Lampard i Navas.

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves (Adriano, m. 75), Piqué, Mascherano, Alba; Rakitic (Mathieu, m. 71), Busquets, Iniesta; Messi, Suárez i Neymar (Pedro, m. 80). No utilitzats: Bravo; Xavi, Rafinha i Sergi Roberto.

Gols: 0-1. m. 16. Suárez, des de la punta de l'àrea petita. 0-2. m. 30. Suárez, després d'una jugada entre Messi i Alba. 1-2. M. 69. Agüero, a boca de canó.

Àrbitre: Felix Brych (Alemanya). Ha expulsat Clichy (m. 74) per doble groga. Ha amonestat Rakitic, Alves, Adriano i Fernando.

Etihad Stadium: 47.726 espectadors.

El Barça té més i millors jugadors que el City, que ha estat víctima de la seva pròpia temeritat, més que valentia, menyspreat pel saber estar i jugar del FC Barcelona. El mèrit citizen més important ha estat el de saber combatre des de l'adversitat i la inferioritat, quan era carn de canó, exposat a una golejada i finalment derrotat per la mínima després del gol de rigor d'Agüero: 23, sis en sis partits de la Copa d'Europa. No han marcat, en canvi, ni Messi ni Neymar, i l'honor ha recaigut aquesta vegada en exclusiva en Luis Suárez, inèdit fins a l'Etihad. Hart ha aturat el penal del 10 després de ser abatut per Zabaleta. El City ha tingut sort.

A Manchester asseguraven que al City el motiven els escenaris majestuosos, els partits més exigents i els millors rivals. Necessita de cites majúscules per aconseguir en dies la glòria que els clubs més històrics s'han guanyat en anys. La visita del Barça feia créixer l'ansietat per triomfar del planter de Pellegrini, escarmentat per l'eliminació de l'any passat i ressuscitat a la Champions des que va derrotar el Bayern. El tècnic havia anunciat que sortirien a buscar el partit, com es demana i correspon als equips més admirats, i en conseqüència va cantar un onze amb dos davanters (Agüero i Dzeko) i un segon volant (Milner) més futboler que Fernandinho, una còpia de Fernando. L'enfrontament ha demostrat, en canvi, que de moment el City té deliris de grandesa, ha tornat a quedar retratat davant el Barcelona.

El Barça ha agraït la seva litúrgia grandiloqüent. Ho ha pagat car amb els adversaris ben organitzats, armats des de la defensa, i en canvi li convenen els contraris que li plantegen una matx obert, de combustió ràpida disposada per a l'explosió de Messi. El Barça no ha pogut trobar millor pla d'atac que la proposta del City: es tractava de veure qui activaria millor els seus davanters, i els puntes barcelonistes de seguida han trobat Hart. Encara sense Xavi, el Barça ha estabilitzat el seu joc amb llargues possessions, ha assegurat la passada amb paciència i ha sabut ser precís, la millor manera de combatre un City nerviós, entregat a la represa d'Agüero.

Molt desestabilitzats, els homes de Pellegrini han estat reincidents en la pèrdua de la pilota, especialment Fernando i Kompany. Els blaugrana han trobat munició de sobres en el robatori de la pilota per marcar les diferències a partir de Suárez. L'uruguaià ha rematat sense parar ni pensar en un mal rebuig de Kompany després d'una centrada de Messi. Davant la qual Suárez s'ha aturat, quan ha hagut de combinar en situacions d'avantatge, habilitat per Messi i Neymar, s'ha equivocat i s'ha convertit en un ariet barroc, difícil d'entendre al Barça. El 9 ha tingut fins a tres ocasions de gol en mitja hora i ha clavat la segona: 0-1. Ha repetit en la quarta rematada després d'embocar de primeres una centrada de Jordi Alba, assistit pel 10.

Les acceleracions de Messi, esplèndid i inassolible en les seves profundes i vertiginoses carreres, i el gallet de Suárez han destrossat el City. Únicament l'arribada del descans ha trencat el ritme blaugrana i ha propiciat l'entrada en el partit del City, molt feroç en l'estratègia, poc clarivident en l'associació, ben encimbellat per l'anticipació de Mascherano i rebaixat per la calma d'Iniesta. La defensa barcelonista ha estat més efectiva en els moments aclaparadors que la del City fins que ha aparegut Silva, un jugador extraordinari, el millor que té avui Pellegrini. El canari s'ha colat entre els centrals i amb un toc deliciós ha habilitat el xut del Kun.

La roda de canvis ha alterat la mecànica de joc del Barça, que ha perdut el control del partit i el fil del futbol excel·lent de la primera meitat, fins que l'àrbitre ha expulsat discutiblement Clichy. Als blaugrana els costa refredar els partits, defensar amb la pilota, perquè no saben especular i es lliuren fàcilment a l'intercanvi de cops, un destí molt complicat quan el rival és anglès, com és el cas del City, perjudicat per l'absència de Touré, el millor futbolista africà, punt de referència a l'Etihad Stadium. Els barcelonistes han recuperat la iniciativa quan s'han quedat 11 contra 10 i haurien pogut tancar la ronda fins i tot en l'última jugada del partit, quan Zabaleta ha derrocat Messi. Hart, malgrat això, ha rebutjat el xut de Leo.

L'error de Messi ha servit per recuperar el debat sobre la bipolaritat del 10 i del Barça, capaços d'oferir excel·lents actuacions que conviden a l'optimisme i també de protagonitzar errors i mistos monumentals que conviden al derrotisme o alimenten la confusió, com va passar dissabte al Camp Nou. Ja són quatre els penals fallats per l'equip sobre sis, i ja se sap que els detalls acostumen a ser decisius en confrontacions que se suposen semblants, sobretot a la Champions. Aquest vespre, en qualsevol cas, el Barça n'ha tingut prou amb mitja part per expressar la seva superioritat sobre el City. L'equip blaugrana té avui millors jugadors que el citizen, cap com Messi, excels en la dificultat i humà en la facilitat, coses de geni.

Un retorn en gran

R. B., Manchester

A Luis Suárez se li ha resistit el primer gol amb el FC Barcelona, fins que davant l'Apoel de Nicòsia, en Champions, va trencar la maledicció. Poc després ha repetit davant el PSG al Camp Nou, i a partir d'aquí ha començat a justificar el seu treball, excel·lent en el rendiment més enllà de la relació amb la porteria rival, amb gols importants. Aquest dimarts, a l'Etihad Stadium, Suárez ha estat determinant, i amb el seu primer doblet al Barça ha signat el triomf davant el City, rival al qual coneix bé: era la setena vegada que s'enfrontava als anglesos, davant els quals acumulava tres triomfs, dos empats i tan sols una derrota, sempre com a jugador del Liverpool. Aquest cop, amb dos punts i la samarreta del FC Barcelona, Suárez ha tornat per la porta gran a Anglaterra. Amb el doblet, en suma nou aquesta temporada; a més, ha fet 10 assistències.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_