Les mitges veritats de Júnior
El primogènit de Jordi Pujol va intentar rentar la seva imatge al Parlament amb arguments parcials que els diputats no van saber contrarestar
La declaració de Jordi Pujol Ferrusola a la comissió d'investigació del Parlament no va aclarir les sospites que pesen sobre ell i que investiga la justícia. Amb tot, Júnior, que és com anomenen alguns dels seus amics al primogènit de l'expresident català, sí que va aprofitar la compareixença per rentar la seva imatge, renyar a qui li interessava i exculpar-se amb mitges veritats que els diputats no van saber contrarestar.
Missatge a Mas. Júnior va subratllar quatre vegades que és “molt amic” d'Artur Mas. Va admetre que no el veu sovint, ni sopa amb ell, però que comparteixen una “intimitat intel·lectual i espiritual”. “Sé que puc comptar amb ell sempre”, va dir, una manera de rebatre el desmarcatge que va mostrar Mas el 9 de febrer, quan va declarar que només havia sopat amb ell en una ocasió. El gran dels Pujol Ferrusola també es va declarar amic –“des dels cinc anys”– de Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació i home de confiança de Mas. El Govern no ha entomat gens bé l'al·lusió. Francesc Homs, portaveu de l'Executiu, ha assenyalat que aquesta polèmica és pròpia d'escolars. “Estem en un paràmetre subjectiu que no aporta res al món dels adults. L'última vegada que vaig sentir una cosa així era quan estudiava EGB. Em resisteixo a entrar en aquesta qüestió", ha dit.
Avís a “traïdors”. Encara que es va congratular de ser “independent”, Júnior va repetir diverses vegades que havia comès un “error”: no escudar-se en un despatx d'advocats i economistes per protegir les seves activitats. “Si hagués estat cobert amb un PricewaterhouseCoopers o un Garrigues no hi hauria cap problema”. La cita d'aquests coneguts despatxos es va llegir com un missatge a Joaquim Triadú, exconseller de la Presidència, i a qui els Pujol consideren un traïdor. Pel que sembla va ser Triadú qui llavors va advertir l'expresident del mal que li podien provocar les activitats dels seus fills a l'ombra de la Generalitat. Ningú va preguntar per això al compareixent.
L'herència, a la jutge. Pujol Ferrusola va coincidir amb l'explicació del seu pare sobre l'origen de la fortuna a Andorra –el suposat llegat de l'avi Florenci– però no va donar detalls del seu paper com a gestor a principis dels noranta. Per justificar-se va argumentar que el 25 de març declararà com a imputat per aquest cas “i és allí on toca donar les primícies”. Es va limitar a dir que, el 1990, el seu oncle Joaquim Pujol, exsecretari de la Presidència de la Generalitat, ja mort i cosí de Jordi Pujol, va anunciar que hauria de gestionar el llegat.
Culpa al BBVA. Un dels aspectes que va indagar l'Audiència Nacional –on Júnior està imputat per blanqueig i frau fiscal– és el moviment de diners en paradisos fiscals. “No he actuat mai des d'allí”. Atribueix l'existència d'aquests comptes al BBVA, l'entitat on té els estalvis, que va quantificar en vuit milions d'euros. “Quan decideixes posar diners en uns productes, no preguntes on són en última instància”, es va defensar. Un assessor financer consultat per EL PAÍS assenyala que, en el cas dels instruments pensats per a grans fortunes, s'informa sempre al client –que té “cultura financera”– del domicili fiscal, motiu pel qual veu “pràcticament impossible” que Pujol Ferrusola desconegués on estava invertit el seu capital.
Corrupció? Júnior va argumentar que no està investigat per corrupció. “El jutge Ruz ha fet vuit interlocutòries contra mi. I en les vuit parla de delicte fiscal i blanqueig. En cap moment de corrupció”. La veritat és que la causa se centra a saber si els negocis milionaris que va tancar Júnior amb empreses obeeixen a treballs reals o, com sospita la policia, al cobrament de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques. La jutge d'Andorra també valida que s'investiguen delictes de corrupció i per això ha admès la comissió rogatòria sol·licitada pel jutge Ruz.
Contractes verbals. El primogènit va admetre que ha fet negocis “legals” basats “en la paraula”, perquè busca “empresaris amb els quals tingui una relació humana, d'amistat, discrets, en els quals pugui confiar plenament”. Defensa que “totes les factures tenen motiu, realització del tema, pagament i pagament d'impostos”.
Influències legítimes? Va defensar que mai ha fet negocis amb les administracions, però va admetre que una part de la seva tasca es basa en els “contactes” que aconsegueix tancar amb empresaris. “La gran majoria de la meva activitat econòmica passa fora de les fronteres de Catalunya i Espanya. En part per què? Pel cognom. Perquè això és un poble (...) No m'ha interessat mai entrar en aquest joc de la política perquè el risc era per al meu pare, i jo no tinc cap dret a rebentar el seu llegat”.
