Quatre setmanes de desacords entre Grècia i l’Eurogrup
Grècia i l'Eurogrup s'han reunit fins a tres vegades des que va guanyar Syriza al gener
La victòria de Syriza a Grècia ha trencat els esquemes de la política de la Unió Europea. Des del seu primer discurs com a primer ministre, Alexis Tsipras va desafiar el bloc comunitari en advocar pel final de les polítiques d'austeritat impulsades pel que fins avui es coneixia com la troica (el BCE, l'FMI i la Comissió Europea). Quatre setmanes després d'aquestes eleccions, Brussel·les i Atenes continuen sense posar-se d'acord pel que fa a la pròrroga del rescat grec. Tres han estat, fins ara, els Eurogrups que s'han hagut de convocar de manera extraordinària per tractar aquest tema que incomoda a més d'un.
25 de gener de 2015. Syriza guanya les eleccions i Alexis Tsipras, el nou primer ministre grec, crea tres macroministeris econòmics que advoquen per aturar les polítiques d'austeritat de la UE i la dissolució de la troica, entre altres mesures.
30 de gener. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, xoquen en la seva primera trobada a Atenes. Grècia rebutja la pròrroga del rescat actual.
2 de febrer. La Comissió Europea es planteja dissoldre la troica com a concessió a Grècia, sempre que aquesta última compleixi els seus compromisos.
4 de febrer. El BCE anuncia que talla l'accés a la liquiditat dels bancs grecs davant les dificultats de tancar amb èxit el rescat actual. Deixa oberta la línia de liquiditat d'emergència del Banc de Grècia.
5 de febrer. Tsipras i Varufakis emprenen una gira per Europa. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es mostra “escèptic” sobre moltes de les mesures anunciades per Atenes. Varufakis indica que vol negociar amb l'Eurogrup per “trobar solucions europees a problemes europeus”.
11 de febrer. La primera presa de contacte del ministre de Finances grec amb l'Eurogrup acaba sense acord. Atenes està disposada a acceptar una “extensió tècnica” del programa actual però els seus socis de l'euro li demanen que segueixi dins del rescat i respecti les condicions del memoràndum si vol negociar les contrapartides.
12 de febrer. Consell Europeu. El primer ministre hel·lè aconsegueix un primer acord amb l'Eurogrup per iniciar un treball tècnic per trobar una solució al problema del deute. Dóna per acabada la troica i el rescat. Tsipras apunta que Mariano Rajoy “està nerviós” per l'ascens de Podem davant la duresa d'Espanya sobre un acord amb Grècia.
16 de febrer. Grècia vol un acord-pont de sis mesos per negociar un tercer rescat, rebaixar l'austeritat i poder aprovar mesures destinades a solucionar l'“emergència social”. Per l'Eurogrup res d'això és possible si les condicions del rescat actual no es compleixen rigorosament. El segon Eurogrup sobre Grècia torna a acabar sense acord. Varufakis rebutja una altra vegada una ampliació del rescat.
18 de febrer. Varufakis publica diversos documents de les negociacions, amb detalls de la posició grega.
19 de febrer. Després de dues setmanes de batalla, Atenes cedeix i presenta formalment la sol·licitud de pròrroga de l'ajuda financera europea per als propers sis mesos. Es convoca un tercer Eurogrup per definir les condicions d'aquesta proposta. L'acord és, malgrat tot, una mica més a prop.
20 de febrer. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, diu que veu "molt difícil" arribar a un acord però que està intentant apropar les "principals parts implicades [Grècia i els seus creditors del BCE, l'FMI i la resta de països de l'eurozona] per arribar a un acord".
