_
_
_
_
_

Un estudi diu que ser immigrant afecta el rendiment escolar

La Fundació Jaume Bofill demana més polítiques de reforç a secundària

Camilo S. Baquero

La simple condició de ser immigrant, independentment de la llengua materna i la classe social, afecta els resultats educatius de l'alumne. Les desigualtats són un llast per a la millora educativa a Catalunya. Aquestes són dues de les conclusions a les quals arriba un estudi que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill. L'informe, dirigit pel sociòleg Xavier Bonal, analitza els resultats dels estudiants catalans en les dues proves PISA que han avaluat els coneixements en matemàtiques (2003, 2012). L'estudi mostra que Catalunya és la segona regió del món on hi ha més diferència de resultats entre nois i noies.

Bonal va explicar que, d'entrada, la comparativa entre les dues proves mostra que els resultats a Catalunya estan “estancats”, però no són negatius: voregen la mitjana de l'OCDE. El 2012, els resultats dels estudiants catalans de quinze anys se situaven al mateix nivell que els dels francesos i anglesos. No obstant això, es disparen les desigualtats educatives. Així ho mostra l'índex ESCS que relaciona els resultats amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies dels alumnes. “Entre el 2003 i el 2012, aquesta variant condiciona un 23% més els resultats”, va explicar el sociòleg. “Els països que han reduït les desigualtats són els han tingut uns resultats més bons”, va afirmar Ismael Palacín, director de la fundació.

Catalunya és la regió on hi ha més diferència en els resultats entre nois i noies

D'entrada, l'alumnat autòcton obté una mitjana de 70 punts més que el d'origen immigrant. Però després de compensar les diferències socioeconòmiques i la llengua materna, la distància es redueix fins a 41 punts. “Hi ha un efecte net del fet de ser immigrant, una cosa que hauria de ser estudiada”, va assegurar Bonal. Palacín va advocar per millorar els plans específics de suport a l'alumnat immigrant, especialment a secundària. “Cal millorar el vincle entre escola i família”, va demanar.

El Departament d'Ensenyament va rebutjar les conclusions de l'estudi i va defensar el seu programes per promoure l'equitat. En el seu moment, Rigau va atribuir el resultat de les proves a l'alta presència d'immigrants a les aules i va assegurar que a Madrid els resultats del PISA va ser millor perquè hi havia més “hispanoamericans”. Precisament l'argument que Bonal i Palacín posen en dubte. “No es pot identificar el PISA amb el sistema educatiu”, va dir el departament en una nota.

Una altra dada és que, després de Luxemburg, Catalunya és la regió europea on hi ha més diferència en els resultats en la prova de matemàtiques entre nois i noies. Són 22 punts de diferència. Des d'Ensenyament van assegurar que a les proves d'ESO de l'any passat la diferència només va ser de 5,3 punts. Palacín va demanar polítiques en què es dissenyin currículums sensibles a les diferències de gènere.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_