Els partits desencallen la llei electoral per aprovar-la aquest any

La llei electoral catalana, pendent des que hi ha democràcia, està més prop de fer-se realitat abans que es dissolgui el Parlament. CiU, Esquerra, el PSC i ICV-EUiA votaran avui una moció en la qual insten la Cambra a aprovar la llei abans que acabi la legislatura i incorporar mesures que millorin la representació de les diverses zones del territori, la proporcionalitat del vot i els mecanismes de democràcia interna en l'elecció de candidats.

Per aprovar-se la llei es requereix una majoria de dos terços de la Cambra (90 diputats) i l'aritmètica parlamentària fa necessari el vot del PSC. Ciutadans, el PP i la CUP no semblen disposats a sumar-se a l'acord per motius molt diferents. El punt de discussió que separa els quatre partits és el sistema electoral, ja que segons el mètode que s'apliqui es distribuirien d'una altra manera entre quatre i cinc escons. Els perjudicats serien CiU i Esquerra i d'aquí la seva oposició a discutir un nou sistema electoral.

Malgrat aquesta discrepància, els nacionalistes, els republicans i ICV han pactat que abans que acabi la legislatura portaran al ple del Parlament un text de llei electoral. Serà la primera vegada que això passi des del restabliment de la democràcia. Catalunya és l'única comunitat que no té una llei electoral pròpia.

Les objeccions mostrades pel PSC fa uns mesos s'han anat estovant, coincidint amb la voluntat mostrada per la vicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega (Unió) que s'aprovi la llei, malgrat la desídia inicial mostrada per Convergència. “Per nosaltres no quedarà, però el que no acceptarem serà un sistema que empitjori la proporcionalitat actual”, va explicar ahir Celestino Corbacho, el portaveu socialista en la ponència, que es reunirà divendres.

El que ha propiciat l'acostament és la renúncia de CiU a aprovar només la regulació de l'autoritat electoral sense que hi hagi llei. A això cal afegir-hi que aquest dijous s'aprovarà al ple una iniciativa legislativa popular que fa anys va impulsar Ciutadans pel Canvi advocant precisament perquè Catalunya disposés d'una llei electoral pròpia.

La reunió de la ponència d'aquest divendres servirà perquè cada partit exposi la seva proposta de sistema electoral. “Aquesta és la mare dels ous”, va explicar Corbacho. Socialistes i ICV pretenen que Catalunya es converteixi en circumscripció única per a l'assignació dels diputats i que després hi hagi 57 districtes electorals (proposta del PSC) o set vegueries (proposta d'ICV).

 CiU i Esquerra, en canvi, rebutgen la circumscripció única perquè si s'apliqués el resultat de les últimes eleccions quedarien perjudicats en la distribució d'escons. Malgrat tot, els quatre partits han pactat que això no sigui obstacle per dinamitar els treballs de la ponència, que es reunirà cada divendres i seguirà avançant fins a portar un text al ple abans de la dissolució de la Cambra.

Nacionalistes, republicans i ICV estan disposats, en el pitjor dels casos, a millorar la representativitat a la província de Barcelona, una exigència irrenunciable del PSC, i mantenir l'actual sistema electoral. En aquesta circumscripció es trien 85 dels 135 diputats de la Cambra i els socialistes consideren que haurien de ser quatre o cinc més.

“Si ens posem d'acord en el sistema electoral, la resta és més fàcil”, diu Corbacho. La resta és la composició de l'autoritat electoral, que estaria integrada majoritàriament per jutges i no per juristes designats pel Parlament, així com la reducció de la despesa electoral. Es tractaria de fer un sol enviament de paperetes i sobres per acabar amb la situació actual, en què cada partit envia les candidatures i després passa la factura a la Generalitat.

Un altre aspecte en què seria fàcil l'acord, explica Jaume Bosch, portaveu d'ICV en la ponència, seria el desbloqueig de les llistes, de manera que es puguin posar creus en les candidatures i que un diputat pugui ocupar l'escó si obté un mínim percentatge, encara que estigui molt endarrerit en la candidatura i no li correspongui l'escó pel recompte general.

Un altre aspecte susceptible de pacte seria posar fi als blocs electorals informatius als mitjans públics que tant rebuig provoca entre els periodistes, ja que els minuts dedicats a la informació de cada partit durant la campanya són proporcionals als resultats obtinguts en els comicis anteriors.