_
_
_
_
_

Imputat Jordi Pujol Ferrusola per la gestió de la fortuna oculta del seu pare

El fill gran "va gestionar els fons" a Andorra als 90 i els va repartir entre la família. La jutgessa demana a l'Agència Tributària que verifiqui si la regularització dels diners va ser correcta

Jesús García Bueno
Jordi Pujol Ferrusola, l'any passat, a l'Audiència Nacional.
Jordi Pujol Ferrusola, l'any passat, a l'Audiència Nacional. Claudio Álvarez

La jutgessa de Barcelona que investiga l'origen de la fortuna de la família Pujol ha citat a declarar, com a imputat, Jordi Pujol Ferrusola. La magistrada ha citat el primogènit el proper 26 de març perquè expliqui el seu paper en la gestió de l'herència que, suposadament, ell, els seus germans i la seva mare van rebre de l'avi Florenci. Pujol Ferrusola ja està imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal a l'Audiència Nacional.

La imputació del primogènit arriba després de les explicacions que l'expresident va donar davant la jutgessa d'instrucció. Jordi Pujol es va desentendre del llegat patern i va afirmar que l'herència va ser gestionada, primer, per dues persones de la seva confiança (Delfí Mateu i Joaquim Pujol) i, més tard, pel seu fill gran. En la causa de Barcelona hi ha imputats fins ara l'exmandatari, la seva dona, Marta Ferrusola, i tres dels seus fills (Marta, Mireia i Pere).

L'estiu de l'any passat va sortir a la llum l'existència d'uns comptes a Andorra a nom dels membres de la família Pujol. La revelació va obligar l'expresident a emetre un comunicat en què va admetre que la seva família havia mantingut, durant més de 30 anys, una herència oculta a Hisenda. La pluja de querelles va desembocar en una investigació judicial que pretén aclarir si una herència, com al·lega Pujol, és el veritable origen de la fortuna acumulada a Andorra.

Más información
Pujol diu que la seva família va tenir a l’estranger una fortuna sense declarar
La fortuna que Pujol va ocultar no figurava en el testament del pare
Andorra bloqueja els comptes de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona
Pujol fill denuncia a Andorra la “persecució política” a la seva família

La magistrada Beatriz Balfagon ha acordat les diligències que, després de les últimes declaracions, havia sol·licitat el fiscal Alejandro Luzón. “Resulta imprescindible”, subratlla la interlocutòria a la qual ha tingut accés EL PAÍS, “escoltar en declaració” Jordi Pujol Ferrusola perquè és “la persona que pel que sembla va gestionar entre els anys 1990 i 1992 aquests fons” i l'encarregat, a més, de “fer-ne el repartiment entre la senyora Ferrusola i els seus set fills, ingressant diverses vegades les quantitats corresponents als respectius comptes oberts pels beneficiaris”.

La jutgessa destaca que el fill gran també “va tractar directament” amb els anteriors gestors, que “necessàriament van haver de retre-li comptes”. Segons les explicacions que l'expresident va donar davant la jutgessa, quan el seu pare va morir, el 1980, va ser Delfí Mateu Sayos (excàrrec de Banca Catalana) qui va gestionar l'herència. El 1989, per problemes de salut i cansament, el va succeir en la tasca Joaquim Pujol i Figa, cosí de Pujol, que només va gestionar uns mesos la fortuna, fins que va ser nomenat secretari general de Presidència. L'exmandatari nacionalista va afirmar que en cap moment va voler saber res del llegat i que el seu fill gran es va fer càrrec de la gestió fins que l'últim dels fills (Oleguer) va ser major d'edat.

La “ignorància” dels Pujol sobre el llegat

J.G.

La imputació de Jordi Pujol Ferrusola és “imprescindible”, segons la jutgessa, no només perquè va gestionar durant almenys dos anys la suposada herència paterna, sinó també perquè la seva família no ha estat capaç de donar, fins ara, explicacions convincents. En la interlocutòria d'imputació, la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagon, retreu als Pujol la “falta de concreció” sobre “dates, imports i qualsevol altra informació rellevant” dels fons a Andorra.

L'expresident Pujol i tres dels seus fills (Marta, Mireia i Pere) van declarar fa unes setmanes davant la magistrada. Marta Ferrusola, per la seva banda, es va acollir al seu dret a no declarar. Els fills van mostrar, en general, “ignorància” sobre el llegat de l'avi Florenci, segons recull l'acte judicial. I van justificar aquesta “ignorància”, precisament, que el germà gran es “va ocupar de tot el que era relatiu al suposat llegat”.

Tant Mateu com Pujol i Figa han mort, per la qual cosa Pujol Ferrusola és l'únic que pot aportar més llum sobre aquesta època. La magistrada subratlla que els antics gestors li devien haver explicat al fill gran dels Pujol “la quantitat inicialment llegada” per Florenci, així com “la rendibilitat obtinguda en els últims anys”. La seva actuació sobre aquests fons “podria haver coadjuvat en els delictes que estan sent objecte d'investigació”, remarca.

La interlocutòria també acorda la declaració, com a testimoni, de la ciutadana andorrana Marta Pallerola Dolcet. Segons la declaració de Mireia Pujol, va ser la persona que “va fer les inversions dels seus fons des d'Andorra” i que “va aconseguir que aquests es multipliquessin”. Aquesta és la raó per la qual, segons Mireia Pujol, els fons que va regularitzar l'any passat (després de destapar-se l'existència dels comptes) superen amb escreix els dels seus germans. La jutgessa també demana a l'Agència Tributària que “verifiqui” les dades de les declaracions complementàries que van permetre que sortissin a la llum els fons ocults a través del Banco de Madrid. L'objectiu és “determinar si s'ha de considerar regularitzada la situació tributària dels interessats”.

La magistrada considera improcedents les sol·licituds de Manos Limpias, que exerceix d'acusació popular. El sindicat havia demanat les declaracions de la germana i el cunyat de Jordi Pujol i l'aportació de les notes manuscrites citades per l'expresident en la seva declaració. En aquestes notes, el seu pare, Florenci, mostra la seva preocupació a Marta Ferrusola pel rumb del seu fill.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_