Hisenda rebutja blindar Bankia per les pèrdues de la sortida a Borsa

Les possibles indemnitzacions als inversors que van comprar accions de Bankia durant la seva sortida a Borsa han desencadenat una nova pugna entre els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro. Al Ministeri d'Hisenda es resisteixen a blindar Bankia per les pèrdues derivades de les possibles reclamacions, tal com demanaven a Economia. Luis de Guindos proposa limitar al 38% les quantitats de les compensacions que assumeixi Bankia. En el gabinet del ministre Montoro, no obstant això, no volen sentir parlar que les indemnitzacions es paguin a costa del contribuent. És a dir, es neguen al fet que BFA, matriu de Bankia, i propietat en un 100% de l'Estat, es faci càrrec del gruix dels pagaments. I menys, tres mesos abans de les eleccions autonòmiques i locals, quan Bankia estava cridada a ser exemple de gestió del Govern del PP.

El departament que dirigeix Cristóbal Montoro no té pressa per determinar qui ha de pagar les reclamacions, sobretot quan encara no hi ha sentències fermes. Hisenda vol guanyar temps fins a veure com es desenvolupa la qüestió en l'àmbit judicial. El cap de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal, està en la mateixa sintonia.

Aquesta tesi difereix de la defensada en públic pel ministre d'Economia. Luis de Guindos va proposar fa uns dies que les pèrdues atribuïdes a Bankia per les indemnitzacions es limitessin al 38% i la resta, el 62% restant, fos suportat per BFA, propietat 100% de l'Estat a través del FROB. El ministre va raonar que com el BFA té el 62% de Bankia, aquesta és la participació en les pèrdues que li correspon. En realitat, les pèrdues que suporti Bankia repercutiran finalment en el BFA, ja que tindrà menys beneficis i dividends. Per tant, castigarà indirectament els contribuents.

Mentre que augmenta la tensió entre els dos ministeris, el Banc d'Espanya encara no s'ha manifestat sobre la qüestió. Una indefinició que ha fet saltar les alarmes a Economia i a Hisenda. A Bankia observen la pugna amb preocupació. Per l'entitat, aquesta polèmica suposa la primera ingerència política del Govern espanyol durant la gestió de José Ignacio Goirigolzarri, president de l'entitat. L'argument del banc és que si Bankia hagués d'anotar-se totes les pèrdues derivades de les compensacions per la sortida a Borsa, es produiria una incertesa que arrossegarien el valor de l'acció. Aquesta situació, a més, endarreriria la privatització de nous paquets d'accions, cosa que dificultaria la recuperació de part dels 22.424 milions injectats per l'Estat.

L’entitat creu que assumir tota la indemnització arrossegaria l’Estat

La quantitat de les compensacions judicials encara s'ha de determinar. Bankia va sortir a Borsa el juliol del 2011 en una operació en què va recaptar 3.092 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 1.239 milions van ser col·locats entre inversors institucionals i la resta, 1.853 milions, entre uns 350.000 petits accionistes. D'aquests, uns 200.000 van mantenir els títols fins a la reducció d'un 99,8% del capital pel rescat de l'Estat. Economia calcula que les indemnitzacions no superaran els 600 milions.

Al banc hi ha preocupació per determinar la manera del repartiment per poder presentar els comptes corresponents al 2014. Si Bankia no té un document signat pel FROB, en què es comprometi a assumir una part de les indemnitzacions, l'auditor l'obligarà a aprovisionar totes les possibles pèrdues.

El Govern espanyol espera que el Banc d’Espanya es pronunciï

L'acte dictat pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha accentuat la divisió en el Govern central. El jutge va fixar divendres passat una fiança de 800 milions de forma solidària entre BFA "com a accionista únic de Bankia", i Bankia, així com la seva antiga cúpula directiva —Rodrigo Rato, Francisco Verdú, José Manuel Fernández Norniella i José Luis Olivas—. Tot i que les parts han recorregut contra la decisió judicial i han deixat clar que discutiran pel repartiment de la fiança, la veritat és que sembla que l'Estat s'haurà d'anotar una part de la fiança. El fet que el jutge assenyali el BFA com a responsable de part de la fiança, fa que l'Estat sigui partícip d'aquest problema. L'acte pot produir un devessall de demandes d'accionistes. "Els estats financers continguts en el fullet de l'OPV de Bankia no expressaven la imatge fidel de l'entitat", va manifestar el jutge.

En els propers dies es reunirà el comitè rector del FROB per prendre una decisió. Bankia espera un solució la setmana vinent.