_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

MES: un nou socialisme

El nou partit advoca per la suma de forces d'esquerra com a procediment efectiu de transformació social

El 24 de gener es va celebrar l'assemblea constituent de Moviment d'Esquerres (MES), un nou partit fruit de la suma de dues formacions polítiques creades per dissidents del PSC: Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. Què pot aportar MES en el saturat terreny ideològic de l'esquerra catalanista? Les bases del seu projecte polític, les característiques d'alguns dels seus patrocinadors i la visió que ofereix de les relacions entre Catalunya i Espanya permeten identificar els principals trets distintius de Moviment d'Esquerres.

En un període com l'actual, de crítica social als referents ideològics dels últims quaranta anys, MES insisteix en la defensa de polítiques clàssiques d'esquerres, presumeix de seguir la tradició del socialisme democràtic i es manté fidel als valors cívics i republicans. En plena expansió de les fórmules discursives desideologitzades, l'eix programàtic que va aprovar l'assemblea constituent reuneix propostes econòmiques i socials que són una readaptació de les que tradicionalment van formar part de l'ideari dels partits progressistes. Sense seguir el deixant de la majoria dels partits de recent creació, que plantegen destruir les actuals estructures polítiques i administratives, MES només suggereix revisar-les a risc de frustrar les expectatives de futurs votants hipercrítics.

Si analitzem les particularitats dels seus dirigents, pot sorprendre que Moviment d'Esquerres admeti sense dissimular la presència a les seves files de líders amb una dilatada carrera política i fins i tot amb persones que van pertànyer a la cúpula del PSC, com els exconsellers Ernest Maragall, Marina Geli, Antoni Castells, Montserrat Tura i Joan Manuel del Pozo. En contra de la “nova política”, que repudia totes les elits polítiques que han protagonitzat els últims decennis, i dissentint dels que desqualifiquen els que van formar part dels executius tripartits, MES intenta revaloritzar l'experiència política amb l'objectiu de tornar-la a posar al servei dels canvis que reclama la societat.

Avui dia és insòlit –i per a alguns contradictori i fins i tot temerari– que un nou partit d'esquerres que aspira a resoldre els grans conflictes i afrontar els complexos reptes de l'actual conjuntura política busqui la col·laboració de persones que sobre la base de la seva àmplia trajectòria política tinguin la voluntat de canviar el funcionament de la nostra democràcia, com els exconsellers o Jordi Martí, expresident del Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Barcelona i un dels líders visibles de MES. Aquesta experiència la complementen amb la implicació de líders novells, com el politòleg Pere Almeda, un dels valors en alça de la nova formació, que va pronunciar un discurs trencador a l'assemblea constituent en afirmar la necessitat d'“actituds inconformistes i d'indignació” i d'“anar a la ruptura democràtica contra la corrupció, el frau, l'evasió fiscal i els oligopolis”.

Una altra singularitat és que MES afronta el cicle electoral del 2015 apostant per una geometria variable de pactes només amb partits d’esquerres

Una altra singularitat respecte d'altres formacions polítiques creades recentment és que MES afronta el cicle electoral del 2015 apostant per una geometria variable de pactes només amb partits d'esquerres. Tot i que és altament improbable que es produeixi una victòria electoral en solitari de MES, la seva vocació de coalició no és conseqüència de la debilitat del nounat, sinó del convenciment que s'aproximen temps que demanden una activitat consistorial, parlamentària i governamental plural i compartida. MES rebutja concebre la competència electoral en clau excloent perquè considera que la suma de les forces d'esquerres és l'únic procediment efectiu de transformació social. El problema és que si no troba aliats que vulguin compartir amb ells les seves tesis pactistes, la seva debilitat electoral els relegarà a l'ostracisme.

Sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, la nova formació també presenta alguna peculiaritat. La majoria dels seus líders en el passat van ser ferms partidaris de resoldre les conflictives relacions entre Espanya i Catalunya a través de la via federal, però ara adverteixen que només és possible avançar amb l'anomenat dret a decidir dels catalans i, més concretament, amb la celebració d'un referèndum vinculant. En cas que no sigui possible celebrar-lo, MES es mostra favorable a obtenir un mandat democràtic per trencar amb Espanya, iniciar un procés constituent i crear les estructures institucionals necessàries per convertir Catalunya en un Estat independent en el marc de la Unió Europea.

MES diu que és un nou partit socialista català i per definir-se incorpora expressions trivials molt de moda com “fer política més participativa i més transparent”, “estructures orgàniques obertes i permeables” o “propostes renovadores per revitalitzar la democràcia”. Ja veurem quin serà el seu recorregut, però Moviment d'Esquerres està intentant policromar el socialisme català i, aprofundint en el socialisme catalanista, s'ofereix també a representar el socialisme sobiranista.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_