La guerra s’intensifica a l’est d’Ucraïna abans de la cimera de Minsk
Els líder ucraïnès, l'alemany, el francès i el rus estan convocats a la capital bielorussa Les converses amb els separatistes s'allarguen fins a la matinada
Els enfrontaments bèl·lics a l'est d'Ucraïna durant el dia d'ahir van posar en perill la signatura d'un pla de pau a la cimera que els líders de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya (l'anomenat Quartet de Normanda) volien fer avui a Minsk.
L'anomenat grup de contacte, format pels representants dels separatistes de Donetsk i Luhansk, a més de Rússia, Ucraïna i l'OSCE, es va reunir cap a les nou de la nit (les set a l'Espanya peninsular). Dues hores després, va interrompre la sessió per estudiar un protocol —consistent en “un conjunt de mesures de regulació militar i polítiques”— presentat pels insurgents.
Una font citada per l'agència russa Tass afirmava que el grup de contacte havia arribat a un acord sobre “l'esquema de retirada de les armes pesants, el règim de l'alto el foc i el control del seu compliment”. No obstant això, estava per veure com es relacionava el que s'havia acordat amb les propostes dels separatistes. Denis Puixilin, el representant de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, va dir, segons l'agència Ria, que era “molt aviat” encara per parlar d'alto el foc. Va afegir que els membres del grup havien promès contestar al protocol dels separatistes després d'un descans. “Tot dependrà de la disposició de la resta dels membres del grup de contacte, en primer lloc, d'Ucraïna, de donar resposta a les nostres propostes”, va afirmar. Puixilin va argumentar que les converses pot ser que continuïn aquest matí. Aquesta circumstància ha obligat el grup de contacte a allargar les converses a porta tancada fins a la matinada d'avui com a mínim. Tass va afirmar, citant fonts de les negociacions, que el grup de contacte havia debatut sobre “el règim estatal de Donbass i la celebració d'eleccions municipals”. Fins ara, al màxim al que ha arribat Ucraïna en el seu reconeixement de la causa separatista és a admetre certa descentralització.
El president ucraïnès, Petró Poroixenko, s'ha declarat disposat a valorar un possible referèndum estatal sobre un estatus especial per al territori rebel, però no està a les seves mans garantir l'esmena constitucional necessària per a això.
La recrudescència de les hostilitats a l'est d'Ucraïna s'ha produït en dues zones de Donetsk, al nord, a la ciutat de Kramatorsk, i al sud, a Mariúpol.
Moscou anuncia una altra retallada
El ministre de Finances rus, Anton Siluanov, va admetre aquest dimarts que la baixada en els preus dels hidrocarburs obliga el seu Govern a retallar el pressupost federal en 600.000 milions de rubles (aproximadament 9.000 milions de dòlars, un 4% del total), una suma que s'afegeix a una altra rebaixa de la despesa del 10% que ja s'havia anat discutint. “[El 10%] no és suficient, així que aquesta setmana haurem de plantejar més mesures per corregir el pressupost”, va afirmar Siluanov durant una reunió dels ministres de Finances del G-20 a Istanbul. A més de les qüestions polítiques, aquesta caiguda en els ingressos i la necessitat d'equilibrar els comptes està darrere d'una altra de les decisions anunciades avui pel ministre rus: Moscou no reestructurarà el deute del Govern de Kíev. “No estem disposats a acceptar cap retard ni pagament a terminis”, va afirmar Sulianov.
Kramatorsk, en territori controlat pel Govern de Kíev des de l'estiu passat, va ser bombardejada amb míssils que van caure a la caserna del comandament de l'operació antiterrorista (en terminologia de Kíev), a l'aeroport i també en barris residencials de la ciutat. El resultat, segons les dades ucraïneses, va ser de 15 morts, entre civils i militars. Poroixenko va acusar els rebels d'haver atacat Kramatorsk amb míssils Tornado disparats des de Hórlivka, una localitat controlada pels insurgents. No obstant això, fonts militars ucraïneses van afirmar que la càrrega d'artilleria procedia de llançadors de míssils múltiples de la classe Smersh.
A Mariúpol, ciutat costanera al mar d'Azov, les tropes lleials a Kíev van emprendre una contraofensiva encapçalada pel batalló regional de voluntaris d'Azov i amb participació de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna. El secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa, Oleksandr Turxtínov va informar de l'avanç des de Mariúpol cap a Novoazovsk (prop de la frontera amb Rússia). En la seva ofensiva, els ucraïnesos van conquerir quatre localitats veïnes. Segons Turtxínov, sembla que d'aquesta manera es va assegurat la defensa de la població civil de Mariúpol.
El bombardeig de Kramatorsk ha reavifat la violència en una ciutat que ja es considerava zona segura controlada pel Govern i en plena reconstrucció. El cap de la missió de l'OSCE a Ucraïna, l'ambaixador Ertugrul Apakan, va manifestar a Twitter que l'atac a Kramatorsk era un atac al procés de pau.
La garantia del cessament d'hostilitats i la desmilitarització són els punts clau
Mentrestant la situació continuava sent tensa a Debàltseve, nucli ferroviari important entre Donetsk i Luhansk. Els insurgents asseguraven que havien tallat l'accés al subministrament dels ucraïnesos tancats i els representants de Kíev ho negaven.
L'alternativa a un acord de pau és la deterioració de la situació i el possible enviament d'armes defensives a Ucraïna a càrrec dels EUA, França i Alemanya s'hi oposen. A Moscou, el secretari del Consell de Seguretat de Rússia, Nikolai Patruixev, va dir que Moscou continuarà els seus “esforços diplomàtics” per aturar la guerra a Donbass, però que el subministrament d'armes contribuirà a l'escalada de tensió. Rússia nega que subministri armament als rebels, malgrat les evidències.
Obama pressiona Putin perquè accepti una resolució pacífica
En la vigília de la cimera a Minsk (Bielorússia) sobre la crisi ucraïnesa, el president dels Estats Units, Barack Obama, va pressionar aquest dimarts per telèfon el seu homòleg rus, Vladímir Putin, perquè accepti un alto el foc al conflicte, alhora que el va advertir que tindrà més represàlies si manté el seu suport als separatistes prorussos que combaten a l'est d'Ucraïna. “El president Obama va subratllar la pèrdua humana creixent de la lluita i la importància que el president Putin aprofiti l'oportunitat presentada en les discussions en curs entre Rússia, França, Alemanya i Ucraïna per aconseguir una resolució pacífica”, va assenyalar un comunicat de la Casa Blanca després de la trucada d'Obama a Putin, la primera des de l'agost.
Els líders de Rússia, Ucraïna, Alemanya i França es reuneixen aquest dimecres a Minsk per abordar una proposta de pau francoalemanya. El mandatari nord-americà va emfatitzar la “importància” d'adoptar i implementar un acord negociat que es basi en el pacte de Minsk aconseguit al setembre entre el Govern central de Kíev i els separatistes de l'est, que incloïa un alto el foc. No obstant això, va advertir a Putin que “si Rússia continua les seves accions agressives a Ucraïna, fins i tot l'enviament de tropes i armes, i el suport financer als separatistes, els costos per Rússia s'incrementaran”.
Sobre la firma
