València ven a preu de saldo infraestructures milionàries
El sector privat assumeix les grans inversions fetes pel Consell per canviar la imatge del territori
Les grans infraestructures construïdes pel PP per canviar la imatge de la Comunitat Valenciana han acabat, després d'anys de sobrecostos i mala gestió, en mans del sector privat. La Ciutat de la Llum d'Alacant, que alberga un dels estudis cinematogràfics més grans d'Europa, és l'última de les balenes encallades a la platja.
La Comissió Europea ha ordenat al Consell que posi a subhasta unes instal·lacions, en què s'han invertit prop de 265 milions d'euros al llarg de la dècada 2000-2010, per considerar que són unes instal·lacions que operen amb ajudes de l'Administració incompatibles amb el mercat interior de la UE. L'import de la venda difícilment superarà el 50% de la inversió feta pels valencians. El vicepresident del Consell, José Ciscar, admet que el preu que s'obtindrà serà el que pugui fixar el mercat, que avui és a la baixa.
El parc temàtic de Benidorm va costar 425 milions i es va vendre per 65
No és l'única icona pagada amb càrrec als pressupostos de la Generalitat que acabarà en mans privades a un preu notablement inferior al que va costar als successius governs del PP.
Terra Mítica, el parc d'atraccions de Benidorm convertit en un dels estendards del “poder valencià” d'Eduardo Zaplana a Espanya, va ser la primera de les grans infraestructures que va descarrilar. Amb més de 425 milions d'euros invertits per la Generalitat —amb què es van pagar uns sobrecostos reals, però també altres de ficticis pels quals l'Audiència de València està a punt de jutjar 38 directius i empresaris imputats per estafa i delicte fiscal—, Terra Mítica es va acabar venent deu anys després per 65 milions d'euros a l'empresari George Santamaría. La xifra va representar poc més del 15% de la inversió real, però des de fa dos anys Terra Mítica —ara propietat de la societat que gestiona Aqualandia— té beneficis operatius.
La inversió feta als estudis de cinema que surten a subhasta va ser de 265 milions
Més al nord, a València, es troba la tercera fita de les grans infraestructures de la Generalitat que ara s'intenten col·locar al sector privat. Dins del complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA) hi ha un dels edificis emblemàtics, però sense ús definit, impulsats per Francisco Camps: L’Àgora. El recinte, que fins ara s'ha infrautilitzat, ha estat seu de campionats de tennis, mítings polítics i mercats de Nadal, entre altres activitats. L'obra es va adjudicar per poc més de 41 milions d'euros, però a L’Àgora ja s'han gastat més de 77 milions sense explicar els nou que han costat el projecte i la direcció d'obra. Amb els últims detalls pendents d'instal·lar —que costen tres milions d'euros més—, el Consell que presideix Alberto Fabra ha aprofitat que vencia la concessió de l'explotació dels aquaris de L’Oceanogràfic per endossar L’Àgora al nou adjudicatari. La Conselleria d'Economia, que dirigeix Máximo Buch, prepara en aquestes dates el procés d'adjudicació de l'explotació de L’Oceanogràfic, L’Àgora i les cafeteries, botigues i taquilles del Museu de les Ciències i L’Hemisfèric. Buch admet que li hauria agradat privatitzar tota la gestió però que es va trobar amb dificultats legals a causa de les condicions amb què es va expropiar el sòl del museu i del cinema I-Max. Malgrat tot, CACSA tindrà “el millor del sector privat i el millor del sector públic”, segons Buch. Són diversos els grups que aspiren a obtenir la gestió del complex, al qual ja ha renunciat l'anterior gestor de L’Oceanogràfic, el grup Parques Reunidos, després de l'enduriment de les condicions imposades en la concessió. Segons la mateixa Administració valenciana, les condicions de la primera adjudicació, efectuada el 2002, van ser “una ganga” perquè es va acordar pagar al concessionari més de quatre milions anuals per l'explotació de les instal·lacions i aquest, a canvi, n'abonava un per gestionar-hi restaurants i botigues.
Es van gastar més de 77 milions per aixecar L’Àgora sense un ús concret
Malgrat això, és a Castelló on hi ha la icona més coneguda de la gestió deficient del Consell. L'“aeroport de l'avieta” Carlos Fabra, tal com el va definir l'expresident de la Diputació avui empresonat per frau fiscal, ha representat per a la Generalitat una inversió per sobre dels 170 milions d'euros. La intenció era acompanyar-lo amb 12 camps de golf, un parc temàtic i 40.000 habitatges d'iniciativa privada que no s'han arribat a construir mai. Per posar-lo en funcionament, el Consell l'ha hagut de deixar en mans d'un concessionari, el grup canadenc SNC-Lavalin, que es farà càrrec de l'explotació a canvi de gairebé 2,8 milions l'any.
