L’Estat Islàmic afirma que ha cremat viu el pilot jordà
Un representant de l'Exèrcit ha confirmat la notícia a la família del militar
L'assassinat del pilot jordà Moaz al-Kasasbeh, de 26 anys, captiu des del 24 de desembre passat, obre una nova fase en la brutal lluita i batalla mediàtica que lliura l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. Es tracta del primer assassinat d'un presoner àrab en represàlia per la participació de les tropes jordanes en la coalició liderada pels Estats Units que combat la milícia extremista en dos països àrabs. El grup gihadista ha difós aquest dimarts un vídeo en què aparentment mostra com cremen viu el presoner vestit de taronja dins d'una gàbia, fet que representa un pas més en l'escalada de barbàrie desfermada per l’Estat Islàmic, que ja havia difós imatges amb la decapitació de diversos dels seus ostatges.
La mort d’Al-Kasasbeh -el 3 de gener, segons les autoritats jordanes- ha estat difosa aquest dimarts, tres dies després que els gihadistes de l’EI admetessin la seva derrota a la localitat kurda de Kobane, a Síria, davant l'avanç dels atacs aeris de la coalició.
L'autodenominat Estat Islàmic es declara en guerra oberta i amplia la llista dels seus enemics. En assassinats previs d'altres ostatges, ha intentat usar les vides de cooperants i periodistes occidentals per obligar els governs europeus i el nord-americà a abandonar els bombardejos sobre les seves posicions.
En l'últim mes, el grup extremista havia canviat de tàctica reclamant l'alliberament d'una dona vinculada a Al-Qaida empresonada a Jordània des del 2005 i el pagament de 200 milions de dòlars a canvi de dos ciutadans japonesos (un reporter i un aventurer) i del pilot jordà capturats. En pocs dies, els tres han estat assassinats, fet que ha portat el Japó a sumar-se a la lluita antiterrorista i a crear un precedent contra les tropes dels països àrabs membres de la coalició.
El Govern jordà ha assegurat que la seva represàlia serà “estremidora, decisiva i forta”. Fonts de seguretat jordanes han anunciat aquest dimarts al vespre que executaran “en hores” la presa Sajida al-Rixawi, que compleix condemna des de fa deu anys per un atemptat suïcida perpetrat per Al-Qaida en un hotel d’Amman. El rei Abdul·lah de Jordània ha anul·lat de seguida un viatge privat als EUA per tornar al seu país.
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha declarat poc després de difondre's el vídeo que, si és autèntic, el seu país redoblarà la lluita contra l'autoproclamat Estat Islàmic. El pilot captiu participava en l'operació de bombardejos contra el grup gihadista. Obama ha recalcat que l'assassinat seria una altra mostra del comportament "bàrbar" dels gihadistes.
Després de saber-se la notícia, el rei Abdul·lah II de Jordània ha cancel·lat el viatge no programat que havia emprès pels EUA i ha tornat al seu país.
L'Estat Islàmic havia exigit al Govern jordà l'alliberament de la iraquiana Sajida al-Rishawi, que compleix condemna per un atemptat d'Al-Qaida el 2005 a Amman, a canvi del pilot i del periodista japonès Kenji Goto. Segons fonts de Seguretat que cita France Presse, Amman executarà demà dimecres la gihadista iraquiana. El reporter va ser assassinat fa uns dies.
Malgrat que el Govern jordà es va mostrar disposat a alliberar Al-Rishawi sempre que rebés una prova de vida del seu pilot, i malgrat els esforços del Govern japonès, Goto va ser finalment assassinat aquest dissabte. Des de llavors no s'havien tingut notícies de la sort del jordà i tant Amman com la seva família havien demanat a l'Estat Islàmic que l'alliberés.
Sayida al-Rishawi, condemnada a mort per un atemptat suïcida
L'Estat Islàmic havia amenaçat d'executar el pilot jordà Moaz al-Kasasbeh i el periodista japonès Kenji Goto si Jordània no alliberava la gihadista iraquiana Sayida al-Rishawi. La reclusa, d'uns 44 anys, natural de la província d'Al-Anbar, va ser detinguda per les forces de seguretat després de l'atemptat suïcida comès pel seu marit, Ali Husein al-Shamari, a l'hotel Radisson d'Amman, el 9 de novembre del 2005. Hi van morir 57 persones. Ella va acompanyar Al-Shamari amb explosius adherits al cos, però va fallar el detonador. Pesa en contra seva una pena de mort que hauria de ser executada a la forca.
L'atemptat va ser ordenat pel jordà Abu Musab al-Zarqaui, líder llavors de la branca iraquiana d'Al-Qaida. I aquí radica un dels elements que posen en valor la presonera. L'organització que liderava Al-Zarqaui és l'arrel del que avui es coneix com a Estat Islàmic. El jordà, aniquilat per un avió dels EUA el juny del 2006, és avui un dels grans referents dels gihadistes de l'EI, no només com a líder del passat sinó també com a dirigent díscol de la cúpula de la xarxa d'Osama bin Laden. Al-Zarqaui era més partidari de la gihad local –i d'atemptar a Jordània, com intentaria fer Al-Rishawi– que del terrorisme global.
Un dels homes forts d'Al-Zarqaui a Al-Anbar, segons van reconèixer les autoritats jordanes, era Thamer Mubarak Atrus, un dels germans combatents d'Al-Rishawi, mort en la gran ofensiva nord-americana de Fallujah el 2004.
