_
_
_
_
_

Els desnonaments, un drama de pel·lícula

La cantant Sílvia Pérez Cruz debuta com a actriu a ‘Cerca de tu casa’, un film sobre hipotecats que han perdut l'habitatge

Gregorio Belinchón
D'esquerra a dreta, Eduard Cortés, Sílvia Pérez Cruz i Sol Picó.
D'esquerra a dreta, Eduard Cortés, Sílvia Pérez Cruz i Sol Picó.ALBERT GARCIA

"Jo no volia una actriu, volia una coautora", confessa el director Eduard Cortés, i al seu costat somriu tímidament Sílvia Pérez Cruz, cantant, compositora i ara coguionista i protagonista de la seva primera pel·lícula, Cerca de tu casa, un drama amb cançons sobre els desnonaments hipotecaris. El film és una aposta artística que va començar a rodar-se el dilluns 2 de febrer a Barcelona, amb un pressupost molt ajustat (1,5 milions d'euros) que esperen arrodonir amb el llançament d'un micromecenatge.

Fa gairebé tres anys, Cortés (Barcelona, 1959) assistia "atònit, espantat" a l'aparició de les primeres notícies sobre els desnonaments a causa dels impagaments d'hipoteques. Ell tot just ha acabat The Pelayo i ¡Atraco!. "Vaig començar a anar a l'assemblea d'afectats de la PAH, i aviat vaig comprendre que aquí hi havia una pel·lícula sobre els drames personals de cada desnonament". Tot això Cortés ho va viure en molt poques setmanes. "Quan escrius un guió, penses en l'estructura, en la trama cinematogràfica, que sigui el més imprevisible possible, i com a director busco girs inesperats". Es va espantar: sentia que frivolitzava sobre el dolor. "Vaig descobrir que havia d'explicar exactament un cas típic, i explicar-lo el 2007, quan encara no havia començat el moviment solidari de suport als afectats". I així va néixer la trama de Cerca de tu casa, o com una parella amb una filla de 10 anys perd casa seva, es trasllada a casa dels pares d'ella i aquesta nova llar també es veu amenaçada per l'embargament bancari perquè havia servit com a aval de la hipoteca. "No calia ser imprevisible en la trama, sinó en la mirada", i per això Cortés va pensar que en els moments més complicats emocionalment de la història hi podien aparèixer cançons. "D'alguna manera la música culmina aquests sentiments". Al cap li rondava la idea de col·laborar amb Sílvia Pérez Cruz, que havia vist en concerts, però no sabia com. "Aquest era el moment. I vull puntualitzar: no és un musical, és un drama amb cançons".

Pérez Cruz va ser qui ràpidament va trobar el paral·lelisme amb Bailar en la oscuridad. "Tant de bo no acabem tan malament com Lars von Trier i Björk", fa broma el cineasta. "Encara que les pel·lícules són molt llunyanes, sí que ens assemblem en el compromís artístic que ells van mantenir i nosaltres esperem igualar". La cantant va rebutjar al principi l'oferta: "Conec molts actors, tinc un gran respecte per la interpretació. No havia treballat mai aquest llenguatge artístic, i no hi veia la necessitat". Cortés va insistir: no volia una cantant que actués, sinó que es comprometés des de l'inici, amb Cortés i el seu coguionista habitual, Piti Español, a construir la història i a compondre les cançons. "L'altre dia vaig recuperar els SMS de l'inici, i d'això ara acaba de fer dos anys". Un temps en què han parlat molt de la pel·lícula, dels moments de les cançons, però Pérez Cruz és l'autora en solitari de les lletres i les músiques. "I sobre la seva actuació... qualsevol que l'hagi vist en directe sap el talent que té per transmetre emocions".

Oriol Vila i Sílvia Pérez Cruz, protagonistes de 'Cerca de tu casa'.
Oriol Vila i Sílvia Pérez Cruz, protagonistes de 'Cerca de tu casa'.

La cantant explica que al final es va sumar al projecte per diverses raons: "Perquè era una història que s'havia d'explicar; perquè hi havia un repte per fer un musical a la nostra manera, i això inclou, entre altres coses, renunciar a la paraula musical, un gènere que tampoc m'apassiona; i perquè el luxe era formar part des de l'inici de la recerca". Tampoc la va acovardir estar envoltada d'un elenc potent: Oriol Vila (encarna un turmentat treballador de banc –"una víctima col·lateral", segons el cineasta– que veu com van fent fora els seus clients de casa seva), Lluís Homar, Adriana Ozores, Ivan Massagué (que encarna la parella de la protagonista), Ivan Benet i Manuel Morón. "Tots canten, i era important que no fossin cantants, sinó que els vingués de gust fer-ho, que traguessin aquesta fragilitat en els temes", explica Pérez Cruz. "Ràpidament vaig entendre que no es podia posar música perquè sí a qualsevol seqüència, i que era fonamental el llenguatge que fes servir en les lletres, que he centrat més en els estats d'ànim i no tant en l'acció. L'objectiu no és un musical, sinó que les cançons fossin una eina cinematogràfica més".

Una altra de les convidades a participar a Cerca de tu casa és la coreògrafa Sol Picó, que ha creat el ball del moment més difícil del drama, el de l'enfonsament emocional de la protagonista. "He preparat el moviment a partir de les indicacions de l'Eduard. Per ballar els desnonaments cal buscar una forma, un lloc estètic molt seriós, treballar altres moviments", explica Picó. "Com a experiència és tot un repte, però alhora volia estar en una pel·lícula que indaga un problema brutal de la societat actual".

El cineasta i l'actriu/cantant asseguren que han tingut diverses crisis durant el projecte, principalment a l'hora d'aconseguir el pressupost. El veterà productor Loris Omedes va donar suport a la idea. El director explica: "La filmarem en cinc setmanes. Serà just, però suficient. Calia fer la pel·lícula, recuperar l'esperit de rodar sí o sí. Com quan rodava curts: les ganes movien muntanyes. Si algú, el Govern, vol torpedinar la creació artística, no podem permetre-ho. I per això el millor és rodar".

Cortés afegeix tristor a les seves paraules: "Per desgràcia, sabem que la situació no haurà canviat quan estrenem. L'únic impuls positiu no ha vingut dels polítics, sinó de la gent, que s'estan fent costat els uns als altres. En aquest mapa tràgic, si hi ha alguna cosa bona que es pot extreure d'aquest drama és que ha tornat a despertar l'autoassociació, la solidaritat i la cooperació. No ho hem de perdre".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_