_
_
_
_
_

La Fiscalia acusa de desviar fons l’organitzador de la Feria de Abril

García Prieto, denunciat per apoderar-se de diners de la FECAC amb la distribució de cervesa i per frau en subvencions públiques

Jesús García Bueno
Imatge de la Feria de Abril, a l'esplanada del Fòrum de Barcelona.
Imatge de la Feria de Abril, a l'esplanada del Fòrum de Barcelona.ALBERT GARCIA

La Fiscalia pot haver trobat la versió andalusa de Fèlix Millet. El ministeri públic acusa Francisco García Prieto, l'home que va organitzar la Feria de Abril de Catalunya durant gairebé 30 anys, de saquejar els fons de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) i de defraudar gairebé totes les administracions amb les subvencions públiques que, generosament, rep l'entitat. La Fiscalia ha denunciat García Prieto i set persones més –fills, membres de la junta i empresaris– per apropiació indeguda, frau de subvencions i falsedat comesos entre el 2008 i el 2013.

Les denúncies –verbals i escrites– contra García Prieto per les seves gestions irregulars al capdavant de la FECAC circulaven des de feia temps. Després d'investigar-les a fons amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, la Fiscalia les ha detallat ara. La denúncia atribueix a l'expresident –que va cessar del seu càrrec l'octubre del 2013– una desena de fets delictius que presumptament li van permetre embutxacar-se centenars de milers d'euros a costa de l'entitat dedicada a promoure la cultura andalusa i el flamenc, i que anualment organitza la popular Feria de Abril a l'esplanada del Fòrum de Barcelona.

La cervesa va ser un dels instruments que, presumptament, van permetre que García Prieto s'enriquís. Des del 2003 i durant deu anys, Damm va aportar 6.000 euros anuals a la federació a canvi de tenir l'exclusiva en la distribució de cervesa en tots els “establiments, parades i quiosquets” de la Feria de Abril, recull la denúncia. L'empresa aplicava, a més, un descompte del 54% a tota la cervesa que la FECAC comprava per distribuir durant l'esdeveniment.

La denúncia relata que García Prieto “va aprofitar el seu càrrec de president per apoderar-se” de 429.691 euros gràcies a aquests descomptes. L'expresident, que disposava de ple poder a l'entitat, va fer que s'apliquessin aquestes bonificacions a la beguda subministrada a empreses dels seus dos fills, tot i que “sabia àmpliament que no els corresponia”. La FECAC, en canvi, va haver de pagar “un sobrepreu evident”, la qual cosa va causar “perjudici” a les seves arques.

Els ingressos obtinguts amb la venda de begudes a la Feria de Abril tampoc van anar a parar, íntegrament, a la FECAC, sinó a la butxaca de García Prieto. Aquest es va apoderar d'1,2 milions d'euros de les begudes i ho va aconseguir, en part, ordenant que els cobraments al recinte es fessin en metàl·lic. A més, tampoc s'emetien factures o rebuts d'aquests ingressos, la qual cosa va facilitar el frau.

Bona part de les irregularitats trobades per la Fiscalia tenen a veure amb la gestió de les subvencions que, al llarg dels anys, va percebre la FECAC de gairebé totes les administracions: ajuntaments (de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet), la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i fins i tot la Junta d'Andalusia. El cas més clar consistia a “justificar falsament” activitats per les quals la FECAC rebia ajudes públiques i que, moltes vegades, no arribaven a celebrar-se.

Hi ha casos curiosos. El 2008, Santa Coloma va atorgar una subvenció (de 8.500 euros) per organitzar un suposat Concurs Nacional de Cobla. Per a l'“edició i producció” del concurs, una empresa implicada en la trama va cobrar de l'entitat. El concurs, en realitat, “no s'havia celebrat”, cosa que no va impedir que, dos anys més tard, el mateix ajuntament tornés a subvencionar el segon concurs de cobla que, com la primera vegada, tampoc es va celebrar. De fet, tampoc va existir el Festival de Villancicos 2012, que havia de celebrar-se a l'Hospitalet de Llobregat, tot i que va ser subvencionat per la Diputació de Barcelona.

En aquest frau, García Prieto també va aportar “factures i rebuts que no es corresponien” amb les activitats o treballs pels quals s'havia atorgat la subvenció. El 2012, l'Ajuntament de Barcelona va pagar 20.000 euros pel bicentenari de la Constitució de Cadis. La FECAC, dirigida amb mà de ferro per García Prieto, va presentar factures sobre la “commemoració del Dia d'Andalusia”.

De forma similar al procediment de Fèlix Millet al Palau (aprofitant les diferents entitats que componien la institució musical), també García Prieto va jugar amb el seu doble paper com a president de la FECAC i de la Fundació FECAC. El denunciat va carregar a la primera despeses per 667.004 euros (per il·luminació, actuacions artístiques o muntatge de carpes), però les va passar com a despeses de la fundació per “justificar falsament” l'abonament de subvencions.

El màxim exponent de la presumpta falsedat continuada que li atribueix la Fiscalia va tenir lloc el 2011. Per aconseguir dues subvencions de la Diputació de Barcelona –relacionades amb el Dia d'Andalusia i el programa anual d'activitats, i per valor total de 63.000 euros– la FECAC necessitava presentar els comptes aprovats del 2010. A García Prieto i a la secretària de la junta (també denunciada) se'ls va acudir “confeccionar un document” que “simulava” una acta de reunió que mai es va fer. En aquesta reunió fantasma, García Prieto hauria donat a conèixer els comptes i aquests haurien estat aprovats per unanimitat. Els nombres, en realitat, no es van aprovar fins al juliol del 2012.

Dels deu pecats citats per la Fiscalia, n'hi ha un d'import menor, però que explica l'agilitat amb què, després de 27 anys al capdavant de l'entitat, actuava presumptament García Prieto. Amb una targeta de crèdit de la FECAC, va pagar la reparació del seu Audi A6 per un import de 2.150 euros. Quan va cessar del càrrec, van trobar una caixa forta a la seu de l'entitat amb 59.127 euros que García Prieto havia “ocultat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_