_
_
_
_
_

Absolts quatre policies per la mort d’un jove a Terrassa

La víctima va morir per una fractura cranial després que un agent el fes caure a terra

El pare de la víctima, a Terrassa.
El pare de la víctima, a Terrassa.joan sánchez

La nit del 15 de setembre del 2009, un policia local va clavar a Jonathan Carrillo una bufetada en un carrer de Terrassa. Aquest cop el va fer caure a terra, “a plom”, i es va colpejar “amb la vorera a l'esquena i al cap, fortament, contra l'asfalt”. Hores després, el Jonathan va morir a l'hospital per una “fractura cranial”. L'Audiència de Barcelona considera que es tracta d'un homicidi imprudent, però malgrat això absol els quatre policies locals de Terrassa acusats perquè considera que no es pot provar quin d'ells va propinar la bufetada, ni si la resta de companys va poder veure-ho i, per tant, encobrir l'autor.

“Ha estat una gerra d'aigua freda”, lamenta l'advocat de la família del Jonathan, Marc Pérez. Ara estudien si recorreran la sentència, sobretot sobre la base dels fets provats, que admeten que realment es va cometre un delicte però no n'identifica els culpables. La principal prova contra els agents és la declaració de dues veïnes que van presenciar l'escena des de la finestra de casa seva.

Aquella nit del 2009, segons l'Audiència, cap a les onze, el jove, de 26 anys, va aparèixer “cridant i gesticulant” a un grup d'agents. La víctima havia begut considerablement, es va treure la samarreta davant dels policies i va intentar treure's també els pantalons. Els agents van considerar llavors que havia estat irrespectuós i el van envoltar prop d'un arbre, per denunciar-lo. En aquell moment va ser quan un dels policies “va propinar una bufetada a la cara” al Jonathan “sense que s'hagi pogut determinar un motiu”. El cop va ser “petit”, sense deixar cap tipus de marca, però prou per fer-lo caure.

“La caiguda es va produir a plom” i sense que el jove intentés parar el cop, afegeix la sentència, de manera que l'impacte contra l'asfalt va ser molt fort. El Jonathan va quedar inconscient i els agents van avisar llavors una ambulància, tot i que no van comunicar en cap moment de forma clara que li havien clavat una bufetada ni que s'havia donat un fort cop al cap. El tècnic sanitari de l'ambulància va entendre que el jove havia caigut “abraçat a l'arbre”. A més, el Jonathan no presentava cap ferida al cap, ni altres signes externs que fessin pensar als metges de l'Hospital Mútua de Terrassa, on el van atendre, que podia patir ferides internes. A les onze del matí de l'endemà, el Jonathan va morir per una fractura cranial.

“Cap dels acusats va elaborar cap atestat o informe ni va comunicar als seus superiors que Jonathan Carrillo Cantudo havia estat bufetejat per un agent de policia i que a conseqüència d'això havia caigut i havia quedat inconscient”, afegeix la sentència, sobre l'actitud dels agents.

“El que mata no és la bufetada, sinó ocultar la bufetada”, afirma el catedràtic en Dret Joan Queralt. Al seu entendre, el cas s'hauria d'haver plantejat d'aquesta forma per defensar que els quatre policies són culpables que no se li fessin més proves mèdiques. També critica que no es fes una reconstrucció dels fets, que hauria ajudat a aclarir què va passar. Les dues testimonis no van ser capaces d'identificar, sense cap mena de dubte, l'autor de la bufetada, i els agents van negar en tot moment haver-li pegat.

La Fiscalia, que va rebaixar les seves qualificacions al final del judici, demanava dos anys de presó per una falta de lesions en concurs amb homicidi imprudent per al principal acusat, a més de la inhabilitació, i un any de presó per als altres tres agents, a més d'una indemnització de 96.101 euros. Tots quatre han estat absolts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_