Syriza obre una nova era política
El triomf de l'esquerra radical inaugura un nou sistema de partits i obliga Europa a reflexionar sobre les polítiques anticrisi
Els grecs van triar aquest diumenge l'esperança però també la incertesa enfront de la por al futur i la misèria del present, si creiem en l'avançament de resultats, que atorga un avantatge folgat a l'esquerra radical de Syriza enfront del centredreta de Nova Democràcia. El resultat, si es confirma, obre una nova era en la política grega i sens dubte tindrà repercussions a la resta d'Europa, i l'obligarà a fer una reflexió sobre les polítiques seguides i per seguir per sortir de la crisi.
La victòria de Syriza, i més encara si aconsegueix la majoria absoluta, representa, des del punt de vista grec, un prou! rotund a l'aplicació intransigent de les mesures d'austeritat imposades pels creditors europeus i l'inici del camí per a la recuperació de l'autoestima nacional, actualment sota mínims. També suposa la inauguració d'un nou sistema de partits en què prenen força els neonazis d'Alba Daurada i els centristes de To Potami (El Riu), un partit creat gairebé per a l'ocasió el mes de març passat.
Les eleccions, sempre segons l'escrutini encara no conclòs, deixen així mateix dos cadàvers polítics: el Pasok i el grup format per Iorgos Papandreu fa unes setmanes, que es veuen condemnats a la irrellevància.
Però sens dubte el gran derrotat és Andonis Samaràs, líder de Nova Democràcia (centre dreta), la dimissió del qual no es descartava anit a Atenes. Samaràs va basar la seva campanya en la por, gairebé en el pànic, una estratègia que ha resultat fallida. Amb l'ajuda d'unes cadenes de televisió a càrrec d'una minoria que aquí anomenen oligarques, Samaràs ha insistit fins a la sacietat en el missatge que el triessin o seria el caos. Una victòria del seu rival, el líder de Syriza, Alexis Tsipras, no solament portaria els comunistes al poder, sinó que causaria una ruïna econòmica en què escassejaria fins i tot el paper higiènic com a Veneçuela. "Syriza no canviarà Europa sinó que la girarà en contra nostra", ha dit. "Tsipras està decidit a portar el país a la fallida i l'aïllament", ha repetit.
Molt menys èmfasi va posar Samaràs en la tímida recuperació econòmica del país. El creixement de l'últim quadrimestre de 2014 va ser del 0,7% i la previsió per 2015 era del 3%. I l'atur, encara del 25%, sembla remetre lleugerament. Tampoc ha destacat els nous aires de flexibilitat que corren a Europa impulsats per França i Itàlia i tampoc no ha explicat a l'opinió pública els possibles beneficis per Grècia de la compra massiva de deute per part del Banc Central Europeu (BCE).
Tampoc no l'han ajudat durant la campanya algunes reaccions europees com la del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, dient que esperava "veure cares amigues al nou Govern" o la intransigència d'alguns polítics i diaris alemanys. Ningú no ha oblidat aquí aquella crida del diari sensacionalista Bild que demanava als grecs que venguessin les seves illes i l'Acròpolis.
No serà fàcil governar entre les exigències dels creditors i les pressions de l'esquerra més extremista
Tsipras, per contra, ha promès el que cap altre polític grec havia promès en aquestes eleccions: renegociar els termes del pagament del deute, en temps i quantitat, i a més a més fer-ho amb els líders dels governs europeus, no amb els tecnòcrates de les institucions financeres. La seva frase que "l'austeritat no està consagrada en cap tractat europeu" ha calat i s'ha permès dir que si guanya no pensa anar corrent a veure la cancellera alemanya, Angela Merkel, "una més", per a ell, "dels 28 caps d'Estat i de Govern de la UE". També ha insistit a retornar als grecs la seva dignitat nacional, cosa que sona a glòria en un país nacionalista i on les referències a la pàtria no són motiu de divisió.
Però també en són molts els que veuen la victòria de Syriza com un salt al buit sense garanties que Tsipras pugui complir les seves promeses ni evitar que les coses empitjorin. Tampoc ningú no sap amb seguretat si l'actitud i els missatges moderats que ha exhibit en les últimes setmanes és realment el mateix que pensen les bases del seu partit. No serà fàcil governar amb la pressa de les demandes dels socis i creditors europeus -Àustria, Finlàndia i Holanda amb Alemanya al capdavant no han mostrat de moment cap intenció de flexibilitat- i per les pressions de les veus més radicals de l'esquerra.
