_
_
_
_
_

El Govern espanyol aprova la sortida a borsa d’AENA per a l’11 de febrer

L'Executiu va paralitzar a última hora l'operació el 2014 per problemes amb l'auditor

Álvaro Romero
La vicepresidenta Santamaría i la ministra Pastor.
La vicepresidenta Santamaría i la ministra Pastor.EFE

Amb tres mesos de retard sobre el calendari previst, el Govern espanyol ha aprovat aquest divendres la sortida a borsa d'AENA per a l'11 de febrer. El preu al qual les accions del gestor aeroportuari començarà a cotitzar rondarà entre els 43 i els 55 euros, segons consta al fullet sobre l'oferta pública de venda (OPV) publicat a la CNMV. Amb aquest rang de preus, que està lleugerament per sobre de les estimacions prèvies, l'Estat s'embutxacarà fins a 2.100 milions d'euros amb la venda del 25,45% del capital del gestor aeroportuari. En cas que els coordinadors exerceixin el seu dret a comprar un 2,5% del capital (green shoe), l'import de l'oferta ascendeix a 2.310 milions.

Pastor va matisar que, en qualsevol cas, el preu de sortida de les accions es determinarà una vegada acabi la ronda amb els inversors que comença aquest dilluns i després d'un acord entre els bancs col·locadors i Enaire, la matriu d'AENA, i que retindrà el seu control amb un 51% del capital.

Segons el fullet, l'Estat traurà al mercat 38,1 milions d'accions, encara que inclòs el green shoe el volum s'eleva a 42 milions, equivalent al 28% del total de títols. El 90% de les accions estan reservades a inversors qualificats, mentre que els detallistes podran quedar-se el 9% de la col·locació i, els empleats, l'1% restant.

Amb el nou rang de preus, el Govern valora AENA entre els 6.450 i els 8.250 milions. Segons va defensar la ministra de Foment, Ana Pastor, l'operació permetrà garantir a futur la unitat d'una xarxa composta per 42 aeroports i dos heliports, però en la qual no totes les instal·lacions són rendibles. Sobretot, els 11 aeroports que tenen menys de dos milions d'usuaris a l'any i que van patir pèrdues abans d'impostos fins al setembre.

A l'apartat de riscos del text aprovat pel regulador, la mateixa companyia reconeix que depèn dels ingressos de Barajas-Madrid i el Prat-Barcelona.

El 2014, AENA va tenir un trànsit de 195 milions de passatgers, un resultat brut d'explotació de 1.600 milions gràcies principalment al que cobra en taxes aeroportuàries i 597 milions de guanys. Amb vista al futur, Foment confia a destinar el 50% dels seus beneficis a pagar dividends. En un altre gest per millorar l'atractiu d'AENA, el Govern central ha congelat les taxes fins al 2025. El deute del grup ascendia al tancament del 2013 a 11.400 milions.

Abans de fixar les condicions per fer l'OPV, el Govern espanyol ja havia triat Societat Financera Alba, Ferrovial i TCI com a socis de referència. Entre ells repartirà el 21% del capital d'AENA en atorgar un 8% al braç inversor de la família March i un 6,5% tant a la constructora com al fons britànic. No obstant això, en el fullet s'adverteix que en cas que el preu màxim que van oferir per convertir-se en accionista de referència no arribi al de l'oferta per als inversors qualificats, perdran els seus drets. La frontera està en els 48,66 euros per acció més una prima de 0,1 euros de Ferrovial.

Per Pastor, “el que es fa és enfortir la xarxa dotant-la de més competència i garantir que en el futur a Espanya no es trossejaran aeroports”. En la mateixa línia, va defensar que deixar el 51% d'AENA en mans de l'Estat garanteix “la qualitat dels serveis que es presten, el funcionament de tots els aeroports, la seva capacitat i la seva accessibilitat en tot moment”. També, segons va afirmar la responsable de Foment, permetrà que els 7.300 treballadors als quals ha quedat reduïda la seva plantilla, “segueixin sent empleats públics”. Així mateix, va rebutjar privatitzar la gestió d'alguns aeroports, com el del Prat, una aspiració dels nacionalistes catalans.

Referent a això i a la pregunta sobre per què han decidit vendre AENA quan han aconseguit duplicar els seus resultats d'explotació, Pastor va insistir que gràcies al capital privat augmentarà “la seva competitivitat i eficiència en un entorn de dura competència amb altres operadors internacionals”. Aquesta és, precisament, una de les claus que per al Govern fa imprescindible l'operació: el desenvolupament internacional de la companyia. No obstant això, tenir accionistes particulars no ha estat necessari per convertir-se en l'accionista majoritari de l'aeroport de Luton. A més d'aquest aeròdrom britànic, AENA està present en 14 aeroports més a Europa i Amèrica.

També, en opinió de l'Executiu, permetrà a la nova companyia accedir a finançament en més bones condicions.

La privatització parcial, no obstant això, no convenç entre l'oposició. “És un negoci nefast per al país, però un gran negoci per als seus amics”, va denunciar el portaveu de Foment del PSOE, Juan Luis Gordo, en declaracions a EP. Per IU, l'operació suposa un “espoli” i “una de les majors estafes i robatori al públic”.

A l'octubre, el Govern espanyol va aturar el procés amb l'argument que no es va treure a concurs l'auditoria de la carta de conformitat (comfort letter) que s'utilitza per revalidar els comptes de l'empresa amb vista a l'OPV. La guanyadora va ser Ernst & Young.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Romero
Redactor del equipo de Redes Sociales y Desarrollo de Audiencias en EL PAÍS. Es licenciado en periodismo por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_