Syriza fa un esprint per evitar el puzle a Grècia
El partit d'esquerres necessita una majoria àmplia davant la falta d'aliats
Tret que els percentatges es quedin curts i els votants donin diumenge la majoria absoluta a Syriza, el partit que lidera totes les enquestes amb fins al 33,5% de suports, amb les dades a la mà la formació d'Alexis Tsipras haurà de pactar per formar govern o, com subratlla el seu líder, “recórrer a suports concrets” en algunes qüestions. Els últims sondejos, que consagren la diferència de l'esquerra sobre la conservadora Nova Democràcia del primer ministre Andonis Samaràs (26-31%), deixen Syriza a les portes de la majoria absoluta, amb 147 escons (inclosos els 50 que la llei concedeix al guanyador), en una cambra de 300.
En els quatre dies que queden fins a l'obertura de les urnes —no hi ha jornada de reflexió, i dissabte els partits també podran esgarrapar vots d'aquest 11% d'indecisos— es dirimeix no només el tercer lloc, sinó, el que és més important, la clau d'una futura col·laboració de govern, o fins i tot la formació d'aquest. En aquesta estreta franja entre el 4% i el 6% dels vots hi ha overbooking de partits, tan diferents entre si com impossible a priori sembla la seva sintonia amb Syriza, la qual cosa complica l'escenari de l'endemà de la votació.
Quatre partits aspiren a un tercer lloc crucial a les urnes diumenge
Es tracta del liberal To Potami (El Riu), el neonazi Alba Daurada (AD), tercer a les europees de maig amb el 9% de suports; la fèrria ortodòxia comunista del KKE i el socialista Pasok, actual soci de Govern i que ha perdut més de 35 punts des del 2009. En últim lloc, rondant el 3% de vots —el llindar per aconseguir representació parlamentària, que segons els sondejos fregaran set partits—, hi figura Grecs Independents (ANEL, en les seves sigles gregues), el partit de la dreta nacionalista que paradoxalment més s'apropa a les tesis de Syriza pel que fa al deute o al diàleg amb la troica.
Quedi o no tercer —la majoria de les enquestes ho asseguren—, To Potami (5%-6%), que concorre per primera vegada a unes generals després de la seva estrena a les europees (2 escons), ja pot cantar victòria tenint en compte la seva curta història (es va crear al març). Liberal en l'àmbit econòmic i defensor dels compromisos subscrits amb la troica, proeuropeu confés i amb un cos electoral format per professionals liberals i una benestant classe mitjana urbana —el seu líder és un conegut expresentador televisiu, Stavros Theodorakis—, és segons els seus detractors un submarí destinat a restar vots a altres partits. La inexperiència dels seus quadres és una crítica freqüent.
El neonazi Alba Daurada (4,8%-5,5%), que va obtenir un resultat sorprenent el 2012, quan es va convertir en el quart partit més votat (18 escons), concorre a les eleccions amb perfil baix, ja que la seva cúpula és a la presó preventiva des de setembre del 2013, després de l'assassinat d'un raper per part d'un dels seus membres. Segons l'expert Dimitris Psarràs, pot ser el tercer, perquè “a l'extrema dreta hi ha molt vot ocult i les dades de les enquestes són enganyoses”. Una col·laboració amb Syriza d'AD, que gira l'esquena a Europa, està descartada.
El recalcitrant KKE (4%-5%), l'únic aliat natural —ideològicament parlant— de Syriza, està molt lluny d'una possible col·laboració. En les instàncies administratives on coincideixen —per exemple, la regió de l'Àtica—, “es dóna el cas que els comunistes voten en blanc propostes de Syriza, tot i que admeten coincidir-hi en el fons”, expliquen des del Govern regional. El KKE fa anys que està enrocat en el seu paper d'oposició, des d'on defensa sortir de la Unió Europea i l'OTAN.
L'últim en ordre de preferències és el Pasok (4%-5%), seriosament tocat des del 2010, quan sota el seu Govern es va aprovar el primer rescat. Enfonsat en les enquestes —encara més després de l'aparició del nou partit de Iorgos Papandreu, el Moviment dels Socialistes Demòcrates (2%)—, s'ha ofert a col·laborar amb Syriza; un brindis al sol que sembla condemnat al fracàs ateses les diferències irreconciliables entre qui ha subscrit dos rescats (Pasok) i qui defensa abandonar immediatament el segon (Syriza).
