_
_
_
_
_

Hollande aparta Le Pen de la marxa d'unitat contra el terror

La líder de la ultradreta reclama la reinstauració de la pena de mort

Carlos Yárnoz
La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, arriba aquest divendres a l'Elisi per reunir-se amb el president francès, François Hollande.
La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, arriba aquest divendres a l'Elisi per reunir-se amb el president francès, François Hollande.Thierry Chesnot (getty)

La presidenta de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, va aconseguir divendres el seu esperat protagonisme polític amb l'argument que no ha estat convidada a la manifestació de diumenge a París contra l'atac gihadista de dimecres a la revista satírica Charlie Hebdo. En un gest sense precedents, el president de la República, François Hollande, va rebre Le Pen durant mitja hora a l'Elisi, que el dia anterior s'havia mostrat partidària d'establir la pena de mort a França per a casos de terrorisme. “S'ha trencat la unitat nacional”, va dir la líder ultradretana després de declarar-se “insatisfeta” de l'entrevista amb Hollande.

La manifestació, batejada com a “marxa republicana”, ha estat organitzada per partits d'esquerra i de centre. El Govern s'ha limitat a assenyalar el diumenge com la data més adequada per garantir la seguretat dels assistents. Hollande, per la seva banda, va realitzar entre dijous i divendres una ronda de trobades amb els líders de totes les formacions i, segons fonts de l'Elisi, no li correspon a ell convidar els dirigents de formacions perquè se sumin a la protesta.

De fet, en una intervenció pública televisada després d'una reunió de la cèl·lula de crisi del Govern, Hollande va fer simplement una crida general a la participació: “Tots els ciutadans poden acudir a les manifestacions. És la convicció la que ha d'animar molts dels nostres compatriotes a participar-hi diumenge. Són els ciutadans els que decideixen”. El president, a més, va fer una crida per rebutjar “la demagògia, les estigmatitzacions i les caricaturitzacions”.

"Els organitzadors no ens hi volen veure", es queixa la presidenta del Front Nacional

En aquell moment, Le Pen ja havia deixat clara la seva posició: “No he obtingut del president un clar aixecament a la prohibició al nostre moviment, els seus electes, els representants de milions de francesos que esperaven veure'ls a la manifestació”. “No trencaré els cordons policials”, va declarar a Le Figaro. “Els organitzadors principals no ens volen veure”.

Per a Marine Le Pen, el Partit Socialista francès, principal promotor de la marxa, i la centrista Unió de Demòcrates i Independents (UDI) “han trencat la unitat nacional”, que és l'objectiu que busca Hollande. Davant els primers rebutjos a la presència de la líder ultradretana a la manifestació, el FN ja va qualificar de “maniobra política lamentable” la seva suposada exclusió. “És un error moral i polític”, va afegir divendres el seu número dos, Florian Philippot. “Serà una manifestació del sistema, però no d'unitat nacional”, va agregar.

Más información
Els terroristes confessen l'afiliació a Al-Qaida abans de ser abatuts
Les 56 hores que han aterrit França
Els terroristes del ‘Charlie Hebdo’ a una televisió: “Ens ha enviat Al-Qaida”

L'actitud de l'islamòfob Front Nacional va generar esquerdes. Sobretot al principal partit de l'oposició, la Unió per un Moviment Popular (UMP), de Nicolas Sarkozy. El seu secretari general, Laurent Wauquiez, va considerar “inacceptable” que el FN sigui “exclòs d'una manifestació d'unitat nacional”. “En aquestes condicions, la UMP no hauria d'acceptar participar en aquesta manifestació sectària”, va afirmar aquest representant de l'ala més conservadora del partit.

Sarkozy havia comentat dijous el seu interès a acudir a la manifestació i al seu partit asseguren que la decisió final de l'organització ja ha estat adoptada: demanar a tots els seus militants que vagin a la marxa en nom de “una sagrada unitat nacional” que ha de ser mostrada “ara més que mai” davant les agressions terroristes.

Valls: "Donem suport a la tolerància i la lluita contra el racisme i l'antisemitisme"

Enmig d'aquestes tensions, el primer ministre, Manuel Valls, que el dia anterior s'havia mostrat condescendent amb l'opció de la participació del FN a la marxa, es va decantar divendres pel contrari durant una visita a la redacció de Charlie Hebdo, acollida a la seu de Libération, el diari que va difondre aquests comentaris del cap del Govern. “Si Marine Le Pen hi vol anar… Tothom hi pot anar. Però és una manifestació per defensar uns valors entre els quals hi ha la tolerància, la lluita contra el racisme, contra l'antisemitisme, contra els actes antimusulmans… No és una manifestació a favor de la pena de mort”.

Valls es va referir també als problemes, fins i tot judicials, i tensions entre Le Pen i Charlie Hebdo, quan es va preguntar: “Les famílies de víctimes de Charlie Hebdo es manifestaran amb Le Pen?”. “Anem més enllà del cas de la revista. Parlem del principi de llibertat d'expressió, de la lluita contra la barbàrie”, va respondre Philippot.

Fonts del Partit Socialista consideren que el FN no pot estar representat en cap lloc rellevant de la manifestació perquè “no és un partit republicà”. “És una falsedat que no la creuen ni els que la utilitzen”, afirma Philippot.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_