Les 56 hores que han aterrit França
Les claus d'un atemptat contra la llibertat d'expressió al cor d'Europa
Dimecres passat, 7 de gener, el terror es va apoderar de França quan dos homes armats van irrompre en la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo. En els 10 minuts que van estar a dins de la seu, els terroristes van assassinar 11 persones, entre elles el director, Stéphane Charbonnier, conegut com a Charb i, posteriorment al carrer, un policia. Dos dies més tard, les forces de seguretat els han mort durant l'assalt al local on s'amagaven al nord-est de París. Aquests han estat els moments que han marcat el pitjor atac terrorista sofert per França els últims 40 anys.
- L'atac. Una venjança en nom de Mahoma
Els atacants, vestits de negre i amb la cara tapada, van penetrar a la seu de la revista, situada al bulevard Richard Lenoir, al districte 11 de la capital francesa, poc després de les 11 del matí. Una hora abans havia començat a la segona planta l'habitual reunió setmanal de l'equip directiu, cosa que indica que, molt probablement, els terroristes tenien informació sobre les activitats de la revista. Amb fusells kalàixnikov, van recórrer les dependències mentre disparaven a redactors i empleats a molt poca distància, segons fonts policials. La majoria de víctimes eren a la sala de reunions.
El fiscal de París, François Molins, va indicar que van disparar diverses ràfegues mentre cridaven "Allahu akbar" ("Al·là és gran") i deien que era "una venjança" en nom de Mahoma. A més del director, entre els morts hi ha tres destacats dibuixants: Bernard Verlhac, conegut com Tignous, de 57 anys; Jean Cabut, que signava com a Cabu, de 76, i Georges Wolinski, de 80 anys. També va ser assassinat Bernard Maris, prestigiós economista, periodista i habitual col·laborador de la publicació. En total, 12 persones van ser abatudes, dues d'elles policies. No era el primer atac sofert per la revista satírica, coneguda per haver publicat diverses caricatures de Mahoma el 2006. Una part de la seu ja l'havien cremat el 2011 i la redacció era víctima de constants amenaces gihadistes.
Un dia després, en un altre punt de París, a la zona de Montrouge, un home amb armilla antibala va assassinar una jove policia municipal, després d'un petit accident de circulació, i posteriorment es va escapar.
- La identificació. Dos germans amb un passat integrista
Un parell d'hores després de l'atac, la policia francesa va identificar els dos presumptes autors de l'atemptat contra Charlie Hebdo. Segons la documentació emesa per les forces de seguretat, es buscava els germans Chérif i Said Kouachi, de 32 i 34 anys, nascuts a París i d'origen algerià. Al voltant de 3.000 policies els seguien la pista. Chérif semblava el més perillós, a causa dels seus antecedents. El ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, el descrivia com un “violent antisemita”. La policia francesa el tenia fitxat des de la detenció el febrer del 2005, quan planejava marxar cap a Iraq per combatre els nord-americans.
- La solidaritat. Milers de persones surten al carrer en repulsió a l'atac
Més de 100.000 persones es van manifestar a última hora de la tarda del dimecres en desenes de ciutats franceses. La majoria de les protestes van ser espontànies i s'hi van exhibir milers de pancartes amb la frase “Je suis Charlie” (“Jo sóc Charlie”), unes paraules igualment corejades pels manifestants. L'acte més nombrós, convocat pel sindicat de periodistes francesos, es va registrar a la plaça de la República a la capital francesa, on es van reunir al voltant de 35.000 persones. Bona part de la concentració es va celebrar en silenci, tot i que finalment hi va haver nombrosos crits de “Charlie, Charlie”, “Som Charlie” i “Llibertat d'expressió”.
Diversos centenars de persones es van concentrar també davant la seu de l'ambaixada francesa a Espanya, al costat de la Puerta de Alcalá de Madrid. “Tots som Charlie” van corejar diverses vegades al voltant de l'ambaixador francès a Espanya, Jérôme Bonnafont. Monuments com la torre Eiffel es van apagar en senyal de dol i diferents redaccions del món van fer un minut de silenci en honor a les víctimes. A més, The Guardian va anunciar que donarà 128.000 euros a la publicació. Google se li ha unit amb 250.000 i el Govern francès amb un milió d'euros.
- La recerca. Atrinxerats i amb ostatges
Dijous, els germans Chérif i Said Kouachi van ser vistos en una gasolinera en una carretera a les proximitats de Villers-Cotterêts, al nord de París. El gerent de l'estació de servei de la cadena Avia va reconèixer els dos homes, que el van atracar encaputxats i fortament armats abans d'escapar-se en el cotxe amb el qual havien arribat, un Renault Clio gris, que van abandonar posteriorment. Divendres, els dos terroristes van ser localitzats en un poble a uns 30 quilòmetres al nord-est de París, on a mitja tarda van ser abatuts per la policia.
Mentrestant, un individu armat amb un fusell d'assalt es va tancar amb diversos ostatges en una botiga de menjar jueu, al sud-est de París. La policia va confirmar aviat les seves sospites que l'autor d'aquesta nova acció era l'assassí de la jove policia municipal de dijous a Montrouge, al sud de la capital francesa, i que tenia connexions amb els dos terroristes autors de l'atac a Charlie Hebdo. Llavors, els agents van llançar en paral·lel les dues operacions d'assalt: a la impremta i a la botiga jueva.
- L'assalt. Els terroristes que van atacar Charlie Hebdo, abatuts
Aquest divendres a la tarda, la policia francesa ha assaltat la nau on romanien atrinxerats els dos presumptes autors de l'atemptat. Els dos germans Chérif i Said Kouachi, que eren allí des de primera hora del matí, han mort en l'assalt. S'han sentit trets d'arma automàtica acompanyats de fortes explosions a la zona.
Al mateix temps, a París, a Porte de Vincennes, la policia ha entrat al supermercat jueu on almenys un home fortament armat tenia retingudes diverses persones. Fonts policials asseguren que un segrestador ha mort en l'atac. El president francès, Francois Hollande, ha confirmat que hi ha quatre ostatges morts. Els investigadors han identificat l'atacant de la botiga d'alimentació com a Amedy Coulibaly. Uns 88.000 agents han participat en l'operació de captura d'aquests tres terroristes que han perpetrat el pitjor atemptat sofert per França els últims 40 anys.
Abans de morir, Cherif Kouachi va assegurar a la televisió francesa BFMT que ell i el seu germà eren finançats per Al-Qaida al Iemen. Coulibaly també va trucar a la redacció de la cadena i va explicar que ell, en canvi, pertanyia a l'Estat Islàmic.
