Una jove mare anirà a presó per no pagar una multa de 1.400 euros
La dona va usar il·legalment targetes bancàries quan tenia anorèxia i bulímia
Quan Sara González (29 anys) va trobar al carrer a València una cartera perduda amb targetes bancàries, la seva prioritat no va ser buscar el propietari, sinó fer-la servir per calmar l'ansietat que li produïen l'anorèxia i la bulímia. Amb aquests documents va obtenir mòbils de companyies telefòniques que va vendre per aconseguir diners i menjar compulsivament d'amagat de la seva família. Ara, cinc anys després, després d'haver pagat les indemnitzacions, curada ja de la malaltia i amb dues filles menors a càrrec seu (una de les és un nadó de dos mesos), Sara haurà de complir una pena de sis mesos de presó per no pagar a temps la multa de 1.440 euros per la qual se li va commutar la pena. Si no li concedeixen l'indult, pel qual recull signatures a través de Internet, la jove anirà a la presó.
“Amb 11 anys vaig caure en l'anorèxia nerviosa. Després de millorar i recaure diverses vegades, amb 20 anys, després de la mort del meu pare, estava tan malament que vaig començar també amb la bulímia. Per llavors no era persona, vivia però no m'adonava de les coses”, explica Sara entre els plors de la seva filla de tres anys que s'acaba de despertar. “Estava treballant en l'hostaleria, però em van donar la baixa obligatòria perquè no estava bé. Havia arribat a robar la meva mare per culpa de la meva malaltia i, al final, el 2009, amb 24 anys, vaig cometre el meu error: em vaig trobar sota un cotxe una cartera en un centre comercial, i en vaig utilitzar les targetes”, relata. D'aquesta manera va contractar línies en quatre grans companyies telefòniques i va vendre els telèfons mòbils per menjar furtivament.
Amb les targetes va contractar línies a quatre grans companyies telefòniques i va vendre els mòbils
El jutjat penal número 12 de València la va condemnar el setembre del 2012 a un any i nou mesos de presó per un delicte de falsificació i sis mesos més per un delicte d'estafa, segons explica el seu advocat, Juan Gargallo. La primera de les penes, la més gran, va quedar suspesa el febrer del 2013 perquè era la primera vegada que cometia un delicte, perquè era una pena inferior a dos anys de presó i perquè havia pagat totes les indemnitzacions imposades. Tot i que la pena restant, la de sis mesos, li va ser commutada per una multa de1.440 euros, el seu advocat explica que una sèrie d'errors dels anteriors lletrats han deixat Sara amb un peu a la presó.
“Els seus advocats li van dir que no havia de pagar la multa perquè era insolvent. Com que ella els va fer cas i no la va pagar, el jutjat va revocar aquesta permuta el juliol del 2013 i la va tornar a obligar a complir els sis mesos de presó. Els seus advocats no van recórrer contra aquesta decisió ni la van informar bé del que anava passant i ella no se'n va assabentar fins a l'octubre del mateix any, quan va rebre una carta en què qual se l'informava que havia d'entrar a la presó en cinc dies”, explica Gargallo, que assegura que està preparant una demanda contra els anteriors lletrats. Ell explica que, quan la seva defensada va tenir coneixement d'aquest problema, va pagar la multa, però el jutjat li ha retornat els diners al·legant que aquest pagament ja està fora de termini.
Des del dia en què es va trobar la cartera, la vida de Sara ha fet un gir de 180 graus. “Quan vaig decidir que en curaria de la malaltia, la vida em va donar una oportunitat. Ara tinc dues filles, una de quatre anys i una altra de dos mesos, que, si finalment m'envien a presó, haurà de venir amb mi perquè és lactant. Treballo netejant pisos, faig tot el que vaig trobant malgrat la crisi i estic lluitant per l'indult”, explica González.
Del que la gent està cansada és que s'indulti persones afins al Govern central o immerses en casos de corrupció Juan Gargallo, advocat
Malgrat no haver tornat a cometre cap delicte des de llavors, els intents de l'advocat per evitar que entri a la presó no han donat fruits. El jutjat penal número 14 de València ha denegat la suspensió cautelar de la pena, de només sis mesos, al·legant que “previsiblement” l'indult es denegarà “en aquest període immediatament anterior a diverses convocatòries electorals” a causa “del descrèdit existent en la societat davant l'atorgament dels indults a condemnats”. A més, el jutge assenyala, sobre González, que “no consta que la seva actual situació familiar no fos provocada per eludir l'aplicació de la justícia”.
“Sara no és ja la mateixa persona que va cometre aquell delicte menor que, a més, no va ser violent. Hem acreditat que s'ha guarit de la malaltia i si no se suspèn la pena mentre es resol l'indult, en cas que l'hi concedissin, ja no valdria de res perquè ja hauria estat sis mesos a la presó i resultaria completament ineficaç”, explica l'advocat. “Del que la gent està cansada és que s'indulti persones afins al Govern central o immerses en casos de corrupció, no un condemnat qualsevol. El jutjat ha de fer un judici de probabilitat, però no estem d'acord amb les raons que utilitza per dir que no”, precisa Gargallo.
A l'espera que es resolgui de forma imminent el recurs d'empara que determini si Sara haurà d'entrar a la presó, ella continua amb la seva vida: “No vull que a la meva filla de tres anys li quedin seqüeles, perquè s'assabenta de les coses. A ella hauria de deixar-la fora de tot això. De totes maneres no vull pensar en què faré si haig d'entrar a la presó perquè és angoixant”.
