Ni la derrota del Madrid motiva el Barça

Al Barça sembla que li és igual que perdi el Madrid. Tampoc no troba motivació en la sanció de la FIFA. Ni se'l veu preocupat pel destí del president Bartomeu. No se sap molt bé de què té ganes, si és que hi ha alguna cosa que el motivi, més que res perquè després de deixar de jugar ara ni ataca ni defensa, com si tot li fos igual, ser líder provisional o tercer, tan inanimat el 2015 com el 2014. I si no se'l pot considerar un equip inert és perquè ahir va resoldre el partit amb un gol en pròpia porteria d'Alba. El fracàs va ser monumental, individualment i col·lectivament, amb un Messi dimitit i un Luis Enrique perdut.

Les alineacions acostumen a ser ja més notícia que el joc al Barça, circumstància que fa augmentar el debat sobre Luis Enrique. Ara mateix no se sap gaire bé si és un temerari, un il·luminat o simplement un entrenador que busca el millor equip possible sense tenir en compte la classificació ni, per tant, els marcadors, com el que hi havia hagut a Mestalla. Hi ha tanta controvèrsia al voltant de Lucho que fins i tot les seves decisions més conseqüents, o en la línia de les que van prendre la majoria dels predecessors en el càrrec, semblen una excentricitat, com la suplència de Messi a Anoeta.

Messi no ha estat mai titular en el retorn de les vacances de Nadal, si s'exceptua la temporada de Tito Vilanova. Tampoc no va jugar ahir de sortida, reservat amb Neymar i Alves, els tres futbolistes que es van incorporar més tard als entrenaments, després de Cap d'Any. Més sorprenent va ser que no jugués Piqué i cada vegada són més sospitoses les absències de Rakitic. No és fàcil desxifrar Luis Enrique des que ha recuperat Montoya, quan el lateral havia demanat la seva sortida immediata a la Juve. Les rotacions ajuden el tècnic a fer que ningú encerti la formació però confonen també els millors futbolistes del Barça.

El fracàs va ser monumental, individualment i col·lectivament, amb un Messi dimitit i el tècnic de l'equip blaugrana perdut

Avui sembla impossible trobar un pla de joc estable amb tant de canvi. A l'equip no només li segueix costant arribar a l'àrea contrària, sinó que ara no sap defensar la pròpia, curiosament, la menys batuda, com es va advertir només començar l'enfrontament, quan va concedir dos córners en un minut i Alba va marcar el seu segon gol del curs a Bravo. El Barça juga dos partits: un contra si mateix i un altre contra el rival, convençut de la seva sort com a local contra un Barça sedentari. No hi ha més constant blaugrana que la de la seva rutina futbolística: prefereix pressionar i recuperar que elaborar, fora i al Camp Nou.

La falta de profunditat, de regateig i desequilibri, de rematada i d'ocasions era tan alarmant que Messi ja s'escalfava abans del descans. Xavi, Busquets i Iniesta, el centre més triomfador de la història barcelonista, no filtrava cap passada ni cap davanter es desmarcava, menys Luis Suárez. La Reial amb prou feines va haver d'esforçar-se per defensar-se del Barça, sense velocitat ni precisió, pobre i toix, només a gust en la contra, en les transicions construïdes a partir dels serveis de córner en contra. Una pel·lícula ja vista en pistes com la de l'Almeria. Calia tornar a recórrer a la banqueta (els suplents sumaven 33 gols dels 41 de la Lliga).

I amb Messi al camp, i més tard amb Neymar, i després amb Alves, ja amb els tres suplents en joc, el partit va empitjorar progressivament per al Barça. El desconcert va ser tan gran que Luis Enrique va posar tres laterals perquè tanqués com a central Montoya. Els blaugrana es van obstinar a buscar el 10 i els blanc-i-blaus es van aplicar a tancar els passadissos que portaven a Messi. Jugant els uns i els altres al mateix, la Reial va sortir vencedora contra un Barça precipitat que es va quedar per quarta vegada a zero (Reial Societat, Celta, Màlaga i Getafe) amb tres davanters del nivell de Neymar, Luis Suárez i Messi.

El Barça va perdre a Anoeta, com el Reial Madrid i l'Atlètic. Ja són quatre derrotes i un empat en els últims cinc enfrontaments blaugrana a Sant Sebastià. No es recorda, malgrat tot, una actuació més impotent del planter barcelonista, fàcilment reduït, despersonalitzat i sense nord, impossible de definir el seu perfil futbolístic. Tot i que l'entrenador va tocant l'alineació, l'equip empitjora amb el pas dels partits i de la bona barreja entre Neymar i Messi a l'inici de temporada s'ha passat al desordre ofensiu que ha suposat l'entrada de Luis Suárez des del partit del Bernabéu.

L'uruguaià no funciona sol ni en equip, Neymar es diverteix al Brasil i s'avorreix al FC Barcelona i sobre Messi comencen a circular massa notícies, l'última divulgada per Mundo Deportivo sobre una enganxada en l'últim entrenament amb Luis Enrique. A cap se'l va veure feliç al camp de la Reial després de la derrota del Madrid a Mestalla.

Tot i que es va tancar molt bé, la Reial va ser una simple espectadora de la desorientació del Barça, barallat amb la pilota i amb el marcador, espantós a Anoeta. A l'equip ja gairebé no li queda marge d'error, a l'afició se li acaba la paciència i a la directiva no li queden més recursos perquè la FIFA ha resolt que el Barça haurà de jugar tot l'any 2015 amb els mateixos futbolistes d'ahir a Anoeta. I avui no se sap molt bé a què aspira el Barça a la vida.