El debut de dos diputats atípics

Javi López (PSC) i Ernest Urtasun (ICV) són dos eurodiputats atípics. Amb 29 i 32 anys, respectivament, no responen al motlle d'elefants polítics que ha anat a Brussel·les a acabar la seva carrera. EL PAÍS els ha convocat per fer balanç del seu primer semestre.

Satisfacció. López afirma que el més gratificant durant aquest temps ha estat “pensar en una clau diferent de la del debat polític nacional” i “l'aprenentatge de les bones pràctiques d'Europa i la resta del món”. Com el sistema laboral de Dinamarca, on viatjarà aquest mes. A Urtasun, adscrit al grup dels Verds, el que més el motiva és “donar dimensió europea a les batalles de l'esquerra, que són les batalles del segle XXI, com la lluita contra l'austeritat, la lluita per les conquestes socials o la defensa del clima”. Ser eurodiputat, diu, li permet “connectar amb moviments de tot Europa, perquè per Brussel·les hi circulen tota mena d'activistes i ONG”.

Decepció. La creu d'aquests primers mesos per a Urtasun ha estat “comprovar que funciona un pacte de majories dels socialdemòcrates amb la dreta. No és que no l'esperés, però és molt frustrant”. Amb tot, persisteix en la seva estratègia de buscar aliances i ara treballa perquè el Parlament condemni les indemnitzacions a l'empresa Castor. El que més ha decebut López ha estat adonar-se que “els perjudicis nacionals existeixen i pesen, més enllà de la ideologia”. Com a exemple explica que “el sud de Europa s'està dessagnant amb les taxes d'atur i, encara que sigui una obvietat, costa molt explicar que la política monetària no pensi solament en la inflació, perquè la clau nacional és molt rellevant en la presa de decisions”.

"És frustrant el pacte de  majories que s'aplica", assenyala el parlamentari d'ICV

La feina del diputat. Tots dos coincideixen que la seva activitat individual pot ser profitosa, i no ha de quedar diluïda, malgrat els 751 escons. “És una cambra amb molta autonomia, però que funciona amb la lògica dels grups. La batalla contra l'austeritat i la defensa dels avenços socials només es podrà defensar a nivell europeu i per això és tan important articular mesures concretes amb alguns eurodiputats”, diu Javi López. Urtasun coincideix que “un eurodiputat pot articular-se amb un grup per aconseguir un canvi en la governança europea, que és el que estem fent els Verds amb l'Esquerra Unitària”, però afegeix que també pot fer batalles individuals. En aquest cas, “has de ser molt selectiu en els temes”. Ell se centra ara en una directiva europea de maternitat.

El descrèdit de la política. Si l'afartament ciutadà de la política és evident, en el cas del Parlament Europeu sembla encara més gran, encara que sigui per la distància i el tòpic sobre l'absentisme d'eurodiputats. López i Urtasun ho admeten, però afirmen que intenten canviar aquesta percepció. “Jo tinc el repte de substituir dos dels eurodiputats més treballadors que ha tingut la cambra, com Antoni Gutiérrez Díaz i Raül Romeva. És veritat que hi ha eurodiputats que hi vénen poc i exministres que estan col·locats perquè ningú sap què fer-ne”, diu l'ecosocialista. “És bo que a Brussel·les comenci la seva vida política gent jove i no s'hi enviï ningú a jubilar-s'hi, sinó a treballar”, remata. López ho comparteix. “Una cinquena part de la Cambra són euroescèptics o euròfobs que no tan sols no fan res, sinó que utilitzen els recursos del Parlament per construir una ideologia basada en la destrucció del projecte europeu. Però també hi ha gent que es pren molt seriosament la seva feina i el socialisme català ha deixat petjada a Europa, des de Josep Borrell, que va ser president de la Cambra, fins a Raimon Obiols o Lluís María de Puig”.

El procés i el 9-N. La consulta catalana no ha passat desapercebuda a Brussel·les, però no pot dir-se que “el món ens va mirar”, com van afirmar algunes veus del soberanisme. “Es parla d'aquest tema entre els parlamentaris, sobretot quan es va celebrar el referèndum d'Escòcia, i preguntaven pel 9-N. Ara la pregunta és si hi haurà eleccions”, diu Urtasun. “Hi ha un cert interès sobre el tema i nosaltres intentem explicar que és important que hi hagi un referèndum”, afegeix. López postil·la que “hi ha eurodiputats que pregunten amb respecte i curiositat, però les preocupacions europees són unes altres”. També creu que “sense votació no hi haurà solució i per això demanem a la gent amb qui parlem que empenyin en aquesta línia”.

"Els perjudicis nacionals existeixen i pesen", remarca el diputat socialista 

El paper de la socialdemocràcia. A López i Urtasun els separa la seva visió sobre l'estratègia de l'esquerra. “La socialdemocràcia ha abraçat l'austeritat en els últims anys i això ha fet molt mal a Europa. Després de la gran frustració que ha suposat Hollande a França, la victòria de Syriza a Grècia és l'esperança més gran que tenim per renegociar el deute, que és el que s'hauria d'haver fet fa temps”, explica Urtasun. Per la seva banda, López defensa el pes dels socialistes. “Continuem sent la força majoritària de l'esquerra europea”, diu el més jove de tots els parlamentaris espanyols escollits en les eleccions del 25 de maig de l'any passat. “La socialdemocràcia ha jugat un paper protagonista en els últims cent anys i al segle XXI ha d'aprendre que els canvis que volem imposar no els podem fer sols”.

La unitat de l'esquerra. “Els que creuen que es podrà construir una nova esquerra sense la socialdemocràcia s'equivoquen, igual que els socialdemòcrates que pensin que podran ser protagonistes ells sols. Cada vegada hi ha una escletxa més gran entre el sistema polític i la connexió amb les institucions entre el sud d'Europa i l'Europa continental. És un problema molt greu que caldrà afrontar”, explica López. Urtasun replica. “La socialdemocràcia i la democràcia cristiana, que aguantaven el model social construït a Europa en les últimes dècades, estan en retrocés i la seva resposta ha estat blindar les coses amb una gran coalició. El sistema de partits ha implosionat i emergeixen noves realitats. La nostra responsabilitat com a esquerra alternativa és interpel·lar la socialdemocràcia perquè miri a l'esquerra, no a la dreta”.