_
_
_
_
_

El turisme rus es desploma un 41% al novembre a Catalunya

Les dades de finals del 2014 confirmen la caiguda del 15% durant el conjunt de l'any

Lluís Pellicer

El sector turístic català tanca l'any batent novament tots els rècords. No obstant això, els hotelers han vist com amb tot just sis mesos s'ha desfet bona part del camí recorregut en els últims anys en un dels mercats emergents que més alegries havia donat. La devaluació del ruble, la crisi d'Ucraïna i la reculada econòmica han acabat per fer que s'esvaeixi el miracle rus. L'arribada de turistes d'aquest país ha anat caient progressivament fins a desplomar-se un 41,4% el passat mes de novembre, segons el Departament d'Empresa i Ocupació. En el conjunt de l'any el descens ha estat de prop del 15%. Els municipis del litoral, sobretot a la Costa Daurada, són els que més estan acusant aquesta reculada.

Más información
El turisme rus cau un 20% per la crisi d'Ucraïna i la devaluació del ruble (en castellà)
El problema del turisme (en castellà)
Receptes per a un turisme sostenible a la ciutat

Catalunya va ser la comunitat pionera a treballar el mercat rus. Si el 2009 rebia 216.000 viatgers d'aquest país, el 2013 ja es va fregar el milió gràcies a un increment anual de dos dígits, que fins i tot va sobrepassar el 50% en diversos exercicis. Amb una quota del 6,3%, Rússia va ser el 2013 el cinquè mercat més important per a la comunitat, per darrere de França (26,7%), Regne Unit (10,8%), Alemanya (8,2%) i Itàlia (7,2%) i per davant d'Holanda (4,5%). Aquest any la quota de mercat ha baixat al 5%, de manera que és a punt de tornar a ser superat pels Països Baixos. “Hem de preocupar-nos en la justa mesura. El mercat rus ha experimentat creixements molt elevats a Espanya, sobretot a Catalunya, que concentra gairebé el 60% de tots els que arriben. Hem tancat el 2014 amb una caiguda mitjana del 15% perquè en els últims mesos el descens s'ha agreujat”, explica el president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, Joan Molas.

Els hotelers assenyalen tres causes principals del descens: primer, la crisi d'Ucraïna; després, la caiguda del ruble enfront de l'euro; i, en tercer lloc, la baixada del petroli i la reculada de l'economia russa del 0,5% a la tardor, la primera reculada des del 2009. Molas explica que la crisi ha portat 13 operadors turístics d'aquest país a tancar, de manera que han deixat tirats clients que han acabat per perdre la confiança. No són les úniques empreses del sector que estan sofrint. L'aerolínia Transaero, la primera del país, ha hagut de rebre una injecció de 134 milions d'euros del Govern rus pels problemes pels quals travessava.

Preocupació entre els hotelers de determinades zones turístiques pel descens de visitants russos

Segons l'Associació d'Operadors Turístics de Rússia (ATOR), el turisme internacional es va reduir en aquest país un 35%, mentre que els viatges domèstics van créixer el 33%. Els establiments de Ialta (Crimea), Krasnaia Poliana (Sotxi) i Veliki Ústiug estaven de gom a gom per Cap d'Any. “Coincidint amb la crisi, s'ha produït un augment del nacionalisme rus en termes econòmics, de manera que la gent està viatjant més dins del país”, assegura Bruno Hallé, consultor de Magma Turismo.

La preocupació s'estén entre els hotelers d'algunes zones turístiques per si la tendència continua accentuant-se. “És conjuntural. A mitjà termini el mercat rus es recuperarà i encara hi ha molt camí per recórrer”, assegura el professor d'Esade Josep Francesc Valls. De moment, Catalunya ha estat capaç de compensar aquesta caiguda amb el fenomenal ascens de turistes d'altres nacionalitats, especialment britànics, alemanys i francesos. Però, a més, l'any passat va haver-hi un increment del turisme domèstic a Espanya. “Està remuntant un 15%”, destaca Molas. Durant les festes de Nadal, els hotels del Pirineu català registren una ocupació mitjana del 80%, que en els pics arriba al 90%. A Barcelona aquesta xifra és similar, fins i tot superior en els establiments del centre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_