_
_
_
_
_
Llums i ombres del 2014

Belmonte només és el principi

Els rècords de la millor nedadora espanyola de la història, que apunta a dalt de tot als Jocs de Rio 2016, han posat la cirereta a un any de triomfs de l'esport femení

Antonio Nieto Moreno
Mireia Belmonte després de batre un dels rècords mundials a Doha.
Mireia Belmonte després de batre un dels rècords mundials a Doha.Clive rosse (getty)

Mireia Belmonte és la cara de l'èxit de l'esport femení espanyol del 2014. Els seus triomfs i els seus rècords del món, encara que hagin estat a la piscina no olímpica, parlen d'una esportista colossal que apunta a dalt de tot per als Jocs de Rio 2016. Però és només una cara més de la tendència que s'anuncia imparable des de Londres 2012, quan les olímpiques espanyoles van aconseguir 11 de les 17 medalles de la delegació.

L'any 2014 la tendència s'ha consolidat. Perquè ja no pot parlar-se només de triomfs aïllats protagonitzats per talents individuals, com la mateixa Mireia Belmonte o la sorprenent Carolina Marín, campiona del món de bàdminton, aquest esport que fins ara dominaven amb raqueta de ferro les esportistes asiàtiques, sinó també per un grapat d'equips excel·lents. Com les noies del bàsquet, que només van cedir al Mundial davant el colós nord-americà; o les noies del waterpolo, que liderades per monstres com Jennifer Pareja o Laura Ester, es van proclamar campiones d'Europa només un any després de guanyar el Mundial; o l'èxit més recent, el de l'handbol femení, que només va caure davant Noruega als Europeus. Fins i tot el futbol, aquest esport tan masculí, ha aconseguit la seva particular victòria en classificar-se pel Mundial que se celebrarà l'estiu que ve al Canadà per primera vegada a la història.

L'èxit per equips va venir del bàsquet, l'handbol, el waterpolo i el futbol

Aquestes són alguns de les fites de l'esport femení espanyol de l'any passat:

» Mireia Belmonte és d'un altre món. Als Mundials de piscina curta a Doha la Mireia competia contra si mateixa i sobretot contra Katinka Hosszu. En un dia, la nedadora de Badalona va sorprendre el planeta i va marcar el rècord mundial en 200 metres papallona i va fer el mateix en els 400 estils. La proesa, que li va valer dos ors, va posar Belmonte —que amb 24 anys ja atresora dues plates olímpiques— en el bon camí per als Jocs de Rio 2016.

Carolina Marín, campiona mundial de bàdminton.
Carolina Marín, campiona mundial de bàdminton.

Amb quatre ors a Doha i tres rècords mundials en amb prou feines 10 dies (200 papallona, 1m59,61s, 400 estils, 4m19,86s, tots dos a Doha, i en els 1500, 15m19,71s, als Campionats d'Espanya), la Mireia va tancar un any de somni. A l'agost es va adjudicar sis medalles als Europeus de Berlín, que va inaugurar amb el bronze en els 5 km en aigües obertes. Una extravagància que va posar a prova la seva superació. La plata en els 400 estils i els 800 lliures, l'or en els 1.500 lliures i els 200 papallona i el bronze en els 400 lliures la van elevar a Alemanya.

Amb llum pròpia va brillar Carolina Marín, campiona del món de bàdminton

» Carolina Marín, reina entre asiàtiques. Marcant una altra fita en la impressionant era que viu l'esport femení espanyol, Carolina Marín es va infiltrar a dalt de tot del bàdminton, un esport d'etern domini asiàtic. La de Huelva es va colar amb 21 anys a la final del Mundial de Dinamarca. Al seu davant hi havia la vigent campiona olímpica. 78 minuts de final i un 17-21, 21-17 i 21-18 que la va enfilar al primer lloc mundial, amb remuntada inclosa. La trajectòria de Marín el 2014 apuntava alt. A l'abril es va convertir en la primera espanyola campiona d'Europa, després de l'or assolit a Kazan. Era l'onzena del món, l'única de les 20 millors que no era d'Àsia. Llavors, el seu tècnic, David Cabello, va ser prudent i va deixar pels Jocs del 2020 les opcions d'enfilar-se al podi olímpic, “per edat i classificació”.

» El primer Mundial. El moment: el partit contra Romania. Natalia Pablos, davantera d'Espanya, envia de cap a la xarxa una centrada de Marta Torrejón. 0-1. Poc després, i després d'una paret entre Vero Boquete i Jennifer Hermoso, la davantera del Bristol Academy fa el segon. “Ja no ens ho poden treure”, va pensar Vero Boquete, la capitana de l'equip que dirigeix Ignacio Quereda des de fa 26 anys. El que no els podien treure era la classificació pel Mundial. La primera que aconseguia en la seva història la selecció femenina de futbol. Es jugarà l'estiu que ve al Canadà, on Espanya començarà davant Costa Rica, Corea del Sud i el Brasil la fase de grups a Mont-real.

La històrica classificació va posar el focus mediàtic en un grup de jugadores que espera que la fita redundi en millores per al futbol femení, encara a anys llum de països com els Estats Units, on és professional; Anglaterra, semiprofessional; o Suècia o Alemanya, on omplen pàgines de diaris.

Es va conèixer que les dietes de les jugadores no passaven dels 25 euros al dia, i la federació es va comprometre a millorar-les i fins i tot a incloure-hi primes, encara que sense concretar res més.

En paral·lel, 60 de les millors futbolistes internacionals del món, entre les quals hi ha Boquete, van demandar la FIFA i la federació canadenca davant el Tribunal de Drets Humans d'Ontario per la decisió que el Mundial del 2015 es jugui en gespa artificial, cosa que consideren discriminatòria.

En un país dominat pel futbol, hi havia una assignatura pendent amb la selecció femenina. Amb alguns títols en les categories inferiors (Europeu sub-19, el 2004, Europeu sub-17 el 2010 i el 2011), els èxits no arribaven a l'absoluta. Ara Espanya té l'oportunitat d'aconseguir un impuls històric amb la seva millor generació de jugadores.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Nieto Moreno
Desde 2018 es redactor de Vídeo de EL PAÍS. Antes, pasó sus primeros cinco años en la sección de Deportes del diario. Es licenciado en Periodismo y Comunicación Audiovisual por la Universidad Carlos III de Madrid y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_