Falsa roba de marca per a pobres per mandat judicial
Una jutge ordena donar una partida de contraban a una entitat benèfica. Adidas i Hugo Boss pledegen perquè imitacions amb els seus logos no vagin a una ONG
La roba falsificada es pot considerar producte d'un delicte comès per màfies organitzades, però pot tenir una destinació molt més útil que la foguera. Així ho ha entès la titular del Jutjat penal número 1 de Vigo, Ana María Lorenzo Carou, que —en contra de la voluntat de diverses marques afectades— ha ordenat lliurar a una orde benèfica que atén indigents desenes de jerseis i altres peces comercialitzades per Internet i confiscades a dos homes de Vigo. Això sí, aquesta ONG està obligada a eliminar els logotips de la roba decomissada amb tinta indeleble.
Les víctimes de les activitats delictives d'aquests empresaris pirates, que han estat condemnats a pagar tres indemnitzacions de 4.000 euros per haver comercialitzat productes falsificats, són Adidas, Hugo Boss i Bikkembergs. I els beneficiaris, els Hermanos Misioneros de los Enfermos Pobres de Vigo, una orde que dóna menjar i roba a unes 200 persones en exclusió social o a punt de caure-hi. “Entenem la preocupació d'aquestes empreses perquè les peces poden tornar al mercat il·legal, però agraïm que gent com aquesta jutge valori la nostra tasca”, diu José Luis Delgado, director de l'organització benèfica. “Cap peça sortirà amb l'etiqueta. Aquest és el nostre compromís”.
La llei de marques del 2001 preveu “la destrucció o cessió amb finalitats humanitàries, si és possible” de productes il·lícitament identificats amb una marca, igual que la Llei d'Enjudiciament Criminal. Però generalment s'opta per la destrucció. Passa, però no és el més habitual, que la justícia opti per una destinació benèfica. La magistrada de Vigo ho va decidir així el 14 de novembre “donat l'ínfim valor” de les peces intervingudes, i atès que “la seva realització per un altre mitjà seria antieconòmica”.
Centenars de milions en b
L'Agència Tributària va intervenir, el 2013, més de dos milions de productes falsificats en 2.300 operacions del departament de Duanes. Es va confiscar majoritàriament, roba, calçat i complements (un 24% del total) però també ulleres (17%), productes relacionats amb l'electrònica (13%) i altres estris. Els més rendibles per a les màfies són els rellotges, amb un valor estimat de més de 110 milions. Si haguessin arribat totes al mercat, haurien aconseguit un valor de 230,9 milions.
Un estudi realitzat per l'Associació Nacional per a la Defensa de la Marca, Adema, el 2013 va concloure que el 12,4% de la població espanyola compra productes falsificats i que el seu impacte en les marques és de més de mil milions d'euros anuals. “Hi ha altres estudis europeus que eleven el percentatge al 30%. I aquest és el primer impacte en els comptes de resultats. Després hi ha el dany al prestigi, la imatge”, assenyala el seu director general, José Antonio Moreno.
Només al mercat d'A Pedra de Vigo, la Policia Nacional va confiscar a l'octubre més de 20.000 peces i va clausurar el recinte. L'operació es va desencadenar setmanes després que el departament de Representació Comercial de la Casa Blanca inclogués el mercat de Vigo a la llista negra dels grans circuits mundials que atempten contra els interessos comercials de les empreses dels Estats Units. L'Administració Obama apunta que la inclusió en aquest llistat obeeix al fet que el recinte operava sota la supervisió i control del Govern municipal.
Les marques s'hi van oposar per por de veure de nou aquests productes confiscats en mercats de carrer atemptant contra el dret a la propietat intel·lectual, així que cinc dies després van presentar un recurs. Van reclamar “la immediata destrucció de les peces i productes intervinguts en la causa”. No en tenien prou amb l'eliminació dels logos de marca. “Observant els productes confiscats es pot concloure que resulta impossible eliminar aquests signes distintius sense afectar, o més aviat destruir aquests productes”, van al·legar els seus advocats. “La pràctica”, van afegir, ha demostrat a més “que lamentablement en aquelles ocasions en què els productes falsificats han estat lliurats amb finalitats humanitàries sense que prèviament s'hagin eliminat els logotips, aquests productes il·lícits han tornat al mercat com a conseqüència de l'aprofitament que certs individus han fet de la bona voluntat de les institucions benèfiques”. La jutge, seguint un informe del fiscal, va rebutjar la seva petició.
“No és que ens oposem a aquesta mesura. Les circumstàncies socials i econòmiques són les que són i és bo el propòsit de donar-hi una destinació útil”, diu José Antonio Moreno, director general de l'Associació Nacional per a la Defensa de la Marca, Adema. “El problema és que qui hi ha darrere del negoci de les falsificacions són grups criminals superprofessionals que controlen totes les rutes. I ens hem trobat amb casos en què unes partides suposadament destinades al Sàhara estaven al cap de deu dies en mercats de Madrid”, continua. “Aquí es planteja eliminar els logos per garantir el dret de marca, però això costa diners”. Els Hermanos Misioneros de los Enfermos Pobres de Vigo no saben si tindran recursos per pagar-ho. “Ens aniria molt bé que la policia ens donés un cop de mà”, diu Delgado.
