Rousseff perfila el seu gabinet sota la pressió dels seus aliats polítics
La presidenta del Brasil nomena ministre de Ciutats un alcalde impopular i col·loca a Agricultura una defensora de l'agronegoci
La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff ha passat aquests últims dies immersa en complexes negociacions amb el seu vicepresident Michel Temer, soci de Govern i clau per millorar les relacions de la mandatària amb el Congrés, en plena ebullició per la suposada xarxa corrupta instal·lada a Petrobras.
Després d'anunciar el 27 de novembre el seu equip econòmic, amb el banquer Joaquim Levy a Hisenda, i provocar la fúria dels seus aliats, l'expectativa era que la presidenta mantingués la seva mà dura a la formació del gabinet que governarà el 2015. Aquest coratge hauria estat benvingut en un moment delicat de la seva gestió, que exigeix moviments quirúrgics, però no va deixar de ser un miratge. L'anunci, aquest dimecres, de 13 dels 39 ministeris és un xoc de realitat sobre el sistema polític brasiler, sobre l'estil a l'hora de governar de Rousseff i sobre la cruïlla en què es troba avui el Partit dels Treballadors (PT).
És a l'hora de distribuir càrrecs quan el canvi polític es cristal·litza. En el cas de Rousseff, el nou equip incomoda no només a qui no la va votar, sinó pitjor: està oprimint el cor dels seus electors. La confirmació de Kátia Abreu al Ministeri d'Agricultura ha estat motiu de discòrdia, ja que és una senadora coneguda per les seves posicions inflexibles a favor de l'agronegoci i poc sensibles quan es tracta de defensar causes ambientals o indígenes, dues qüestions fonamentals per als moviments d'esquerra.
No és l'únic nomenament polèmic. Rousseff ha nomenat Gilberto Kassab com a ministre de les Ciutats, una cartera amb més de 7.300 milions de dòlars de pressupost i que té com a objectius ampliar les polítiques socials d'habitatge i sanejament bàsic. La imatge que ve al cap de Kassab, exalcalde de Sao Paulo, no és la d'una persona amb sensibilitat davant els problemes socials d'una ciutat, sinó la d'un alcalde que el 2010 va tancar albergs per a sense sostre i que va apostar per polítiques restrictives. Col·loquialment es diuen coses com que va prohibir fins i tot la vinagreta als bars.
Falten moltes carteres per confirmar, però les que s'han confirmat fins ara no ajuden a la popularitat de la presidenta del Brasil
Kassab va deixar el càrrec com un dels alcaldes més mal valorats, principalment perquè el 2011, un any abans d'acabar el mandat, semblava que estava dedicant més temps a crear el seu nou partit, el Partit Social Democràtic (PSD), que a governar la ciutat. Aquell any, un grup de diputats del partit opositor Demòcrates (DEM) es va passar a les sigles de Kassab, cosa que va ajudar a disminuir les tensions amb la presidenta. Rousseff no s'oblida de qui li és fidel i tres anys després, ha recompensat l'obstinació de l'exalcalde amb un ministeri.
La lleialtat també ha influenciat la nominació del nou ministre d'Educació, el governador de Ceará, Cid Gomes, del Partit Republicà de l'Ordre Social (PROS). Gomes sempre ha estat un suport electoral de Rousseff, va sortir en defensa pública de la presidenta en els seus moments de més fragilitat i el seu Estat sempre ha estat precursor dels programes del PT.
Gomes, malgrat que s'ha fet popular gràcies a un comentari sobre els docents – “El professor ha de treballar per amor i no per diners”, va dir el 2011–, ve d'un Estat que va aconseguir situar-se durant dues dècades al primer lloc a l'àrea d'educació de la regió, el Nord-est. El PROS, fundat el 2010, es va oficialitzar l'any passat, una mostra més del sistema pluralista brasiler, que ja té 32 partits.
Falten molts ministeris per confirmar fins a completar les 39 carteres que componen l'Executiu al Brasil, però Rousseff ja va deixar clar que els noms confirmats no l'ajudarien en termes de popularitat. Al contrari. Si l'elecció de Levy per al Ministeri d'Hisenda va ser un gol en pròpia porteria, els nous noms recorden la golejada de 7 a 1 que el Brasil va rebre d'Alemanya. Fins ara, el banquer és l'únic gol.
Sobre la firma
