Bon discurs, però...

Felip VI va convèncer en el seu primer discurs de Nadal com a rei. Sense floritures ni moralitats simplistes, el Monarca va abordar els grans problemes del país (crisi, corrupció i Catalunya) i va aportar un punt de vista precís i concret. Va anomenar les coses pel seu nom –amb una excepció, el tema de la infanta Cristina– i va concloure amb un missatge d'esperança en el futur d'Espanya. Aquestes van ser les tres paraules més utilitzades en la seva intervenció: esperança, futur i Espanya.

En el seu missatge (12 minuts i 38 segons) després de tot just sis mesos de regnat, Felip VI va parlar amb energia i decisió del que passa al nostre país: 1.643 paraules per fer el diagnòstic, exposar la seva visió del camí que cal seguir i llançar un missatge positiu i d'ànim. És un gran detall que estengués la felicitació en les quatre llengües oficials d'Espanya.

El Rei va sintetitzar així una autèntica declaració d'intencions: “Regenerar la vida política, recuperar la confiança dels ciutadans en les seves institucions, garantir el nostre Estat del benestar i preservar la nostra unitat des de la pluralitat són els nostres grans reptes”. I va entrar en les tres ces que preocupen més: corrupció política, crisi econòmica i Catalunya.

Respecte a la corrupció, és d'agrair la contundència. És una línia d'actuació que va marcar més tímidament en el seu discurs de proclamació, va continuar amb més profunditat en el dels premis Príncep d'Astúries i ha reafirmat amb força ara. “Necessitem una regeneració profunda de la nostra vida col·lectiva. I en aquesta tasca, la lluita contra la corrupció és un objectiu irrenunciable”. El Rei es va identificar amb els ciutadans en dir que necessiten estar segurs dels seus governants i les seves institucions. Sense pronunciar la paraula justícia, va insistir amb fermesa en el fet que cal “tallar de soca-rel i sense contemplacions la corrupció”. Bona aproximació al que els espanyols consideren el segon problema nacional. Unes paraules en aquest apartat sobre el processament de la seva germana, que no és un problema familiar sinó un seriós contratemps per a la Corona i una greu preocupació per a Espanya, haurien fet que la seva intervenció fos molt més convincent.

Després va abordar la crisi en la línia habitual en ell, heretada del seu pare, el rei Joan Carles. Felip va constatar la millora de les magnituds macroeconòmiques, però va insistir que els índexs de desocupació encara són inacceptables i “frustren les expectatives dels nostres joves i de molts homes i dones que fa temps que són a l'atur”. La Corona al·ludeix habitualment als que més pateixen i sempre ha defensat una economia al servei de les persones; en aquesta ocasió, el Rei va voler defensar explícitament que cal seguir garantint l'Estat del benestar, una cosa molt lloable en els temps que corren.

Catalunya va ser el tercer assumpte i el va tractar amb afecte cap als catalans i referència als sentiments, però defensant fermament l'esperit constitucional (va pronunciar quatre vegades la paraula Constitució). “El que fa d'Espanya una nació amb una força única és la suma de les nostres diferències”, va afirmar. Aquest és l'esperit de Felip VI, que ha demostrat durant anys com a Príncep de Girona i que ha ratificat ara: fermesa en la defensa de la unitat nacional i crida a construir entre tots un marc d'entesa.

En la recta final, a més d'enviar un missatge d'esperança, el Rei va obrir la porta, com ja va fer el seu pare fa un any, a “posar al dia i actualitzar el funcionament de la nostra societat democràtica”. Sense ser tan explícit com en els altres assumptes, Felip va recollir així el desig de molts espanyols de reformar les normes de convivència que regeixen el nostre país. O, dit d'una altra manera, la possibilitat d'iniciar un procés constituent capaç de millorar la Constitució i adaptar-la als nous temps. Aquest és, sens dubte, un dels reptes als quals s'enfronta Espanya el 2015.