_
_
_
_
_

L’ocupació a la indústria alimentària catalana creix un 13% en un any

La xifra gairebé triplica la creació de llocs de treball del sector manufacturer

Un veterinari revisa peces de be a l'escorxador J. Torres, a Tordera.
Un veterinari revisa peces de be a l'escorxador J. Torres, a Tordera.Isidre García

La indústria recupera el pols a Catalunya, també al sector agroalimentari. Les empreses que produeixen d'aliments i begudes van donar feina a 93.000 persones durant el tercer trimestre del 2014, davant de les 82.300 d'un any abans, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Una pujada interanual del 13%, gairebé el triple del 5% per al conjunt de les manufactures. Es tracta, a més, d'una dinàmica sostinguda en el temps, amb tres trimestres seguits de pujades en l'ocupació des del 2013. Les raons d'aquesta evolució positiva es troben en la capacitat de les empreses per buscar nous mercats, la recuperació del consum intern, el filó de l'enoturisme i la venda de proximitat, segons els experts.

Más información
El vi s'encomana al turisme

El director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, Jordi Bort, explica que la situació de la indústria vitivinícola ha millorat. “S'observa un creixement en la plantilla fixa de les empreses, la que no es contracta per la verema”, assegura, gràcies al creixement de les exportacions i al manteniment del consum intern. Les vendes a l'exterior dels cellers han pujat un 0,34% entre el 2013 i el 2014. I durant el mateix període, el nombre d'ampolles comercialitzades a Espanya ha augmentat un 1,68%, segons el Consell Regulador del Cava. Pel que fa al volum del vi exportat, ha aconseguit els 223.858 hectolitres entre el gener i l'agost, un 7,41% més que en el mateix període del 2013. L'enoturisme, a més, representa un nínxol de creixement per als cellers: “És una oferta que generarà nous tipus de llocs de treball. Els cellers necessiten especialistes en turisme”, afegeix Bort.

Les empreses càrnies, un altre dels puntals del sector, han prosperat malgrat el veto rus a la importació de carn, fruita i hortalissa de la Unió Europea. El 2013 ja van haver d'afrontar el tancament d'aquest mercat a les exportacions de porcí per motius sanitaris. “Vam passar a vendre més en altres països, com les Filipines, Hong Kong, Taiwan, la Xina i a l'Est d'Europa”, assegura Josep Collado, secretari general de la Federació Catalana d'Indústries de la Carn. Els derivats del porcí, al costat del bon comportament de la carn avícola, han compensat el descens en el consum de boví, la producció del qual ha caigut un 6,1% l'últim any perquè moltes llars no poden assumir-ne el preu. “El porcí i les aus són més versàtils, es poden consumir de moltes maneres i són més econòmiques”, sosté Collado.

El sector carni ha suplert el veto rus amb més vendes a l'est asiàtic

Les farineres i els fabricants de fleca han trobat un filó en el nord de l'África. “En països com Algèria, Tunísia i el Marroc ha crescut la indústria hotelera, que necessita proveïdors de pa precuinat”, assegura David Coll, responsable d'indústries alimentàries de Pimec, patronal de la petita i mitja empresa catalana.

I, amb independència del tipus de producte alimentari, la venda directa i de proximitat també creix. “És una forma de comercialització en què només hi ha un intermediari del pagès al distribuïdor, com la botiga d'una cooperativa. És una manera de crear un mercat i una marca, fidelitzant un client que vol un producte fresc”, diu Coll.

Els cellers aposten per l'enoturisme per al creixement

L'augment de la productivitat, tot i això, també pot suposar un obstacle per a la creació de nous llocs de treball. Les indústries alimentàries han respost a la crisi econòmica automatitzant la seva manera de treballar: invertint en maquinària i reduint llocs de treball. “S'ha passat de l'etiquetatge manual a l'automàtic. Abans es netejava un enciam manualment i es portava a Mercabarna. Ara, les màquines el renten, tallen, empaqueten i envien als supermercats”, explica Coll.

A més, no totes les companyies es troben en la mateixa situació. És el cas de les que es dediquen a l'empaquetatge i preparació de fruites i hortalisses. Domènech Vila, director d'Acció, l'agència del Departament d'Empresa i Ocupació, explica l'impacte del veto rus a la importació de productes agroalimentaris. “Hi ha fruites i verdures que no es poden emmagatzemar gaire temps i el mercat s'ha saturat, per la qual cosa el preu cau”, explica Vila. La baixada d'activitat a les indústries d'empaquetatge de la fruita és “del 10% al 12%”.

Coll opina que la indústria agroalimentària té potencial i ja és un dels més importants d'Europa. “El repte és explicar bé el producte, perquè la demanda hi és. A fora sempre hi ha algú disposat a comprar-te. Cal guanyar-se el mercat”, conclou.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_