_
_
_
_
_

La breu pau a les trinxeres

Les commemoracions de la treva de Nadal es multipliquen en el seu centenari. Durant uns dies, la I Guerra Mundial es va aturar

Guillermo Altares
Recreació aquest dissabte de la treva de Nadal a Ploegsteert.
Recreació aquest dissabte de la treva de Nadal a Ploegsteert.Virginia Mayo (AP)

Quan va arribar el desembre del 1914, els soldats de tots els bàndols sabien que la guerra seria molt més llarga del que es pensaven i que haurien de passar el Nadal en el fang de les trinxeres. Llavors, la nit del 24 de desembre, es va produir un fet extraordinari: una treva improvisada en nombrosos punts del front. L'anomenada Treva de Nadal està sent commemorada intensament, com a tancament d'un any que ha recordat, en el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial, la bogeria homicida que va marcar el segle XX.

Des de l'anunci nadalenc dels supermercats Sainsbury’s, que ha aconseguit 1,6 milions de reproduccions a YouTube, fins a un monument inaugurat pel president de la FIFA, Michel Platini, passant per partits de futbol entre soldats britànics i alemanys i recreacions d'aquell moment a la ciutat belga de Ploegsteert, les commemoracions de la treva s'han multiplicat, com a record que, enmig de la bogeria absoluta, va haver-hi un oasi de seny. Fins i tot el videojoc bèl·lic Verdun ha decretat la seva pròpia treva i els jugadors s'enfrontaran fins a final d'any amb boles de neu en comptes de fer-ho amb trets de bala.

“Recordo el silenci, el misteriós silenci”, assegurava el 2004, quan tenia 108 anys, el que segurament era l'últim testimoni d'aquella treva, Alfred Anderson, en una entrevista amb The Guardian. “Durant dos mesos, l'única cosa que havia sentit eren esclats de bombes, trets i veus alemanyes en la distància”. La BBC va realitzar els anys vuitanta un emocionant documental amb entrevistes a tres testimonis d'aquell moment, quan tenien 80 anys. En recordar-ho, encara els venien llàgrimes als ulls. “Com cada Nadal, dedicaré una part dels meus pensaments a aquest fet. I recordaré els amics que mai no van aconseguir tornar a casa”, afegeix Anderson.

La descripció d'Anderson no s'assembla a la imatge tradicional de la treva, associada amb partits de futbol entre enemics. No obstant això, la majoria dels historiadors creuen que més aviat van ser pilotejos ocasionals i que els soldats, esgotats, van dedicar les seves energies a enterrar els morts en terra de ningú, de vegades conjuntament, i sobretot a intercanviar regals i converses. “Ells no volien la guerra, nosaltres no volíem la guerra. Podríem haver-ho acabat tot aquí”, relata un dels soldats entrevistats per la BBC.

La treva sempre ha estat lligada a Santa Nit. Tot va començar quan aquesta melodia va començar a sorgir de les trinxeres alemanyes la Nit de Nadal i els soldats britànics van respondre amb les seves nadales (no amb la versió anglesa d'aquesta cançó austríaca, com es veu en alguna reconstrucció posterior, perquè llavors encara era molt poc coneguda en el món anglosaxó). L'endemà, els soldats van anar sortint de les trinxeres per trobar-se en terra de ningú. La pau va durar en la majoria dels casos fins al Boxing Day, el 26 de desembre. Quan la notícia va arribar als Estats Majors, els oficials van amenaçar els soldats amb consells de guerra si tornaven a confraternitzar. Però no tots els suboficials van estar d'acord amb aquell moment de pau. Un d'ells va escriure: “Aquestes coses no haurien de passar en temps de guerra. No tenen sentit de l'honor els soldats alemanys?”. Aquell cap es deia Adolf Hitler i va demostrar com ningú que l'horror i la violència tornarien a guanyar la raó.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Guillermo Altares
Es redactor jefe de Cultura en EL PAÍS. Ha pasado por las secciones de Internacional, Reportajes e Ideas, viajado como enviado especial a numerosos países –entre ellos Afganistán, Irak y Líbano– y formado parte del equipo de editorialistas. Es autor de ‘Una lección olvidada’, que recibió el premio al mejor ensayo de las librerías de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_