Amagar Convergència, o no
Hi ha quatre fulls de ruta i es poden agrupar entre els que volen posar per davant de tot la marxa cap a la independència, i la resta
En les quatre conferències de les darreres setmanes d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Miquel Iceta i Joan Herrera, hi ha quatre fulls de ruta polítics diferents per al futur immediat. No n’hi ha dos d'iguals, però se’ls pot agrupar en dos blocs, el dels que volen posar per davant de tot la marxa cap a la independència, i la resta. Una de les diferències, la proposta de candidatura única independentista formulada per Mas, s’ha convertit en la part angular del procés sobiranista. Que prosperi, o que sigui substituïda per alguna altra fórmula de consens entre els independentistes, en depèn ara mateix l’avançament de les eleccions al Parlament i la continuïtat de la legislatura fins al 2016.
Però hi ha altres coses en joc. Una d’elles és que si s’arriba a confegir la candidatura única independentista, significarà que Convergència Democràtica, el partit nacionalista fundat per Jordi Pujol que ha dominat la Generalitat de Catalunya durant 27 anys dels darrers 34, es fondrà en aquesta coalició. Mas justifica una aposta tan extraordinària per l’excepcionalitat de l’objectiu que pretén assolir: la creació d’un estat independent. Però l’altre gran partit que també vol crear l’Estat català, Esquerra Republicana, rebutja la fusió amb una formació els principals dirigents de la qual durant les tres darreres dècades, Jordi Pujol inclòs, estan involucrats en escàndols econòmics i fiscals diversos i en causes penals. Com amagar Convergència, heus aquí una de les claus del moment polític.
Aquesta és la síntesi dels quatre fulls de ruta.
Artur Mas
Avançar a principis de 2015 les eleccions al Parlament. Presentar-hi una llista independentista única, que aplegaria membres de CDC, d’ERC i candidats no afiliats avalats per organitzacions com l’ANC i Òmnium Cultural. Formar un govern d’ampli espectre encarregat de negociar la separació d’Espanya i de preparar el reconeixement internacional del nou Estat. Elaboració de les bases per a una constitució catalana. En un màxim de 18 mesos, convocatòria d’eleccions al Parlament i d’un referèndum per aprovar la constitució.
Oriol Junqueras. Avançar a principis de 2015 les eleccions al Parlament. Els partits independentistes hi anirien amb una proposta comuna de creació de l’Estat català compartida en els seus programes. Formació d’un govern de concentració format per independentistes i, si volguessin, federalistes. Creació dels organismes que prefigurin el futur nou Estat. Elaboració pel Parlament d’una constitució catalana. Convocatòria de noves eleccions i d’un referèndum de ratificació de la constitució.
Miquel Iceta. No avançar les eleccions al Parlament. Promoure la reforma de la Constitució de 1978 per convertir l’Estat de les Autonomies en un Estat federal plurinacional. L’acord federal hauria d’incorporar, i en alguns aspectes superar, les parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya anul·lades el 2010 pel Tribunal Constitucional. I ser sotmès a referèndum. Condició indispensable per a tot això és deixar en minoria el PP a les eleccions legislatives de 2015.
Joan Herrera . No avançar les eleccions al Parlament. Prioritat a les polítiques socials i a la reversió de les contrareformes implantades des de 2008 pels governs de CiU, a Catalunya, i del PSOE i el PP a Espanya. Confluència de les forces d’esquerres que rebutgen les polítiques antisocials i donen suport al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya, que ha d’incloure l’oferta de reforma de la Constitució Espanyola per reconèixer la plurinacionalitat. Això requereix la derrota del PP en les eleccions legislatives de 2015.
