_
_
_
_
_

La mort de dos policies a Brooklyn col·loca De Blasio en la seva pitjor crisi

Els sindicats declaren la guerra a l'alcalde de Nova York i l'acusen de tenir les mans tacades de sang

L'alcalde De Blasio (dreta), al costat del cap de policia Braton, aquest diumenge a la catedral de Nova York.
L'alcalde De Blasio (dreta), al costat del cap de policia Braton, aquest diumenge a la catedral de Nova York.John Minchillo (AP)

“Les mans de l'alcalde degoten amb la nostra sang. Per primera vegada en anys, som un departament en guerra. Actuarem en conseqüència”. La declaració d'hostilitats dels sindicats de la policia de Nova York arran de la mort dissabte de dos agents tirotejats en ple carrer a Brooklyn té un destinatari: l'alcalde, el demòcrata Bill de Blasio. L'enfrontament amb els representants dels 35.000 agents de la ciutat, en un moment de gran tensió per les protestes contra la violència policial, és la crisi més greu a la qual s'ha enfrontat el regidor en el seu primer any en el càrrec.

“Hi ha sang en moltes mans. Comença a l'oficina de l'alcalde i arriba fins als que incitaven la violència al carrer en les manifestacions. No es pot tolerar”, va proclamar Patrick Lynch, president de la Patrolman’s Benevolent Association (PBA), el sindicat principal. Com a gest de ràbia, tots els agents presents a l'Hospital de Brooklyn, que va atendre les víctimes dissabte van donar ostensiblement l'esquena a De Blasio quan va arribar al centre. El vídeo circula per les xarxes socials i deixa patent la difícil situació de l'alcalde. Governar Nova York amb la malvolença del cos policial més gran dels Estats Units és una tasca impossible.

Una nota a favor d'una vaga de zel circula entre els agents. S'hi ordena no fer detencions tret que sigui necessari. Tant la PBA com la segona central més gran, la Sergeants Benevolent Association (SBA), van negar ser-ne els autors. El que sí que ha sol·licitat la PBA als afiliats és que, en cas de mort d'alguns d'ells en acte de servei, l'alcalde no vagi al funeral. Els sindicats policials de Nova York tenen fama de durs, però els gestos de menyspreu cap a l'alcalde no tenen precedents.

De Blasio, que aquest diumenge va anar a una missa a la catedral de Nova York, en què va rebre paraules de suport de l'arquebisbe Timothy Dolan, no ha volgut respondre als sindicats per respecte, va dir, a les víctimes i les seves famílies. “Aquest és un crim contra tots nosaltres que ataca el cor del que ens és més estimat, la nostra democràcia”, va dir dissabte.

L'emboscada mortal, que ha rebut la condemna del president, Barack Obama, i la del fiscal general dels EUA, Eric Holder, va commocionar la ciutadania. Es va produir en ple carrer, en una zona comercial i sense que els agents, Wenjian Liu i Rafael Ramos, poguessin defensar-se. L'autor, l'afroamericà Ismaaiyl Brinsley, de 28 anys, va fugir a una estació de metro, on es va suïcidar amb la mateixa arma. A més d'un ampli historial delictiu, Brinsley patia trastorns psiquiàtrics, segons van informar aquest diumenge fonts policials.

Les relacions entre De Blasio i els sindicats són dolentes des del primer dia que va accedir al càrrec i va anunciar la seva intenció d'introduir reformes en el cos

El fill de 13 anys de l'oficial Ramos, Jaden, va publicar aquest diumenge en el seu perfil de Facebook un emocionant missatge: “Aquest és el pitjor dia de la meva vida. Avui he hagut de dir adéu al meu pare. Ell sempre estava aquí, era el millor pare que podia demanar. És horrible que algú sigui tirotejat només per ser un oficial de policia. Tothom diu que odia els policies, però després són ells els que en demanen l'ajuda”.

Per a aquest diumenge hi ha prevista una vetlla en memòria dels agents en el lloc en què van ser assassinats. Eric Adams, president del barri de Brooklyn, es va apropar al matí al lloc, on s'havien col·locat espelmes i flors. “L'alcalde no està tacat de sang. Qui tenia sang a les mans és el que va matar els agents”, va declarar. Adams va defensar reformes en el cos de policia.

Els assassinats han colpejat la ciutat en un moment molt delicat. A les protestes, s'hi va sumar el cap de setmana passat un fet que va irritar molt els sindicats. Dos oficials van ser agredits al pont de Brooklyn durant una manifestació. La policia s'ha llançat a la recerca i captura dels atacants. Per a aquest objectiu s'han distribuït fotos i vídeos, perquè la ciutadania pugui ajudar. Els arrests s'estan produint.

Les relacions entre De Blasio i els sindicats són dolentes des del primer dia que va accedir al càrrec i va anunciar la intenció d'introduir reformes en el cos. Consideren que l'alcalde ha alimentat una mala imatge de la seva feina, que no els ha donat prou suport, que ha impulsat les protestes en les quals es titllava la policia d'assassina i que ha flirtejat en excés amb grups agitadors com la National Action Network del reverend afroamericà del Harlem, Al Sharpton. Tot això, agreujat per discussions laborals per renovar el contracte dels agents, una de les principals causes del distanciament.

El fet que l'alcalde estigui casat amb una dona afroamericana, Chirlane McCray, amb la qual té dos fills, complica qualsevol polèmica que toqui el tema racial. El penúltim xoc amb els sindicats es va produir quan l'alcalde, en criticar la decisió del gran jurat de Staten Island que va exculpar l'oficial Daniel Pantaleo de la mort d'Eric Garner, va explicar que havien tingut por en ocasions que el seu fill Dante es topés amb la policia alguna nit que havia sortit. Tot i que el regidor va intentar matisar les paraules, els sindicats es van sentir atacats. “Ens ha deixat als peus dels cavalls, com si fóssim una policia a la qual cal témer”, van denunciar els seus portaveus.

La mort dels dos agents a Brooklyn suposa, a més, un cop brutal per a la política policial seguida fins ara per De Blasio. El polític demòcrata va arribar al poder amb la promesa d'una ciutat més segura, més unida i més respectuosa amb els drets civils. Per a això ha posat fi a l'stop-and-frisk(detenir i escorcollar la gent simplement per l'aspecte), ha eliminat els arrests per possessió de petites quantitats de cànnabis, ha programat cursos formatius per 22.000 agents, ha implantat càmeres que gravaran l'actuació dels policies, ha transformat l'acadèmia policial i ha pres mesures per treure de les comissaries i de les presons milers de malalts mentals. Com a resultat, les queixes contra la policia s'han reduït un 10% aquest any.

El resultat ha estat una reducció històrica de la criminalitat (300 assassinats des de principi de l'any, un rècord positiu) que ha quedat eclipsada per la tensió del cas Garner i la ràbia d'uns sindicats que li han declarat la guerra, nostàlgics dels últims 20 anys d'alcaldes conservadors, durant els quals han gaudit d'un gran poder intimidatori.

El mes d'agost passat, la Sergeants Benevolent Association, va llançar un dur atac contra l'alcalde, quan, en una carta pública dirigida al Comitè Nacional del Partit Demòcrata, es va oposar a la celebració a Nova York de la Convenció Demòcrata que ha de triar candidat presidencial el 2016. El motiu utilitzat pel president del sindicat, Edward D. Mullins, és que la ciutat “ha tornat als temps d'elevada delinqüència i d'espais públics perillosos". "La convenció demòcrata ha de buscar un altre lloc. L'alcalde De Blasio no s'ha guanyat el dret de ser-ne l'amfitrió”, va sentenciar.

Aquests dies, el cas Garner estava en plena ebullició. “No va ser la clau d'escanyament el que va matar Garner, sinó la retòrica antipolicial. És una falta de respecte a la llei el tracte injust que els agents estan rebent per agitadors racials, polítics i funcionaris”, va declarar Patrick J. Lynch, president de la Patrolmen’s Benevolent Association. El destinatari, esclar, era De Blasio.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_