_
_
_
_
_

Un any de presó per al vicepresident de la Diputació de Barcelona

L'alcalde de Cercs va autoritzar una indústria en una àrea protegida del municipi. La jutgessa també l'inhabilita per vuit anys

L'alcalde de Cercs, Ferran Civil, ha estat condemnat a un any de presó i a vuit d'inhabilitació per autoritzar la construcció de tres naus industrials en una zona protegida del municipi. Una jutgessa de Manresa considera provat que Civil –que mana a Cercs des del 1991– va oferir suport a un empresari que pretenia desenvolupar una indústria alimentària en una zona "no urbanitzable" i declarada, a més, "d'interès natural, paisatgístic i forestal". Civil, d'Unió Democràtica, ha estat condemnat per dos delictes contra l'ordenació del territori i té obertes diverses causes per fets similars al municipi.

La bona sintonia entre l'alcalde i l'empresari Pedro Miguel Acebillo va començar el 2005, en un restaurant. Segons va explicar Civil al judici, el promotor li va manifestar que volia impulsar un projecte per al cultiu de bolets "que donaria renom a la comarca" del Berguedà. A l'alcalde li va agradar, va dir davant la jutgessa, que un senyor de fora "vingués a donar marxa al poble". L'empresari li va explicar que havia invertit tres milions d'euros en el projecte, que tenia "l'aval de la Generalitat" i que tenia "socis a les universitats".

Civil, que també és vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, es va veure "almenys tres vegades" amb l'empresari per parlar del projecte i li va explicar –segons va admetre el mateix promotor– que "podia fer les naus" i que "no tindria cap tipus d'obstacle de l'Ajuntament". Amb la llum verda de l'alcalde però sense llicència, Acebillo va començar a construir tres naus (de 300 metres quadrats cadascuna) en uns terrenys que havia comprat per poc menys de 40.000 euros, situats en una zona coneguda com la Mina de Sant Josep.

Els terrenys estaven catalogats com a zona "no urbanitzable de valor agrícola i forestal", de manera que no s'hi podia emplaçar una indústria. Però és que, a més, el febrer del 2006 l'Ajuntament de Cercs va aprovar un règim urbanístic "més restrictiu" i va qualificar els terrenys com a "sòl no urbanitzable d'interès natural, paisatgístic i forestal".

El juny d'aquest any, l'empresari va demanar llicència per una de les naus que havia de construir. I tant l'arquitecta municipal, Carmen Casa, com el secretari, Pau Llorens, van donar-hi el vistiplau malgrat conèixer la normativa urbanística. La sentència també els condemna a tots dos al pagament d'una multa per un delicte sobre l'ordenació del territori. La construcció, adverteix la jutgessa, "no respectava de cap manera la consonància amb el paisatge". Malgrat tenir llicència només per una nau, l'empresari en va construir tres i va convertir la zona, segons el fiscal Antoni Pelegrín, en "un gran complex industrial" –amb xemeneia i dipòsit de biomassa– destinat a l'elaboració de productes alimentaris.

Civil va afirmar davant la jutgessa que va donar la llicència perquè tenia l'aval dels tècnics. Però la jutgessa no creu aquesta versió. Recorda que a l'Ajuntament de Cercs "hi treballen només tres funcionaris", la qual cosa "permet un control de l'activitat i el seu coneixement per tots els membres de l'equip de govern". L'alcalde també va justificar que va iniciar una inspecció i va ordenar aturar les obres. Però la jutgessa subratlla que ho va fer només quan va saber que l'investigava la Fiscalia. L'alcalde, conclou, "coneixia la il·legalitat" i va ser el "principal impulsor del projecte que coneixia de primera mà".

La sentència condemna Acebillo a sis mesos de presó i, a més de l'any de presó, imposa dues multes d'un total de 6.840 euros a l'alcalde. També ordena la demolició de les tres construccions i que l'Ajuntament respongui com a responsable civil en el cas que els condemnats no puguin pagar les obres i deixar la zona tal com estava abans del projecte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_