_
_
_
_
_

Catalunya Caixa va ocultar al jutjat els augments salarials dels seus directius

El Banc d'Espanya revela que Adolf Todó i Jaume Massana van percebre abans del rescat un 62% més del que s'admetia per pensions i bonificacions

Oriol Güell
Adolf Todó, esbroncat per afectats per les preferents
Adolf Todó, esbroncat per afectats per les preferentsGianluca Battista (EL PAÍS)

Adolf Todó i Jaume Massana, expresident i ex-conseller delegat de Catalunya Caixa (CX), respectivament, van cobrar entre el 2008 i el 2012 un total d'11,2 milions d'euros de l'entitat. Aquesta xifra, revelada pel Banc d'Espanya en un informe remès al jutge, supera en un 62% els 6,9 milions que CX havia enviat al jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, que investiga les retribucions de la cúpula de l'entitat. L'augment s'explica principalment per aportacions a plans de pensions i per retribucions variables no comunicades.

Els augments retributius han transcendit per la petició d'“un informe pericial” al Banc d'Espanya feta el passat 28 d'octubre pel jutjat sobre les retribucions a Todó i Massana. El cas va ser portat als tribunals per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) perquè tots dos directius es van apujar el sou el 2010, quan CX va començar a rebre les primeres ajudes públiques que van culminar dos anys després amb un rescat que va costar més de 12.000 milions a les arques públiques.

En la petició del jutge es feia constar que, segons la informació que li havia facilitat “el secretari del consell d'administració” de CX, Todó havia cobrat entre febrer del 2008 i maig del 2012 un total de 4,1 milions d'euros, dels quals 3,2 eren fixos i la resta variables. Massana —avui a CaixaBank— havia percebut en el mateix període 2,9 milions. L'escrit també recollia els augments salarials aprovats el 2010, que ascendien a 800.000 euros anuals fixos i fins a un 50% variables en el cas de Todó, i a 600.000 euros fixos i un 45% variables per a Massana.

El Banc d'Espanya, no obstant això, va contestar al jutge alertant que “les dades amb les quals treballa aquesta entitat [...] no coincideixen amb les descrites en el seu ofici”. El jutge va reiterar llavors la seva petició “amb les dades que estiguin en poder del Banc d'Espanya”. Aquestes dades revelen que Catalunya Caixa no havia inclòs en la seva informació al jutjat les aportacions a plans de pensions i els pagaments en espècies i dietes, en contra de la normativa interna de CX. En total, Todó va percebre per aquests conceptes 2,4 milions fins al 2011. En els cinc mesos del 2012 en què l'expresident va seguir en el càrrec, els tècnics del Banc d'Espanya troben un pagament de 116.000 euros el motiu del qual, admeten, “no s'ha aconseguit” explicar. En el cas de Massana, els pagaments per aquests conceptes ascendeixen a 758.000 euros, a més de 111.000 euros més la justificació dels quals no poden determinar. Les diferències en el cas de les retribucions variables —algunes són bonificacions a un any i altres a tres— són de 657.000 euros en el cas de Todó i 454.000 en el de Massana.

La quantia de les retribucions descoberta pel Banc d'Espanya no era, en realitat, l'objectiu del jutge en sol·licitar l'informe pericial al supervisor. L'anàlisi pretenia determinar quina part d'aquestes retribucions era atribuïble a l'augment salarial de Todó i Massana denunciat per la CUP —el FROB, la Fiscalia i Ausbanc s'han afegit posteriorment a la causa— i aprovat en dues reunions del consell d'administració de CX celebrades el 2010. En aquest sentit, l'informe conclou que l'expresident va cobrar —pensions i bonificacions a part— “en total, el 2010 i el 2011, un import superior en 475.000 euros al que li hauria correspost si no hagués existit” l'augment salarial. En el cas de Massana aquesta xifra ascendeix a 424.000 euros.

L'escrit del Banc d'Espanya també revela que “uns dies abans que el FROB assumís la majoria del capital” de CX, l'octubre del 2011, Todó i Massana van pretendre liquidar bonificacions del trienni 2010-2012, cosa que va ser rebutjada pel Banc d'Espanya. Aquestes gratificacions haurien ascendit a 706.000 i 530.000 euros respectivament.

investigacion@elpais.es

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_