El segrest a una cafeteria de Sydney deixa tres morts i quatre ferits
La policia assalta el local després de 16 hores de segrest, perpetrat per un refugiat iranià En l'assalt han mort el segrestador i dos ostatges
La policia de Nova Gal·les del Sud ha informat de la mort de tres persones en l'assalt d'aquest dilluns a una cafeteria de Sydney (Austràlia), inclòs el segrestador, Man Monis, un refugiat iranià que portava una bandera islàmica. Els altres dos morts són un home de 34 anys i una dona de 38, i quatre persones més han resultat ferides en el rescat. El sospitós va ser abatut per les bales durant l'operació i va ser evacuat cap a un hospital, on els metges van confirmar la seva mort posteriorment, segons va anunciar la policia en una roda de premsa.
L'operació de rescat va començar dilluns a la tarda, quan es van produir unes quantes explosions potents en el moment en què comandos especials de les forces de seguretat entraven per una porta lateral del Lindt Chocolate Cafe, on Man Monis havia segrestat la clientela que era a dins. Un robot per desactivar bombes va entrar al local i durant l'operació almenys sis ostatges van sortir corrents enmig d'una gran confusió. La resta, unes set persones, van anar sortint, uns quants amb les mans enlaire, segons Canal 7. Alguns van ser portats en lliteres i van ser assistits per equips mèdics, segons van constatar en directe periodistes de l'agència France Presse. Pel que sembla hi hauria entre dos i quatre ferits, segons fonts policials. Un portaveu va declarar a la premsa que no podia confirmar la mort de dues persones, fet del qual han informat alguns mitjans, i tampoc va oferir dades concretes del nombre de ferits i del que ha passat amb el segrestador, l'iranià Man Haron Monis, però sí que va confirmar que en l'operació es va utilitzar munició real.
El segrestador s'ha identificat com a Man Monis, d'origen iranià. L'atacant va entrar armat a l’establiment cap a les 9.30 hores —diumenge cap a les 23.30, hora peninsular a Espanya— i va obligar els ostatges a aguantar una bandera contra l'aparador de l'establiment, en ple centre de la ciutat més gran d’Austràlia. La bandera negra amb lletres blanques diu en àrab: “No hi ha cap més Déu que Al·là, i Mahoma és el seu profeta”. Austràlia és un dels països de primera fila en la coalició militar encapçalada pels Estats Units contra l'avanç a l’Iraq i Síria dels extremistes sunnites de l’Estat Islàmic.
Man Maron Monis, de 50 anys, va ser condemnat el 2012 per enviar cartes amenaçadores i ofensives contra els familiars de vuit soldats australians morts a l’Afganistan, com a protesta pel paper d’Austràlia en el conflicte (el país és un fidel aliat dels Estats Units en la lluita contra el terrorisme, però mai havia sofert un atemptat terrorista islamista), segons mitjans locals que cita l'agència Reuters. Monis té antecedents, a més, d'agressions sexuals, segons fonts policials. El diari Sydney Morning Herald afegeix que va ser acusat el 2013 de ser còmplice en l'assassinat de la seva exdona.
La portaveu de la policia de Nova Gal·les del Sud, Catherine Burn, no ha confirmat si el segrestador pertany a algun grup terrorista islamista o si actua sol. Durant les últimes hores fins a tres televisions i ràdios australianes han rebut trucades dels ostatges des de l'interior de la cafeteria i, segons han explicat, el segrestador estaria demanant poder parlar amb el primer ministre australià, Tony Abbot, i també hauria sol·licitat que li portessin una bandera de l’Estat Islàmic. La portaveu policial ha dit a la premsa que no pot confirmar informacions sobre les presumptes demandes de l'home armat. La corresponsal policial del canal australià ABC, Lucy Carter, ha informat que el seu mitjà coneix la identitat de l'home armat però que, a instàncies de la policia, no es divulgarà. El periodista Hugh Riminton ha assegurat que el mitjà pel qual treballa, el canal TEN Eyewitness News, ha rebut un vídeo en el qual un ostatge trasllada les peticions del segrestador. En la mateixa línia que el canal ABC, Riminton diu que la policia ha demanat que no s'informi sobre la identitat de l'home armat o les seves motivacions.
Austràlia va elevar el nivell d'alerta a alt al setembre, després que el Govern decidís unir-se a la coalició liderada pels EUA contra l’Estat Islàmic. Això vol dir que el risc d'atac és “probable” i és el nivell més alt decretat des que es va implantar aquest sistema d'alerta el 2003. Aquest mateix mes, 15 persones d'origen afganès presumptament properes al grup terrorista han estat detingudes a Sydney, acusades de planejar un atemptat a Austràlia, i la policia va abatre un presumpte terrorista als afores de Melbourne, després que aquest hagués apunyalat dos agents.
Centenars d'agents de seguretat han aïllat una àrea de diverses illes de cases al voltant del lloc del segrest i n’han evacuat els residents. Burn ha afirmat en roda de premsa que les autoritats estan negociant amb l'atacant: “Hem estat en contacte durant el dia i de diverses maneres”, ha afirmat. “Una part molt important de la negociació és que no parlem d'algunes de les tàctiques o de la informació amb la qual s'està treballant”, ha afegit, i ha explicat que el sistema que la policia utilitza per comunicar-se amb el segrestador és “de primer nivell”.
En un comunicat televisiu, el primer ministre australià ha afirmat: “Aquest és un accident molt dolorós, és profundament espantós que gent innocent estigui sent retinguda per una persona armada que expressa motivacions polítiques”. Quaranta organitzacions musulmanes d’Austràlia han condemnat el segrest, que han definit com un "acte menyspreable", informa France Presse.
Els voltants de la cafeteria estan presos per la policia i tallats al trànsit. Els autobusos que passen per la zona han estat desviats i els trens no paren a l'estació de metro de Martin Place, a pocs metres de l'establiment. El succés ha trastocat el cor financer d’Austràlia. Tot i que en altres punts del districte continuava l'activitat habitual, els fets del matí estaven en boca de tots els vianants. De fet, Martin Place és la seu dels principals bancs, empreses i institucions financeres, tant australianes com internacionals.
