_
_
_
_
_

Coppola s’interessa pels arruïnats estudis de cinema d’Alacant

Ciudad de la Luz, el centre cinematogràfic més nou del món, fa gairebé dos anys que no té activitat

Francis Ford Coppola a Ciudad de la Luz, en una imatge del 2008.
Francis Ford Coppola a Ciudad de la Luz, en una imatge del 2008.Joaquín de Haro

El director de pel·lícules com Apocalypse now o El padrí, Francis Ford Coppola, s'ha interessat pels estudis de cinema de Ciudad de la Luz, situats a la perifèria d'Alcant i inactius des de febrer del 2013. El director de cinema és la part més coneguda d'un grup inversor nord-americà que ofereix a la Generalitat Valenciana quedar-se amb els 80 milions de deute d'un complex cinematogràfic que pretenia ser un Hollywood europeu i va acabar en ruïna total.

El centre cinematogràfic, un mastodont de platons construït en una talaia que mira al mar, és actualment patrimoni de la Generalitat Valenciana, després que hi invertís 274 milions. No obstant això, no pot vendre's sense el permís de la Comissió Europea. El Tribunal Europeu va considerar la inversió en els estudis un acte de competència deslleial i ara obliga l'Administració valenciana a reintegrar-la a l'erari públic, cosa que no deixa cap més opció que vendre les instal·lacions.

Coppola i la resta d'empresaris inversors busquen un preacord que posicioni el grup inversor al primer lloc de la cua de compradors quan la Comissió Europea resolgui les condicions de venda. El conglomerat financer veu “viable” reestructurar el deute del complex, segons va informar a Efe el president del grup immobiliari Santa Ana, Juan Antonio Iniesta, el soci local dels nord-americans.

Amb el tancament dels estudis, continua Iniesta, “s'estaria perdent una oportunitat bonica de desenvolupar una indústria que s'ha fixat en Alacant, una ciutat que seria un punt neurològic" del cinema. En aquesta línia es va pronunciar fa tot just una setmana, Ridley Scott. El director d'Alien o Blade runner, que ha rodat algunes vegades a Alacant com si fos al sud desèrtic de Texas o Nou Mèxic, va qualificar de “demencial” que aquests estudis estiguin tancats.

La Generalitat valenciana, mentrestant, es manté en una posició prudent fins que Brussel·les tanqui el plec de condicions de la venda. Admet que s'han apropat les posicions, però, malgrat tot, no hi ha cap oferta concreta, assenyalaven recentment fonts de la Conselleria d'Hisenda. El plec podria estar enllestit al gener i la subhasta pública dels estudis es podria fer efectiva com a molt tard a l'estiu.

Els nord-americans no són els únics que s'hi han interessat. Grups que representen interessos britànics, alemanys o asiàtics han visitat Ciudad de la Luz, un somni del director Luis García Berlanga del qual es va apropiar la Generalitat quan la presidia Eduardo Zaplana. Els estudis, malgrat una nefasta gestió, sempre van ser lloats pels professionals que hi van treballar. En aquest recinte es van arribar a gravar 60 pel·lícules i moltes sèries, algunes posteriorment molt premiades, com Lo imposible.

La falta d'una autèntica previsió econòmica i l'elecció de directors generals sense contacte previ amb el cinema van tenir molt a veure amb l'enfonsament dels estudis, un miratge que va durar a Alacant mentre estrelles com Brad Pitt o Bruce Willis es podien veure en restaurants del centre.

El malbaratament als platons de cinema més nous del món va ser la norma, com ha estat denunciant l'oposició a les Corts valencianes després que es tingués accés a la documentació del recinte. El mateix Coppola ho va comprovar quan el van convidar a fer una conferència per 500.000 euros. Ara vol comprar-los i en breu podria deixar-se caure per Alacant. “Sempre que hi hagi motius perquè vingui”, puntualitza el seu soci local.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_