_
_
_
_
_
LLIGA BBVA | FC BARCELONA

La parada de Zubi

L'aposta del director tècnic per Ter Stegen i Bravo ha permès superar l'adéu de Valdés

Masip, Claudio Bravo i Ter Stegen.
Masip, Claudio Bravo i Ter Stegen.Alejandro García (EFE)

El 17 de gener del 2013, Víctor Valdés va anunciar que no pensava renovar pel Barça i que abandonaria el club en acabar el seu contracte, el 30 de juny del 2014. Aquella tarda el telèfon d'Andoni Zubizarreta gairebé va explotar. Faltava un any i mig, i amb la mateixa facilitat amb la qual Sandro Rosell, llavors president, va instar al fet que acomiadessin el porter de Gavà —"com més aviat millor", va dir—, les trucades i munts de Whatsapp que rebia Zubi contenien una pregunta idèntica: "I ara què fem?", recurs molt comú al club blaugrana quan no saben per on tirar. El director esportiu havia de moure fitxa i va exercir del que continua sent, un bon porter. Primer va tranquil·litzar la directiva, convençut com estava que Valdés jugaria millor que mai durant el temps que li quedava a l'equip i, tot seguit, va buscar al mercat. Malgrat les terribles crítiques que està rebent, sembla evident que Zubi va trobar el que l'equip necessitava.

Va triar Ter Stegen, porter del Borussia Mönchengladbach, encara que va haver d'enfrontar-se a la directiva per imposar el seu criteri. Antoni Freixa i Javier Bordas preferien fitxar el belga Courtois. Després, consensuant necessitats de la plantilla amb Juan Carlos Unzue, ajudant de Luis Enrique, va contractar Claudio Bravo, de la Reial Societat, i va fer pujar Masip, que militava a l'equip filial. "M'agraden els tres porters i les seves possibilitats estan al 33% cadascun. Estic content de tenir tres grans porters, per a mi no és un problema", va celebrar Luis Enrique durant la pretemporada. El temps ha donat la raó a Zubizarreta. De l'opció defensada per Freixa i Bordas ningú ja no en parla. I a Courtois no li va malament al Chelsea.

Zubizarreta es va enfrontar a Toni Freixa i Javier Bordas, membres de la directiva del  Barça, que insistien a fitxar Courtois

El rendiment del xilè i de l'alemany ha tancat totes les boques i encara que a Zubi se'l xiuli al Camp Nou —"va amb el càrrec", assumeix resignat— i no se'l reconegui, substituir Valdés no era una papereta fàcil i el Barça ho ha aconseguit. Necessitava un porter que jugués lluny de la porteria, perquè la defensa pogués avançar la línia, amb bona gestió de la pilota amb els peus, capaç de convertir-se en un jugador de camp més, excel·lent en el mà a mà, perquè és una de les accions que més ha d'executar un porter del Barça durant els partits, i fort mentalment. "O el Camp Nou se't menja", va puntualitzar Zubi en el seu moment.

"Ser porter del Barça és difícil, un dels grans reptes que hi ha al món del futbol", raona Zubizarreta, que va assumir la responsabilitat dels 12 milions que va costar el fitxatge de cadascun dels dos porters. El seu encert és evident. La seva gestió recorda a una d'aquelles mans a Wembley, el 1992, que va amargar la final de la Copa d'Europa a Vialli i la Sampdoria.

Luis Enrique no va tenir més remei que escollir. A la pretemporada es va lesionar l'alemany, i el xilè va guanyar la competència per la titularitat per descart. Des de llavors, Ter Stegen juga la Champions i la Copa, i Bravo, la Lliga; Masip només va tenir un partit, la Supercopa de Catalunya contra l'Espanyol, i la seva actuació va resultar decisiva en el torn de penals.

Bravo va superar el rècord d'Artola en un inici de Lliga del Barça —560 minuts imbatut la temporada 1977-1978—, i no va claudicar fins al Bernabéu, quan ja acumulava 754 minuts sense encaixar un gol. Fins i tot sent el Barça el segon equip al qual menys rematen del campionat (105 rematades, per 101 de l'Atlètic), el seu percentatge d'encert és el més elevat dels porters que han disputat tots els partits de Lliga. Amb 24 parades suma un 80% d'intervencions solucionades amb èxit i ha encaixat sis gols. Els números de l'alemany, fins ara el porter en Champions, són una mica inferiors, conseqüència del desastrós partit de l'equip a París (3-2). En els cinc partits que ha disputat s'ha quedat amb el 56% d'encert en les seves intervencions i ha rebut quatre punts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_