_
_
_
_
_

L’Audiència Nacional acorda l’excarceració de Santi Potros

El tribunal decreta la llibertat de l'històric dirigent d'ETA, inductor de l'atemptat d'Hipercor

Santi Potros va ser extraditat el 2000. A la foto, a la seva arribada a l'aeroport de Madrid-Barajas.
Santi Potros va ser extraditat el 2000. A la foto, a la seva arribada a l'aeroport de Madrid-Barajas.EFE

L'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de l'històric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, inductor de l'atemptat d'Hipercor, i del també membre de la banda Alberto Plazaola Anduaga, després de descomptar de les penes a les quals van ser condemnats els períodes de reclusió que van complir en presons franceses.

Així ho ha acordat la secció primera de la Sala Penal en dues actuacions dictades aquest dijous en les quals ordena la sortida de la presó dels dos terroristes en aplicació de la decisió marc que el Consell d'Europa va aprovar el 2008 perquè s'acumulessin les condemnes complertes en països de la Unió Europea.

El tribunal, format pels magistrats Manuela Fernández de Prado, Javier Martínez Lázaro i Ramón Sáez, acorda avançar la sortida de Santi Potros, antic cap de l'aparell militar de la banda, del 24 de setembre del 2025 al 27 de gener del 2013, per la qual cosa n'ordena la immediata posada en llibertat.

Plazaola, membre del comando Araba d'ETA, va ser condemnat el 1997 a 46 anys de presó com a autor de dos delictes d'assassinat frustrat i d'un d'estralls. La seva posada en llibertat ha estat avançada de l'any 2026 al 24 d'agost del 2013.

La decisió s'adopta malgrat que la Fiscalia va anunciar dimecres la seva intenció de recórrer davant el Tribunal Suprem contra el nou còmput de penes al·legant que aquell mateix dia va entrar en vigor una disposició addicional única que "en cap cas seran tingudes en comptes" per a la seva aplicació "les condemnes dictades per un tribunal d'un Estat membre de la Unió Europea amb anterioritat al 15 d'agost del 2010".

La Fiscalia sosté que la decisió marc no és una directiva, que tindria caràcter vinculant, per la qual cosa, "si no es trasllada, la conseqüència serà interpretar el dret estatal'. La seva missió, segons l'acusació pública, és constituir-se en "un instrument per permetre que els Estats harmonitzin les seves legislacions", però "no harmonitza o unifica directament per si mateixa aquestes legislacions". "No té, com s'ha dit, efecte directe".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_