_
_
_
_
_

Mas-Colell: “No veiem ni un duro dels 55.000 milions de deute de l’Estat”

La Generalitat estima que l'Administració central registrarà un superàvit de 3.228 milions el 2015

Lluís Pellicer
El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, a la seva arribada al Parlament.
El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, a la seva arribada al Parlament.ALEJANDRO GARCÍA (EFE)

El Govern ha començat a preparar el terreny per reclamar al Ministeri d'Hisenda els 2.183 milions d'euros que necessita per quadrar els Pressupostos sense fer noves retallades de despesa i aconseguir una flexibilització dels objectius de dèficit. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquest matí per primera vegada els Pressupostos del conjunt de les Administracions públiques a Catalunya per al 2015, que inclouen els comptes territorialitzats del Govern central, els de la Generalitat i els dels ajuntaments. El resultat és que el sector públic a Catalunya l'any que ve no només no registrarà dèficit, sinó que si totes les instàncies de govern fan els deures, hi haurà un superàvit de 2.405 milions d'euros, equivalents a l'1,2% del producte interior brut (PIB) català. "No veiem ni un duro dels 55.000 milions d'euros de l'endeutament de l'Estat. Els pagarem, però van a altres necessitats de fora de Catalunya", ha afirmat Mas-Colell, que ha afegit: "Si reclamem els 2.183 milions d'euros no és solidaritat", ha afegit.

El Departament d'Economia ha fet aquests números estudiant els Pressupostos Generals de l'Estat d'acord amb el mètode de càrrega benefici (és a dir, tenint en compte la despesa que tot i realitzar-se en altres comunitats beneficia Catalunya) i sense neutralitzar. "Ho fem així perquè intentem observar la solvència en un moment determinat, mentre que les balances fiscals s'han d'analitzar a llarg termini", ha explicat Mas-Colell, que ha afegit: "Si algú ens pregunta per la solvència del territori, això demostra que podríem pagar tots els nostres serveis públics".

En total, Catalunya ingressa 78.239 milions d'euros en impostos dels seus ciutadans, mentre que al territori es fa una despesa de 76.420 milions. Després dels ajustos comptables del sector públic, el saldo és de 2.405 milions, l'1,2% del PIB. Per Administracions, la central registrarà un superàvit amb Catalunya –és a dir, recapta més del que gasta– de 3.228 milions (l'1,6% del PIB); la Generalitat tindrà un dèficit de 1.440 milions (el 0,7%) i els ajuntaments tancaran el 2015 un saldo positiu de 617 milions (el 0,3%). Aquests càlculs es basen en els Pressupostos, és a dir, en el cas que totes les Administracions compleixin el que fixen els seus comptes per al 2015. "Catalunya és un bon negoci per a Espanya. L'Administració de l'Estat extreu superàvit a Catalunya, i això li permet fer altres actuacions", ha afirmat Ivan Planas,director general d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques.

El document, inclòs per primera vegada als Pressupostos, serà un altre element que Mas-Colell brandarà davant el ministre Cristóbal Montoro, amb qui ha admès que fa prop d'un any que no es reuneix. "Fa un any que no he estat amb el ministre en una habitació sols, però jo estic disposat a reunir-m'hi aquesta tarda mateix", ha assenyalat Mas-Colell. Aquest càlcul, a més, intenta també respondre al Govern del PP, que s'ha referit en nombroses ocasions els recursos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que ha lliurat a Catalunya per mostrar el suport financer a la comunitat. Per Mas-Colell, els números demostren que "aquí ningú està subsidiat". "No hi ha res que rebem que no hàgim pagat", ha conclòs el conseller.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_