_
_
_
_
_

Rigau fulmina el finançament de les llars d’infants municipals

Les diputacions assumeixen el 100% de la factura de les escoles bressol

Irene Rigau, consellera d'Ensenyament.
Irene Rigau, consellera d'Ensenyament.Massimiliano Minocri

Els comptes educatius per a l'any vinent ja no recullen cap partida per finançar les llars d'infants municipals. L'any passat s'havien reservat 45 milions per a les escoles bressol, però en els pressupostos del 2015 han desaparegut. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja fa tres anys que apunta la necessitat de prioritzar la despesa del seu departament en els serveis obligatoris, i l'educació infantil no ho és. En aquest sentit, Rigau va emprendre fa un temps negociacions amb les quatre diputacions per traspassar-los aquesta despesa. En principi es va acordar assumir només el 50% del cost, però fa uns mesos es va decidir que les diputacions pagaran tota la factura. I ja ho han començat a fer amb els rebuts pendents de dos cursos enrere. Des del Departament d'Ensenyament assenyalen que la desaparició de la partida es deu al fet que són les diputacions les que l'assumeixen.

La xarxa d'escoles bressol municipals, que pertanyen als ajuntaments, s'haurien de finançar segons la normativa a parts iguals entre Generalitat, consistoris i famílies. Però aquest sistema va saltar pels aires el 2011 quan Ensenyament, que havia de pagar 1.800 euros anuals per plaça, va decidir reduir la seva aportació progressivament fins als 875 euros actuals. Per compensar-ho, els ajuntaments van haver d'injectar-hi més diners i, de manera generalitzada, es van apujar notablement les quotes que paguen les famílies.

Más información
Rigau també es desentén del finançament de les escoles de música (castellà)
La Generalitat deixarà de finançar les escoles bressol (castellà)
El deute de Rigau amb les escoles bressol arriba als tribunals (castellà)
Irene Rigau descarta construir noves escoles els propers 10 anys (castellà)

Ensenyament disposarà l'any vinent inicialment de 4.443 milions d'euros, un 6,9% més que el 2014. La pujada s'explica, principalment, per la recuperació de la paga de Nadal dels funcionaris i la recuperació de la jornada completa i sou dels interins (fins ara retallat al 85%). Això es tradueix en un augment del 10% de la partida de personal. Tot i això, els comptes del 2015 són un 17,6% inferiors als destinats a educació abans de les retallades, 5.393 milions el 2009.

Els comptes també contemplen una caiguda del 41% de la partida destinada al finançament de les escoles de música, dansa i conservatoris, que queda fixada en 8,9 milions, mentre que l'any passat es van pressupostar 15 milions i 19 milions el 2012. El Departament d'Ensenyament justifica la reducció en el fet que s'ha “depurat” la partida i “ara només hi ha escoles de música”. No obstant això, l'Associació Catalana d'Escoles de Música es queixa que des del curs 2012-2013 disposen d'una dotació de zero euros de la Generalitat. Ensenyament no aclareix on s'han comptabilitzat els conservatoris i les escoles de dansa, però assegura que tots cobraran igual com fins ara.

Ensenyament disposarà l'any

Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han expressat la seva “sorpresa” i asseguren que si les dades es confirmen “les partides s'hauran d'esmenar”, diu Josep Maria Freixanet, responsable de l'àrea d'Ensenyament de la FMC. Freixanet recorda que la Generalitat “és la responsable de pagar les escoles bressol perquè és qui té les competències, segons l'Estatut i la Llei d'Educació”. També censura una retallada per a les escoles de música i dansa. “Això seria asfixiar més els centres, i al final se'ls haurà de quedar la Generalitat perquè els ajuntaments no els podran mantenir o bé pujaran molt les taxes o hauran de tancar”, rebla.

En canvi, algunes partides tornaran a créixer, com la de les inversions en nous edificis, que queda en 12 milions, un 400% més que l'any passat, però encara curta per aixecar les escoles que molts municipis reclamen. De fet Rigau ja ha reconegut en més d'una ocasió que el gran volum del deute generat durant els governs tripartit per la construcció d'escoles i instituts feia impossible emprendre nous projectes en gairebé una dècada. També augmenta un 17% la partida destinada als concerts educatius, fins als 1.020 milions. El sector concertat apunta que el problema és que en anys anteriors s'havia planificat una retallada dels concerts, només sobre el paper, que en realitat no es va executar i ja fa anys que l'import de mil milions es manté gairebé invariable.

Les universitats públiques

La que no varia és la partida destinada a beques menjador i transport escolar, que ha quedat en 108 milions d'euros.

Més diners per a les universitats

Les universitats veuran capgirar la tendència de retallades que hi ha hagut els darrers anys, tot i que enguany se'ls havia congelat la dotació. Per a l'any vinent les universitats públiques disposaran de 43 milions més (un 6,5%), fins arribar als 702 milions d'euros. La Generalitat destina 66 milions a regularitzar el model de finançament (un 24% més), però ha creat una nova partida de 29 milions que repartirà entre les universitat segons compleixin certs objectius de qualitat. També puja la dotació a les universitats privades. En canvi, es congela la d'Agaur, l'agència que gestiona les beques universitàries.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_