_
_
_
_
_

Mas demana, davant de Tejada, que no es confronti legitimitat i legalitat

El president català presideix un acte amb el fiscal superior de Catalunya, que va firmar la querella contra el 9-N

D'esquerra a dreta, el fiscal superior de Catalunya, el conseller de Justícia, Artur Mas i Miguel Angel Gimeno, president del TSJC.
D'esquerra a dreta, el fiscal superior de Catalunya, el conseller de Justícia, Artur Mas i Miguel Angel Gimeno, president del TSJC.Albert Garcia

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha apel·lat aquest dilluns a no "confrontar" la legitimitat democràtica i la legalitat de l'Estat de dret, perquè això suposa "portar les coses al límit", en un acte que ha presidit juntament amb el fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada, que va firmar la querella contra el 9-N.

Más información
La Fiscalia presenta la querella contra Mas per quatre delictes comesos el 9-N
Deu dies que van fer trontollar la Fiscalia
Torres-Dulce es querellarà contra Mas amb la negativa dels fiscals catalans
El fiscal general i el de Catalunya volen presentar en breu la querella
Consulta catalana 2014

Mas ha defensat la necessitat de "soldar i ajuntar" legitimitat i legalitat en el seu discurs en l'acte de lliurament dels premis del Dia de la Justícia, que ha presidit junt amb Tejada, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), i Miguel Ángel Gimeno, un dels tres magistrats que ha de decidir sobre l'admissió a tràmit de la querella. També ha assistit a l'acte el conseller de Justícia, Germà Gordó.

Després del seu discurs, que Romero de Tejada no ha aplaudit, Mas ha intercanviat una breu salutació durant uns segons amb el fiscal, encara que durant l'acte d'entrega de premis no s'han dirigit la paraula tot i que estaven asseguts, separats pel conseller Gordó, a la mateixa taula presidencial.

El president català ha afirmat que la política ha de tenir "la clarividència, la saviesa i la prudència" d'entendre que quan persones tan diferents donen suport a un projecte, el que cal fer és "casar bé, ajuntar bé, soldar bé la legitimitat de la democràcia amb la legalitat d'un Estat de dret". Per Artur Mas, els dos principis "han d'anar agafats de la mà, no es poden confrontar" perquè els que ho fan "són els que porten la situació al límit, i el límit no és la solució".

El president de la Generalitat ha assegurat que la voluntat de Catalunya és "soldar la legitimitat dels ciutadans, quan s'expressa a les urnes, i la legalitat". Des del Govern s'han fet "tots els esforços" per aconseguir-ho, ha afegit.

"I si no ha pogut ser exactament així, és perquè quan hem trucat a la porta no hi havia ningú o ens l'han tancat", ha ressaltat Artur Mas, que ha expressat el seu desig que "tots els poders públics" entenguin que aquest missatge "és fonamental per a la bona convivència de tots".

El president de la Generalitat ha lamentat l'"intent fallit de millora de l'autogovern" que va suposar l'Estatut del 2006, retallat pel Tribunal Constitucional, i ha avisat que Catalunya "no es conformarà ni es conforma amb aquesta regressió", sinó que continuarà lluitant perquè la "capacitat de decisió pròpia és un element essencial" de la seva identitat.

"D'aquests vents vénen aquestes tempestats", ha apuntat Artur Mas, després de recalcar que a Catalunya és "molt evident i pràcticament unànime" la sensació que aquesta comunitat, en lloc de millorar el seu autogovern, va "cap enrere, com els crancs".

El president català ha conclòs el discurs agraint al sistema judicial la seva tasca clau per construir, malgrat les circumstàncies actuals, "un país més transparent i net".

En l'acte, Mas ha lliurat la Medalla d'Honor als vuit consellers responsables de Justícia des del restabliment de la Generalitat després de la dictadura.

La presidenta del Parlament i exconsellera de Justícia entre els anys 1995 i 2001, Núria de Gispert, ha pronunciat un discurs en el qual ha destacat que tots els titulars del Departament de Justícia han treballat perquè Catalunya disposi d'"estructures d'Estat", especialment per al desenvolupament d'un dels seus trets distintius, el dret civil català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_