Dos homes i un destí
Artur Mas desborda Oriol Junqueras i proposa donar pas a un cicle polític d’excepció amb el rumb posat cap a la independència a curt termini
L'agenda política acapara, una setmana més, l'escena pública de Catalunya. Un cop més, també, Artur Mas exerceix d'actor principal, amb l'afegit imprevist de la defenestració de l’ara exministra Ana Mato. L’espectacular nou full de ruta del president ha obert, de fet, en un tres i no res, una nova etapa política que hauria de culminar en la independència efectiva en divuit mesos. Ni més ni menys.
"Mas proposa un pla per a la independència el 2016", titula La Vanguardia per anunciar l'agosarat projecte llançat al Fòrum de Barcelona pel dirigent de CDC en la seva aposta definitiva pel lideratge independentista. Un acte solemne de caràcter fundacional que potser serà commemorat com a tal d’aquí 300 anys.
"Un polític que volia fer carrera de buròcrata ha posat negre sobre blanc la il·lusió de la gent, la força que ve de baix, persones que reclamen un repartiment del poder més just al qual anomenen independència", proclama Francesc-Marc Álvaro en pàgines interiors. "El vertigen: Catalunya està inventant una manera nova d'arribar a la majoria d'edat de les nacions", afegeix l'articulista en la mateixa línia.
"Més enllà del sobiranisme no hi ha a Catalunya un bloc polític homogeni", adverteix, però, l'editorial del diari. "La plural societat catalana segueix sent més àmplia que el mobilitzat i molt motivat camp sobiranista, i aquesta societat viu fonamentalment preocupada per la crisi", continua l'editorialista. "La seva proposta és arriscada i no està exempta d'incerteses; esperem que no perdi de vista el conjunt de la societat ", conclou.
La teranyina
Antoni Puigverd subratlla la dificultat d'Oriol Junqueras davant de la "teranyina" teixida per Artur Mas i reflexiona sobre la posició dels tebis o desafectes. "Ho tenen menys fàcil els catalanistes que no volen entrar en aquest joc profètic (que, tot i ser presentat a la manera d'un relat impol·lut, implica bastant més que un xoc de trens)", assenyala l'articulista. "Altres catalans ni tan sols van sortir en el discurs: són els que no participen en la il·lusió del president", afegeix. "La mateixa indiferència que Rajoy mostra cap a uns catalans, Mas la projecta cap a altres", escriu Puigverd.
Enric Hernández opina des d’El Periódico sobre la singularitat del pla del president. "Si els partits fan nosa, què hi ha millor que criogenitzar-los, presentant una llista per la independència d'aparença civil i formalment lliure de la dictadura de les sigles. Justicialisme i sobiranisme conflueixen així en el full de ruta de Mas ", sosté. "Mas ha tornat a enganxar l'orella a terra i el moviment tectònic que presagia un irat tsunami contra la plutocràcia, a Catalunya i a tot Espanya", argumenta sobre l'estratègia del projecte.
El diari Ara, per la seva banda, acull la proposta de Mas amb certa prevenció. "El procés demana coratge i habilitat per fer-lo inclusiu", adverteix Carles Capdevila. "El sobiranisme té feina encara a sumar, a incorporar el màxim d'indecisos [...], ha de superar un repte intern, ser inclusiu al màxim des de dintre", afegeix significativament.
Al mateix diari, Toni Soler s'interroga sobre els efectes de l’"audaç, precisa i arriscada" maniobra d'Artur Mas a l'entorn del sobiranisme. "La incertesa i el neguit no és notaven només a les cares de Junqueras i Rovira: també a les dels quadres i dirigents de CDC -que per la generositat de Mas veuen perillar el seu paper en el full de ruta- i a les d'UDC , que previsiblement hauran de triar entre desfer-se del duranisme o bé sortir a aguantar el xàfec ", escrivia.
Majoria social
"Projecte èpic i ambiciós o presa de pèl? És el full de ruta que ven un Mas encoratjat després del 9-N i que creu que les querelles de la fiscalia el reforcen ", opina Joan Tapia al portal El Confidencial. "Per ell, la Catalunya que compta és la que es mobilitza per la independència, o la que, sense ser independentista, se sent agreujada per la sentència de l'Estatut, pel tancament del Govern de Rajoy i per les recents querelles", apunta el periodista. "Artur Mas intenta arrossegar aquesta Catalunya (el 70% que, segons les enquestes, dóna suport a la consulta) a votar per la independència", subratlla en el seu article.
En vista dels sondejos, la qüestió de la majoria social necessària ocupa l'atenció dels teòrics del "procés". "A diferència dels que volen mantenir Catalunya dins d'Espanya, els indecisos podrien abraçar el projecte sobiranista si s'explica de manera raonable, sense estridències i com un camí compartit i construït per gent diferent", escriu de nou Francesc-Marc Álvaro. "Una llista unitària -amb molts accents socials i territorials- podria portar el missatge on els partits del símai arriben", afegeix.
Divuit mesos d’excepció
"Passarem divuit mesos dedicats al mateix tema", adverteix Lluís Foix des de La Vanguardia. "La corrupció, l'atur, les retallades en sanitat i educació, la política ordinària del Govern que afecta els catalans seguiran en un discret segon pla", afegeix el periodista. Des del diari Ara, E.Giménez Salinas s'interroga també sobre el cas. "Suposem que arribem a configurar la llista única i que es posa a treballar, qui governarà els pròxims divuit mesos?", escriu la catedràtica d'Esade-URL sobre el possible biaix polític i ideològic dels nous mandataris electes.
Fins i tot els més escèptics sobre les conviccions independentistes de Mas es freguen els ulls. “Mas va estripar totes les cartes que hi havia sobre la taula per proposar-nos que marxàssem d'Espanya en divuit mesos i reclamar-nos que fos la gent en definitiva, i no els despatxos, qui fes un pas endavant, qui tingués la paraula final i qui decidís si havia arribat l'hora de fer la independència o no”, escriu Vicent Partal a Vilaweb. "Realment, aquest novembre del 2014 serà un mes per a recordar durant molts anys", escriu el periodista.
El nou desafiament de Mas sembla haver desbordat, en efecte, el vocabulari i els recursos del llenguatge. "Mas, bon alumne de l'escola laica francesa, no hauria abraçat amb tant entusiasme la religió del nostre temps: l'adoració de la gent, la idolatria de la multitud digitalitzada, les sandàlies franciscanes, els diumenges sense corbata i el cilici als engonals de la política professional ", escriu Enric Juliana a La Vanguardia després de glossar la trepidant successió d'esdeveniments de la tardor. "Catalunya, sempre pionera en les arts escèniques, es disposa a il·luminar ara el franciscanisme unitari", conclou.
Tensió i expectació
A Madrid, El Mundo va assumir immediatament amb to greu el torn de rèplica a Artur Mas. "L'Estat ha de respondre amb urgència i determinació, sense descartar cap via legal, per impedir que Mas continuï portant Catalunya cap a l'abisme", deia l'editorial del diari l'endemà de la conferència del president. "Mas respon a la querella posant en escac l'Estat", escrivia el diari. "Lluny d’acovardir-se davant la querella [...], el president de la Generalitat incrementa al màxim la tensió institucional amb una proposta definida i definitiva de secessió", alertava l'editorialista.
De moment, però, l'atenció continua pendent de la resposta d'Oriol Junqueras al pla d’Artur Mas per assolir la independència en divuit mesos. Serà també sota el solemne format escènic d'una conferència multitudinària al Palau de Congressos de Barcelona. Artur Mas i Oriol Junqueras: dos homes i un destí. La gran pel·lícula.
