Catalunya, Espanya i Podem, vistos des de lluny
Experts internacionals tendeixen a treure dramatisme a la crisi espanyola
Espanya viu en permanent tensió política, amb la qüestió catalana, l'ascens de Podem i la caiguda del bipartidisme PP-PSOE en primer pla. I, no obstant això, aquesta convulsió no s'acaba de percebre a l'estranger, on la situació hispana s'analitza en un context més ampli. Quatre grans centres d'estudis internacionals consultats per aquest diari la comenten.
“Em preocupa menys la qüestió territorial que la de les forces populistes”, sosté Ian Bremmer, president i fundador de la consultora global de risc polític Eurasia Group. “La qüestió territorial se sol utilitzar com a palanca per aconseguir més descentralització i això és apropiat i necessari tenint en compte el desequilibri de les balances fiscals amb Catalunya”, afegeix.
Al seu entendre, l'auge de Podem “pot fer més difícil per al Govern espanyol continuar engegant reformes econòmiques clau i, per descomptat, pot crear una major separació entre Espanya i Alemanya”. “Aquest és un repte especialment notable amb l'economia de la zona euro ralentint-se i les creixents amenaces geopolítiques que tenen un significatiu impacte europeu, com Rússia o l'Estat Islàmic, entre d'altres. En síntesi, cada vegada sóc més pessimista respecte a Europa i el que veiem a Espanya és representatiu d'una tendència més àmplia que incrementa aquesta preocupació”.
Kirkegaard: “La sortida més probable és un gran coalició PP-PSOE”
“No crec que Espanya sigui un gran problema per a la resta d'Europa i del món en els propers anys”, opina Jacob Kirkegaard, investigador nord-americà de l'Institut Peterson per a l'Economia Internacional (PIIE, sigles en anglès), amb seu a Washington. “Hi haurà xocs polítics i n'emergiran noves forces, però la democràcia es tracta precisament d'això, especialment en un país amb una taxa d'atur tan alta”, assegura.
Segons el seu parer, la crisi de PP i PSOE “era bastant previsible, especialment perquè el seu domini ha alimentat una cultura de corrupció i suborns”. No obstant això, no creu que a Espanya puguin sorgir forces nacionalistes antieuropees com el lepenisme francès “perquè el nacionalisme tendeix a oposar-se a les identitats regionalistes de Catalunya i el País Basc i els independentistes tendeixen a veure la UE com un aliat potencial contra Madrid”.
“Crec que Podem està augmentant ara la seva popularitat gràcies a les revelacions de corrupció i, si no hi ha més casos en el futur, probablement començarà a declinar abans de les eleccions de 2015”, afegeix Kirkegaard. “En tot cas, crec que la sortida més probable és una gran coalició entre PP i PSOE”, aventura.
Grant: “El Govern espanyol està portant més catalans cap a la independència”
L'investigador de l'Institut Peterson per a l'Economia Internacional atribueix la crisi catalana en part als interessos “una mica cínics” d'Artur Mas i de Mariano Rajoy d'alimentar-la. “No veig cap camí pel qual Catalunya pugui buscar la independència contra els desitjos de Madrid, en part per raons legals però sobretot, i més important políticament, perquè la zona euro hi posaria una gran resistència”. “Al final”, conclou Kirkegaard, “Madrid i Catalunya hauran de negociar un nou acord”, però aquest no podrà arribar fins a les eleccions de 2015 “i es complicaran per coses com el fals referèndum, que al meu entendre va fracassar —a causa de la baixa participació— en el seu intent de provar que hi ha un gran suport a la independència”.
Charles Grant, director i cofundador del Centre per a la Reforma Europea (CER, sigles en anglès), amb seu a Londres, subratlla que Espanya ha perdut pes a Europa amb Zapatero i Rajoy: “Hi té poca influència, encara que manté el potencial de crear dificultats”. També ell creu que si Podem arribés al poder “seria una mala notícia per a Alemanya” perquè podria inclinar el debat sobre l'austeritat a favor de França, que vol relaxar la pressió. “Això provocaria una crisi, però crec que en realitat seria bo per a la UE perquè no comparteixo la visió alemanya en aquesta qüestió”, puntualitza.
“Sobre Catalunya, em costa veure com pot crear problemes a la UE en el seu conjunt perquè l'únic problema és que el Govern espanyol a Madrid es pot distreure i perdre moltes energies a resoldre la qüestió catalana”, sosté Grant. “Per descomptat, si Catalunya trenca d'alguna manera seria una veritable guerra civil entre Madrid i Barcelona i òbviament seria molt diferent”, adverteix.
Blockmans creu que la fragmentació política no afebleix Espanya dins la UE
El director del CER és molt crític amb el Govern espanyol. “Madrid està portant a més i més catalans cap a la independència. En realitat no la volen, però com se senten tan frustrats per la posició tancada de Madrid en la qüestió constitucional, s'hi senten empesos. Em recorda l'exemple històric d'Irlanda. Sovint s'oblida que Irlanda no volia en absolut ser independent de Gran Bretanya. Durant la lluita nacional del segle XIX volien Home Rule, autonomia, i fins i tot ja el 1914, quan el Govern liberal els va oferir autonomia i els conservadors la van bloquejar, no volien independència. I només perquè durant la I Guerra Mundial es va parar el moviment per donar-los el Home Rule [autonomia], molts es van afartar i amb l'Aixecament de Pasqua, reprimit de forma brutal, van voler la independència. Va ser només l'estupidesa, la increïble estupidesa, de la classe governant anglesa el que va portar a una Irlanda independent”, conclou.
Steve Blockmans, investigador del CEPS de Brussel·les (Centre per l'Estudi de Polítiques Europees), creu que “la fragmentació” del panorama polític recorda el que passa a altres Estats membres. “No hauríem d'exagerar la possibilitat que això afebleixi Espanya com a país entre gran i mitjà dins de la UE”. “Em sembla potencialment més perillosa la dimensió separatista de Catalunya i la crisi constitucional que s'ha anat creant. Crec que el que més preocupa és la falta de qualsevol diàleg seriós i l'absència d'un procés democràtic per discutir la situació. S'hauria d'abordar la qüestió de si ha d'haver-hi o no una reforma constitucional i, si és aquest el cas, amb quins procediments”, opina. Al seu entendre, a la UE es veu la qüestió catalana “com un problema”, però sobretot, “com un tema intern i no ha de semblar que hi estan interferint”.
Blockmans emfatitza que en un debat recent del CEPS “va quedar clar que les diferències entre el cas escocès i el català fan cada vegada més difícil que es puguin comparar, sobretot per les diferents dinàmiques que van engegar els referèndums, de baix a dalt a Catalunya i de forma molt política de dalt a baix a Escòcia”. “A Escòcia, el debat sembla haver mort amb gran rapidesa, amb Cameron prenent la iniciativa l'endemà del referèndum i insistint que les lleis angleses es decideixin amb vots anglesos. No és aquest el cas de Catalunya, on la gent està cada vegada més preocupada amb el plantejament legalístic adoptat pel PP i el Govern de Rajoy, que està sent contraproduent a Catalunya, on accions com l'acusació contra Artur Mas pel seu paper en l'organització de la consulta no vinculant sembla haver llançat llenya al foc. És com un conflicte a foc lent i l'absència de perspectives de qualsevol tipus de diàleg seriós és preocupant”, conclou Blockmans.
