_
_
_
_
_

Vuit hospitals paguen amb més de cent dies de retard els seus proveïdors

Els centres de Terrassa, Vic i el Clínic, entre les entitats públiques més moroses. L' ICS abona els seus deutes a 96 dies des de la recepció de la factura

Lluís Pellicer

Vuit hospitals catalans paguen amb més de 100 dies de retard els seus proveïdors. Així consta a l'informe que el Govern català ha remès al Ministeri d'Hisenda aquesta setmana. L'Administració de la Generalitat abona els seus deutes comercials 69,4 dies després d'haver rebut la factura, mentre que l'Institut Català de la Salut ho fa 96,7 dies després. En canvi, entitats que formen part del sector públic català com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció atenen amb puntualitat els proveïdors.

El Ministeri d'Hisenda deixa que les Administraciones posin el comptador per estimar el seu grau de morositat quan hagin passat 30 dies de la recepció de la factura dels proveïdors. La Plataforma Multisectorial contra la Morosidat recorda, no obstant això, que la llei fixa que les Administracions han de pagar en 30 dies, tret que les parts acordin el contrari, per la qual cosa rebutgen aquest mètode de càlcul. D'aquesta manera, el període real de pagament hauria de ser des del lliurament de la mercaderia o la factura, no un mes després.

Vuit societats que gestionen centres hospitalaris paguen a més de 100 dies: el Consorci Sanitari de Terrassa (195 dies des de la recepció de la factura), l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (174,5 dies), el Consorci Hospitalari de Vic (153,34), l'Institut Català d'Oncologia (149), la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (148,6), el Consorci Sanitari del Maresme (142), la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (136,8) i la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (134,5).

Els vuit hospitals són entre les 15 entitats participades per la Generalitat que més triguen a pagar. La Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) és l'organisme amb més morositat amb els seus proveïdors, ja que acumula endarreriments de 212,5 dies des de la recepció de la factura. El segueix la Fundació Centre d'Investigació en Sanidat Animal (CRESA), amb 202,7 dies; el Consorci Sanitari de Terrassa; el Consell Nacional de la Cultura i las Arts (Conca), amb 192,7 dies; i el Consorci Hospitalari de Vic. Entre les entitats que paguen a més de 100 dies a les empreses des que presenten la factura hi ha també l'Agència de l'Habitatge a Catalunya o el Sistema d'Emergències Mèdiques. El Consorci Sanitari Integral frega aquest límit.

Quant a les universitats, les més incomplidores són, per ordre, la Universidat de Barcelona, seguida de la Rovira i Virgili i la Pompeu Fabra. La Universidat Politècnica de Catalunya i la de Lleida no han facilitat dades a la Generalitat, com tampoc no han fet altres entitats del sector públic com l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el Consorci Escola Industrial de Barcelona, el Consorci Sanitari de l'Anoia, l'Institut Català del Suro o el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.

Dies de pagament des de la factura

  • Les deu entitats amb més retards. Fundació Catalana de Nanociència i Nanotecnologia (212,5 dies), Fundació Centre d'Investigació en Sanitat Animal (202,7), Consorci Sanitari de Terrassa (195,6), Conca (192,7), Hospital Clínic (174,5), Institut Català de Ciències Cardiovasculars (157,5), Consorci Hospitalari de Vic (123,3), Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal (152,9), Institut Català d'Oncologia (149) i Corporació de Salut del Maresme i la Selva (148,6).
  • Les deu més complidoras. Consorci de l'Estanc d'Ivars (1 dia), Cultura Innovadora i Científica UB, SL (1,2), Memorial Democràtic (5,75), Institut Català de l'Adopció (8,3), Consorci del Transport Públic de Tarragona (9,4), TNC (11,7), Consorci Metropolità de l'Habitatge (12), Institut Europeu del Mediterrani (13,6), Consorci del Transport Públic de Girona (14,3), Fundació Josep Trueta (18,7).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_