_
_
_
_
_

Barraques amb vista sobre l’autopista

Una desena de persones viuen a les barraques del Turó de Montcada El Consorci de Collserola vol fer-les desaparèixer abans del 15 de desembre

Clara Blanchar
Pedro Pérez, a la cuina de la seva barraca, acompanyat de dos compatriotes.
Pedro Pérez, a la cuina de la seva barraca, acompanyat de dos compatriotes.Carles Ribas

Els horts i les barraques per guardar-hi eines situats al Turó de Montcada, a la sortida de Barcelona pel nord, tenen els dies comptats. Són ocupacions il·legals que hi són des dels anys 70, i que són dins del Parc de Collserola, per la qual cosa el consorci que el gestiona ha iniciat les tasques per enderrocar-les i recuperar la zona tal com hauria de ser: forestal. La sorpresa ha estat que quan hi han anat per avisar els usuaris de les parcel·les, els funcionaris s'han topat amb una desena de persones que des de l'inici de la crisi estan vivint en unes barraques pensades per a una altra funció. Són almenys tres homes que hi viuen sols; una parella molt jove, i una altra parella amb una filla de 22 anys. Són tots d'origen hondureny i no tenen on anar.

Más información
Barraquisme més enllà del Poblenou (castellà)
Desallotjades 11 persones per un incendi en un solar amb barraques al Poblenou (castellà)
Objetiu, desallotjar barraques (castellà)

Una situació de la qual ni l'Ajuntament de Montcada i Reixac ni els seus serveis socials sabien res. “No tenim coneixement que hi visqui ningú, sí de l'existència de construccions”, assegura un portaveu municipal. L'Associació de Veïns del barri de Sant Joan i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han començat a mobilitzar-se. Ahir, coincidint amb el Ple municipal, van exigir una solució per als habitants de les barraques.

Joan Llagostera, de l'Associació de Veïns de Sant Joan, admet també que “fins fa dues setmanes” desconeixia l'existència de l'assentament. “Està molt bé defensar el medi natural, però és necessari buscar una solució per a aquestes famílies”, exigeix Miquel Ferré, de la PAH.

El Turó de Montcada està enganxat a Barcelona. Queda a la dreta de les carreteres de Girona (C-33) i Vic (C-17), davant de Can Cuyàs, amb una vista privilegiada sobre l'autopista Barcelona-Terrassa i al carril bus-vao. Al vessant, la majoria són barraques d'hort, construccions precàries aixecades per guardar-hi eines i que amb el pas dels anys s'han anat ampliant: porxo, cuina d'estiu i fins i tot habitacions per quedar-se a dormir. Com la de Leoncio Roman, de 76 anys: 70 metres quadrats, diversos nivells amb rajoles a terra, cuina enrajolada, saló, dormitori i, fins i tot, llums de Nadal i garlanda. O la del Diego, amb una increïble decoració feta amb mosaics i envasos de refresc. O la de Manuel Estévez, 79 anys, que mostra el document pel qual el 1978 va demanar permís a la direcció de Carreteres per instal·lar un hort i va pagar 750 pessetes al Tresor Públic en concepte de “taxes i exaccions parafiscals”. “Entenc que ens n'hàgim d'anar, però no d'un dia per un altre”, lamenta. “Legalment… és il·legal”, apunta un altre propietari.

Els veïns i la PAH exigeixen una solució perquè ningú no es quedi al carrer

La situació és més dramàtica per a Pedro Pérez, de 62 anys. Va arribar d'Honduras el 1999 i després de perdre el seu habitatge del barri de Roquetes (Nou Barris) fa cinc anys, es va instal·lar a l'hort on anava els caps de setmana. Des de llavors ha viscut del subsidi de l'atur i del que li dóna el camp i sis gallines, explica al costat del gibrell que recull l'aigua que cau per una gotera. També viuen “al turó” el nebot del Pedro, Alex, i la seva parella, Pamela. Tenen 23 i 17 anys i expliquen que fa “un any i mig” que hi són, allí. Han aixecat una barraca amb fustes i persianes. Té saló, cuina, bany i tres habitacions amb rajoles a terra. Comparteixen la llum amb el Pedro; s'escalfen i cuinen amb llenya i butà; i l'aigua la pugen a mà per camins estrets i relliscosos.

Un moltó en una de les parcel·les de Montcada.
Un moltó en una de les parcel·les de Montcada.Carles Ribas

Cap d'ells no ha anat als serveis socials. “Diuen que no donen res”, xiuxiueja la Pamela. Els veïns del turó es completen amb en Diógenes, que també viu tot sol, i amb Julián Adriano, que comparteix la seva barraca amb la seva dona i una filla de 22 anys. “Estic molt espantat perquè no tinc on anar”, diu.

Collserola fa molts anys que elimina assentaments il·legals i quan hi troba habitants ho notifica als ajuntaments. La neteja del Turó de Montcada forma part del conveni de la gossera municipal —que s'instal·larà al costat del cementiri de Collserola, al Torrent Tapioles, a l'altre costat de les autopistes— que el dia 5 van signar els Ajuntaments de Montcada i Barcelona i el Consorci del Parc. El conveni es refereix a l'“enderrocament de barraques” i al “sanejament d'activitats marginals i altres ocupacions il·legals i evitar nous focus de barraquisme”.

Uns treballs que el text preveu que “gestioni” el Consorci del Parc de Collserola, amb 700.000 euros aportats per l'Ajuntament de Barcelona. El que el conveni no preveu és què cal fer amb les persones que han convertit les barraques en casa seva. Unes barraques que apareixen al text però que, vista la versió de l'Ajuntament de Montcada, ningú no sabia que existien. Ahir, sota la pluja, dos forestals del parc van dedicar el matí a informar-los que, abans del 15 de desembre, se n'han d'anar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_